Quant cobra l'1% més ric del teu municipi?

Hi ha quatre municipis a Catalunya en què, si passeges pels seus carrers, un de cada cent veïns que et creuis hauran ingressat més d'un milió d'euros anuals. Es tracta de Matadepera —on una cinquantena de persones van ingressar 15 milions per cap de mitjana—, Sant Just Desvern, Roda de Ter i Sant Cugat del Vallès. Són les dades d'un estudi del think tank Fedea publicat aquesta setmana, on s'analitzen les rendes del 2018. En el següent mapa, pots consultar quant va guanyar l'1% més ric no només d'aquestes poblacions, sinó de totes les de més de 5.000 habitants.

En aquests 212 municipis, la població que pertany a l'1% més ric ingressa el 14% de totes les rendes i cobra 18 vegades més que la persona mediana. És a dir, aquella que guanya més que la meitat més pobra de la població, però menys que la meitat més rica. Aquesta desigualtat es multiplica als municipis amb majors salaris. La renda de l'1% amb més ingressos de Matadepera és 464 vegades més elevada que la mediana. A Roda de Ter, ho és 347 cops més.

La renda d'aquestes elits locals (l'1% més ric de cada municipi) varia molt en el territori. Mentre que els més opulents de Sant Just Desvern, Roda de Ter i Sant Cugat del Vallès superen el milió d'euros anuals, d'altres, com els de Navàs, Badia del Vallès i Vilanova del Camí, n'ingressen entre 75.000 i 85.000. A la ciutat de Barcelona, l'1% més ric va guanyar més de mig milió d'euros el 2018. 

El milionari de Matadepera que ha fet disparar les dades

El cas de Matadepera té una explicació: si bé ja era el segon municipi de Catalunya amb una renda mediana més elevada, la decisió d'un empresari va disparar les dades de riquesa de la població vallesana. Manuel Lao, fundador i l'aleshores màxim accionista de CIRSA, una empresa del sector recreatiu, va vendre totes les seves accions al fons d'inversió Blackstone, embutxacant-se una quantitat milionària.

Aquest ingrés sobtat va esbiaixar les dades de riquesa de Matadepera. Aquell any, la seva renda mitjana va fregar els 110.000 euros, quatre vegades més que l'any anterior. El motiu és senzill: en estadística, quan es calcula una mitjana, un sol nombre desproporcionadament elevat pot arrossegar artificialment cap amunt la mitjana, encara que la resta de salaris no creixin tant. 

Totes aquestes quantitats de diners es disparen encara més si es posa la lupa en el 0,1% més ric de la població, és a dir, en la persona amb més ingressos per cada 1.000 habitants. Seguint l'exemple de Matadepera, les cinc persones més riques van acumular de mitjana 20 milions d'euros —en part, també arrossegades pels beneficis extraordinaris de Lao—. A Sant Just Desvern, cadascun dels nou contribuents que copen el top 0,1% van ingressar 9 milions i, a Castelldefels, aquest selecte grup va embutxacar-se 7 milions cadascú.

Un augment més gran de les desigualtats

Aquestes dades de renda i desigualtats per municipi sorgeixen d'un estudi publicat aquesta setmana per Fedea, considerat el think tank de les empreses de l'Ibex. Es tracta d'una anàlisi de les dades fiscals del 2018 procedents de l'Agència Tributària del miler llarg de municipis espanyols que superen els 5.000 habitants. 

L'informe, que té en compte la renda anual —els ingressos tributats a l'IRPF—, destaca un augment del 3% en les desigualtats respecte de l'any anterior, el 2017. En el cas de Barcelona, el desequilibri en els ingressos va créixer gairebé un 4%, essent la segona gran ciutat de l'Estat on més van pujar les disparitats de renda. Això sí, Madrid la va desbancar com la ciutat amb ingressos més desiguals.

Aquestes dades mesuren la renda anual, cosa que no representa tota la riquesa. De fet, les desigualtats són més grans quan es compara el patrimoni. I és que els béns com immobles, empreses o accions estan encara més concentrats en poques mans.