L’empresariat català vol influir en el cor del poder madrileny. I no només com a patronal, on ja hi és com a integrant de la CEOE, sinó també en un pla més ideològic, estenent els valors més propis de la burgesia catalana, posada a prova tant en els anys del procés com, amb una perspectiva més àmplia, des que l’emergència del poder recentralitzador de Madrid va afeblir els delicats equilibris territorials entre un poder polític fort en el centre i un major dinamisme econòmic a Catalunya.
Foment del Treball està abocat a reforçar perfil propi com una patronal que també "pensa". La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment va obrir seu a Madrid el febrer del 2024, fruit d’una operació que es va anar covant amb temps. Aquest dimarts a la tarda, a l’escalf dels 50 anys de l’inici de la Transició, la SBEES ha organitzat una jornada sota el títol Economia espanyola i democràcia: crear, créixer, compartir. L’espai no ha pogut ser més simbòlic: la sala Ernest Lluch del Congrés, que ha estat inaugurada per la presidenta de la cambra, Francina Armengol.
L’exministre i expresident de la Comunitat de Madrid Alberto Ruiz Gallardón ha moderat una taula rodona en què hi han participat el president de Repsol, Antoni Brufau; Rosa Clará (Grup Rosa Clará); Clemente González (Alibérico) o Pello Rodríguez (Mondragón). En tot l’acte ha bategat la defensa del paper dels empresaris en la consolidació de la democràcia i la necessitat de "recuperar" el que va suposar la Transició.
Això i la defensa de l’equilibri territorial, una preocupació que és ben present en els cercles econòmics catalans i que el Cercle d’Economia va subratllar en un document recent, al·ludint també al risc que suposava l'opa al Sabadell. Aquest neguit ha trobat complicitat en una Francina Armengol que ha defensat el paper de Foment i la necessitat d’un creixement econòmic europeu "liderat per Espanya" i on l’equilibri territorial és essencial.
Crida l’atenció que la reaparició de Ruiz Gallardón al Congrés hagi vingut de la mà de Foment del Treball. Eterna esperança blanca d’un PP més moderat que el de José María Aznar, enfrontat històricament a Esperanza Aguirre, l'exministre resta ara fora del primer pla. Però continua en el radar de Foment, que el va voler en el consell assessor de la SBEES a Madrid. Al seu costat hi ha Iván Redondo, exdirector del gabinet de la Presidència amb Pedro Sánchez, així com la periodista Sonsoles Ónega.
Precisament han estat dos periodistes ja actius durant la Transició els qui han clos l’acte. Pilar Cernuda ha recordat els Pactes de la Moncloa i Mariano Guindal ha demanat a tots els agents socials i polítics la recuperació del pacte social. La invocació als acords dels anys 70 i 80 és una bandera enarborada des del poder econòmic català, on traspua certa nostàlgia pels temps perduts dels grans pactes. Acords difícils, però que ara ho semblen molt més, mentre s’obren pas corrents que propugnen un capitalisme sense democràcia.
CEOE-Foment, una relació recomposada
L’acte de la SBEES -que dirigeix Fèlix Riera- ha corroborat la complicitat entre Foment i la CEOE. Els presidents de les dues organitzacions, Josep Sánchez Llibre i Antonio Garamendi, hi eren presents. Avui, Sánchez Llibre ha reclamat treballar per refer "la confiança en el sistema". Tots dos han refet relacions després d’un període de tensions que va fer que una vicepresidenta de la patronal catalana, Virgínia Guinda, s’enfrontés a l’empresari basc per la direcció de la CEOE, que Garamendi va revalidar el 2022. Des d’aleshores, els lligams entre patronal espanyola i catalana s’han engreixat.
Ara, les relacions són bones. El millor exemple és l’aliança entre Garamendi i Sánchez Llibre en la batalla que s’ha viscut per la presidència de Cepyme, l’organització de les pimes vinculada a CEOE. El seu anterior president, Gerardo Cuerva, partidari d’una línia de duresa extrema contra el govern de Sánchez, va ser derrotat per la candidata de Garamendi, Ángela de Miguel. En la nova direcció hi haurà un home de Foment, el president de la Cecot, Xavier Panés.
