Els rics són encara més rics i els pobres continuen igual: el 2024 hi va haver quatre nous milmilionaris cada setmana

La riquesa conjunta de les persones milmilionàries va augmentar en 2 bilions de dòlars, cosa que equival a un creixement d’uns 5.700 milions de dòlars al dia, segons Intermón Oxfam

El iot d'un magnat
El iot d'un magnat | Pexels
Redacció
20 de gener de 2025, 08:34
Actualitzat: 8:40h

L’any 2024 hi va haver quatre nous milmilionaris al món cada setmana. En concret, la riquesa conjunta de les persones milmilionàries va augmentar en 2 bilions de dòlars, cosa que equival a un creixement d’uns 5.700 milions de dòlars al dia, tres vegades més ràpid que l’any anterior. Són dades facilitades aquest dilluns per Intermón Oxfam, que lamenta el contrast amb la situació de pobresa arreu del planeta. L’entitat lamenta que, mentrestant, segons les dades del Banc Mundial, el nombre de persones que viuen en la pobresa, amb menys de 6,85 dòlars al dia, gairebé no ha variat des del 1990.

L'ONG ha publicat les xifres amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a Davos. D’acord amb aquestes xifres, l’any passat hi havia 2.769 milmilionaris al món, davant dels 2.565 del 2023. En aquest mateix període la seva riquesa conjunta va passar de 13 a 15 bilions de dòlars. Es tracta del segon increment més gran des que se’n tenen registres. La riquesa conjunta de les deu persones més riques del món, deu homes, s’ha incrementat, de mitjana, prop de 100 milions de dòlars al dia.

Dades claus de les riqueses

Oxfam Intermón apunta que si perdessin el 99% de la riquesa continuarien sent milmilionàries. Alhora, l’entitat subratlla que per a les 30 persones milmilionàries espanyoles, el 2024 “també va ser un gran any”. La seva riquesa conjunta va superar els 185.000 milions d’euros, amb un augment de més d’un 20% respecte de l’any anterior. L’informe també evidencia que el 60% de la riquesa de les persones milmilionàries és heretada, està marcada pel clientelisme o va vinculada al poder monopolístic. Aquesta riquesa no és necessàriament el resultat de l’esforç i la dedicació, subratlla Oxfam Intermón, sinó que és, juntament amb el colonialisme, el que origina l’acumulació extrema de riquesa de les persones milmilionàries.

En el cas d’Espanya, al voltant del 31% de la riquesa de les persones milmilionàries té l’origen en l’herència familiar. Hi ha anàlisis recents, assegura la mateixa font, que reflecteixen que aproximadament el 70% de la desigualtat de la riquesa a Espanya està associada a les herències. D’altra banda, l’oenagé afirma que el 2023, a través del sistema financer, s’haurien extret 30 milions de dòlars per hora dels països del Sud Global a l’1% més ric dels països del Nord Global, com ara el Regne Unit, els Estats Units o França.

Així mateix, les persones superriques dels països del Nord Global controlen el 69% de la riquesa mundial, concentren el 77% de la riquesa conjunta de totes les persones milmilionàries i suposen un 68% del total de persones milmilionàries del món, per bé que els països del Nord Global no arriben al 21% de la població mundial. Davant d’aquest panorama Oxfam Intermón insta els governs a prendre mesures “urgents” per reduir la desigualtat, com ara que es comprometin a garantir que els ingressos del 10% més ric de la població no superin els del 40% més pobre, tant a escala nacional com global. També considera que el disseny del sistema fiscal internacional s’hauria de decidir a les Nacions Unides, a través d’una convenció marc sobre cooperació fiscal internacional, per tal d’aconseguir que tant les grans fortunes com les empreses més poderoses “paguin realment la part justa que els correspongui”. A més creu “vital” desfer el funcionament dels paradisos fiscals.

Oxfam Intermón calcula que la meitat de les persones milmilionàries del món viuen en països que no apliquen cap mena d’impost a les herències, donacions o successions, en el llegat de la riquesa a les persones descendents directes. “Cal gravar les herències per posar fi a la nova aristocràcia de persones superriques del planeta”, subratlla l’entitat. Finalment, també creu que cal cancel·lar el deute públic i trencar la dominació dels països rics i les grans empreses sobre els mercats financers i les regles comercials, així com erradicar els monopolis, democratitzar les normes de propietat intel·lectual, regular les bretxes salarials en les grans empreses i garantir salaris dignes.