El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous amb 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i Ábalos), 4 abstencions (Podem) i 169 en contra (PP, Vox i UPN) el decret de resposta als aranzels, un pla de rellançament per als sectors per valor de 14.100 milions d'euros. L'executiu ha comptat amb el sí de Junts després d'una última reunió just abans de la votació entre el grup parlamentari i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, per comprovar el compliment de l'acord per destinar les ajudes de manera equivalent al pes de Catalunya en les exportacions, un 25%. També ha tancat a última hora un acord amb ERC per garantir que les empreses que rebin ajudes no redueixin les seves plantilles.

Cuerpo ha afirmat que aquest és el pla que "Espanya necessita" perquè respon a les peticions de les empreses, parteix del "diàleg i la unitat d'acció", i està "preparat" per adaptar-se a l'evolució de la situació. Es tracta, ha dit, d'un decret "ambiciós" que teixeix una "xarxa de seguretat" a les empreses i als treballadors que es compaginarà amb les mesures que adopti la Comissió Europea.

Junts certifica el 25%

El diputat de Junts Josep Maria Cruset ha recordat que malgrat l'"espoli fiscal", Catalunya és un motor econòmic i lidera les exportacions de l'Estat i representa més d'un 25% del total dels productes exportats. Per tant, ha dit, Junts ha buscat garantir que es compleix l'acord perquè les ajudes arribin en un percentatge equivalent, i cada instrument financer del decret es posarà a disposició "d'acord amb els percentatges que representen les exportacions de Catalunya als Estats Units".

Cruset ha anunciat el vot favorable de la seva formació després de la reunió que el seu grup ha mantingut amb Cuerpo per assegurar el compliment de l'acord. Segons ha explicat, a la trobada s'ha pogut "constatar que en aquestes primeres setmanes de vigència del decret" s'han respectat les peticions de la seva formació. "Si es negocia amb Junts i es compleixen els acords, com ha fet el Ministeri d'Economia, Junts també compleix els seus acords", ha dit.

Acord amb ERC per protegir llocs de treball

ERC també ha votat afirmativament després de tancar un acord amb el govern de Sánchez per evitar que les empreses que rebin ajudes directes redueixin les seves plantilles. Segons els republicans, l'acord "garanteix la condicionalitat de les possibles futures ajudes públiques directes a la protecció de l'ocupació". Es tracta, afirmen en un comunicat, de vincular els recursos públics a la preservació de l'activitat i de l'ocupació en sectors estratègics.

"Això garantirà que els fons públics no s’utilitzin per deslocalitzar centres de treball ni per reduir el nivell d’ocupació en els sectors més afectats", afirmen els republicans. A més, segons ERC, el govern espanyol "avaluarà periòdicament l’evolució de l’ocupació, les exportacions i la producció dels sectors més afectats" per "implementar, si cal, les mesures adequades per sostenir l’ocupació i l’activitat en els sectors afectats, incloent-hi, si és necessari, l’activació d’un possible mecanisme RED".

Des de la tribuna, la diputada Inés Granollers ha afirmat que es tracta d'una eina "necessària però incompleta". "És un mosaic de mesures disperses", ha dit, que parteix principalment de "crèdits i avals" quan el que cal són "ajudes directes". La diputada d'ERC ha recordat que els aranzels nord-americans estan afectant milers d'empreses de Catalunya i el País Valencià. Per tant, ha afirmat, cal celeritat, un "mapa clar" dels sectors que patiran, i una avaluació de l'impacte en ocupació.

Podem s'ha abstingut després de reclamar infructuosament que el text inclogués l'expropiació dels habitatges en propietat dels fons voltor nord-americans. El diputat Javier Sánchez Serna ha insistit que es tracta d'un pla "insuficient" que hauria d'anar acompanyat d'un topall per als preus dels aliments de primera necessitat perquè les distribuïdores no aprofitin l'ocasió "per encarir encara més els productes".

El PP se'n desmarca

El PP ha reiterat el seu 'no' adduint que és "un pedaç" que no incorpora la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears. El portaveu d'economia dels populars, Juan Bravo ha retret a Cuerpo que hagi obviat les peticions de la seva formació com ajudes fiscals a les empreses. "Negociar no és només informar l'altra part", ha dit, i "aquest decret només ofereix més deute i espera que escampi" i "no és la nostra solució".  En el seu últim torn de paraula, Cuerpo ha retret al PP aquest 'no'. "És molt difícil explicar els motius pels quals es vota en contra d'aquestes mesures, que són positives per a les empreses", ha dit. En tot cas ha tornat a allargar la mà per "seguir construint amb els grups" la resposta als aranzels.

Les mesures del decret

En primer lloc, el decret crea una línia d'avals a través de l'ICO de 5.000 milions d'euros que estarà activa fins al 30 de juny de 2026. Es dirigiran a empreses exportadores o importadores "exposades significativament al mercat dels Estats Units" amb l'objectiu de "contribuir a pal·liar les tensions de liquiditat generades per la disminució dels ingressos derivada de la imposició de nous aranzels, així com per la realització de projectes de reconversió de les empreses".

En segon lloc, augmenta de 500 a 700 milions d'euros l'import màxim de les operacions del Fons de la Internacionalització de l'Empresa (FEIM) per "contribuir de forma decisiva a donar suport als projectes d'exportació i inversió a l'exterior de les empreses espanyoles afectades" pels aranzels.

En tercer lloc, mobilitza 2.000 milions d'euros més per reforçar la cobertura dels riscos de la internacionalització a través de la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE, en les sigles en castellà). Es tracta "d'enfortir la internacionalització de les empreses afectades per l'impacte del xoc aranzelari".

A més, el decret eleva el límit de la cobertura que pot donar el CESCE en 6.000 milions per arribar als 15.000 milions d'euros.

La quarta línia és una modificació perquè el Conveni d'Ajustament Recíproc d'Interessos (CARI), un mecanisme que permet que les empreses es protegeixin davant de canvis de tipus d'interès, es financin a través del deute públic, i no de l'ICO, per "les possibles pèrdues que es produeixin a conseqüència de l'evolució dels tipus d'interès".

L'executiu també estableix la possibilitat que les empreses que ho necessitin "puguin disposar d'un termini addicional" fins al 2027 per absorbir a escala comptable les pèrdues de la covid durant els anys 2020 i 2021.