A l'Estat hi ha 46 milmilionaris, és a dir, que tenen un patrimonique supera els mil milions d'euros. Entre tots ells sumen 219.000 milions, segons l'anàlisi de la revista Forbes. Són cinc més que fa una dècada, però el seu capital gairebé s'ha duplicat. Unes xifres que són desorbitades i que ajuden a entendre les desigualtats. Fins al punt que si aquests 46 milmilionaris perdessin el 99,9% de la seva fortuna, encara continuarien formant part de l'1% més ric de la població: els quedarien uns 5 milions per cap.
L'1% acapara una quarta part de la riquesa
Sovint es parla de l'1% com a cúspide de la riquesa. A l'Estat espanyol són un grup de 384.000 persones amb patrimonis superiors als 1,6 milions d'euros i que controlen el 24% de la riquesa de la població, un percentatge que s'ha més que duplicat des de principis de segle. També ha augmentat el seu capital que, de mitjana, se situa en els 5,1 milions d'euros, habitualment repartits entre empreses, inversions i propietats. Són dades pel 2023 de la World Inequality Database, un projecte internacional que analitza la riquesa i les desigualtats de classe de tot el món.
Però aquesta versió de la riquesa, la de les carteres amb sis zeros, queda ridiculitzada si es compara amb la de les persones que controlen les grans empreses de l'Estat. Amancio Ortega (Inditex), Juan Roig (Mercadona) i Florentino Pérez (ACS, Real Madrid), així com els accionistes principals de bancs, centres comercials, immobiliàries i cadenes alimentàries, acaparen unes quantitats de diners difícils d'imaginar.
382 multimilionaris tan rics com 15 milions
Formen part del 0,001% més ric de l'Estat. Un grup de 382 persones que posseeixen tants diners com els 15 milions d'adults més pobres. Acumulen, de mitjana, 600 milions d'euros, una quantitat gairebé sis vegades més gran que 1995. Fa trenta anys, els béns d'aquest grup rondaven els 100 milions. En aquest temps, la riquesa mediana ha crescut un 70%, un enriquiment molt inferior al de les grans fortunes.
Que es dispari el capital de la franja més alta dels rics implica, sens dubte, un creixement de les desigualtats respecte a la resta de la societat. Si fa trenta anys un membre del top 0,001% era uns 2.000 cops més ric que una persona amb un patrimoni medià, ara ho és 6.500 cops més. Fins i tot, els membres d'aquesta petitíssima elit s'ha distanciat dels seus veïns de barri que només són milionaris: el 1995, el top 0,001% era 46 vegades més ric que la resta de l'1%; el 2023, ho era 134 vegades més.
A una distància abismal de la resta
La distribució de la riquesa s'acostuma a mesurar en percentils: s'ordena la població de menys a més riquesa i se separen les persones en cent grups; cada grup és un percentil. En les franges baixes i centrals de l'escala de la riquesa, aquests grups els separen uns pocs centenars o milers d'euros estalviats. Això és perquè la major part de la població, la de classe treballadora, té unes finances relativament similars. Amb diferències i desigualtats, sí, però, en general, en els mateixos dos ordres de magnituds.
Però a mesura que l'escala s'escora cap a la dreta —les capes més opulentes—, la distància entre percentils és cada vegada més gran. El vuitantè percentil té 10.000 euros més que el setanta-novè; el norantè, 32.000 més que el que precedeix i el noranta-cinquè, 100.000 més que l'anterior. La diferència és encara més gran quan s'arriba a l'1%.
L'1% més ric de la població té tres vegades més patrimoni que el 2%. I, si partim l'1% en grups encara més petits, a mesura que augmenta la riquesa, la distància és encara més gran. Així, si els béns mitjans del percentil 99 és de 4,3 milions d'euros, el del percentil 99,9 és de 17 milions, i el del 99,99, de 89 milions. El pic del poder econòmic, el de les 382 persones que formen part del percentil 99,999, arriba als 600 milions d'euros. Són el 0,001% i tenen un patrimoni inacabable. Amancio Ortega, la persona més rica de l'Estat i tretzena a escala mundial, podria gastar un milió d'euros cada dia i, sense ingressar un sol cèntim més, trigaria 329 anys a acabar-se el compte bancari.