El govern de Jaume Collboni ja ha presentat diversos plans que miren fins al 2035 -el darrer, el de la transformació de l'entorn de Montjuïc- i ara li ha tocat el torn a la vessant econòmica de la ciutat. Aquesta vegada, amb el nom "Barcelona Impulsa", l'executiu municipal ha detallat els plans de la capital catalana per créixer econòmicament i també "donar resposta a l'alça dels aranzels del comerç internacional", segons detalla en un comunicat.

Un dels punts claus de la proposta econòmica és el plantejament de vuit zones de la ciutat que es consideren "motors econòmics". Es tracta d'imaginar quin tipus d'empreses i projectes arribaran a cadascun dels sectors on encara hi ha marge perquè emergeixin noves activitats. En concret, es menciona el potencial en recerca i ciències de la vida de l'Eix Diagonal Salut, on d'ha d'arribar el nou Hospital Clínic; l'aposta pels esdeveniments i congressos a Sants-Montjuïc, amb la nova Fira com a gran projecte; el centre de la ciutat com a espai per a la "reurbanització, ciència i emprenedoria"; la zona litoral com a punt atractiu de l'economia blava, la vinculada al mar; el 22@ pendent de desenvolupar-se en el sector de la innovació; el Besòs com a espai per a "la indústria creativa verda i circular"; la Zona Franca com a referent de la "indústria 4.0" i el sector alimentari; i especialment la Sagrera com a escenari marcat per a "la nova centralitat" i "desenvolupament urbanístic" de la capital catalana.

L'alcalde Collboni, en la presentació del pla, ha fet èmfasi en el moment d'incertesa comercial que es viu a escala internacional i ha projectat la proposta barcelonina com una via per protegir-se de possibles intervencions d'altres governs també en el futur. El mateix dia que el Govern de Salvador Illa, a la Generalitat, ha anunciat la mobilització de 1.500 milions d'euros per fer front als aranzels de Trump, el màxim representant de l'Ajuntament de Barcelona ha subratllat que les noves barreres comercials dels Estats Units "impactaran sobre la nostra economia i les nostres vides" i que ara "es tracta de saber-ho convertir en una magnífica oportunitat per a Barcelona i per a la seva economia".

Plantejat des d'aquest punt de vista, Collboni ha assegurat que si els quatre motors històrics del model econòmic barceloní eren l'aeroport, el port, la Fira i la Zona Franca, ara cal afegir-hi un cinquè eix: "el del coneixement". En referència a la indústria del sector tecnològic i de la recerca, el batlle socialista ha insistit que la clau del pla "Barcelona Impulsa" és aprofundir en la "diversificació" de l'economia local, ja iniciada abans de la pandèmia. Tanmateix, el consistori també aposta per continuar promovent el turisme en àmbits com els congressos, mentre "gestiona" les externalitats dels visitants ja habituals. 

El pla conjuga dos ritmes. Un, el que explica què es farà durant aquest mandat, planteja invertir 890 milions d'euros entre 2024 i 2027 en diferents sectors econòmics. Amb el segon ritme, el que mira una mica més a mig termini, el que s'espera és que en la pròxima dècada es creïn 180.000 llocs de treball, una fita que suposa unes 18.000 noves contractacions cada any, un objectiu que el consistori considera especialment assumible. També fins al 2035 es preveu incidir en 1,8 milions de metres quadrats de sòl. Totes dues metes, però, pensen en "l'àmbit metropolità" com a espai d'incidència. És a dir, que superen l'estricta frontera de la ciutat.