[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La roda de premsa d'ahir del Govern va estar marcada pel torcebraç entre ERC, els comuns i el PSC pels pressupostos. Avui s'hauria de desencallar la situació si es vol evitar un fracàs que, fins i tot, podria dur-nos a un escenari d'eleccions avançades a la primavera i que, lògicament, deixaria també sense pressupostos a Pedro Sánchez. A la Moncloa ja en són conscients. Això va fer que passés desapercebuda una iniciativa de l'executiu de Pere Aragonès que té valor simbòlic i que respon també a una urgència democràtica.

Des d'aquest any i "fins que el recuperin les institucions del País Valencià", el govern de Catalunya es farà càrrec del Premi Guillem Agulló, un guardó que, des de 2016, atorgaven les Corts Valencianes presidides pel nacionalista Enric Morera, un dels líders de l'anomenat Pacte del Botànic. Era un homenatge al jove assassinat pels neonazis el 1993 (la justícia mai va voler reconèixer el mòbil polític del crim) i reconeix persones i entitats que lluiten contra els delictes d'odi. La setmana passada la majoria que conformen el PP i Vox va decidir eliminar-lo.

La dreta espanyolista que governa el País Valencià i les Illes Balears ha tornat amb un penós afany de revenja després que fa vuit anys les esquerres els desallotgessin dels executius autonòmics pels escàndols de corrupció i els excessos protagonitzats pel PP. Uns anys que havien servit per fomentar, malgrat que de manera lleu, la recuperació de la llengua i estrènyer llaços econòmics i culturals entre els territoris dels Països Catalans. La malvolença de les dretes s'ha focalitzat en la memòria històrica i en la persecució del català en tots els àmbits.

I això vol dir donar de baixa subscripcions a revistes en català, fer-la prescindible a l'administració, donar als pares un suposat dret "a triar" per esborrar-la de les aules, o a retirar el suport a qualsevol entitat que defensi la llengua o les sinergies amb la resta de territoris que la comparteixen. Tot per minoritzar encara més un idioma que sobreviu en un context advers. Tant els fa que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un òrgan estatutari, en reconegui la unitat, a més que ho facin totes les instàncies acadèmiques.

El PP valencià, tradicionalment molt més agressiu, castellanitzat i lingüicida que el de les Illes en tant que hereu de la pitjor tradició d'aquella dreta blavera que va protagonitzar la batalla de València, actuava a instàncies de Vox. També en això l'extrema dreta marca el pas als conservadors per fer-los passar dels dits als fets.

I Guillem Agulló (i la seva memòria que tan dignament encarnen els seus pares) representa, com tantes i tantes persones al sud del país, el compromís amb la llengua i amb la lluita antifeixista, més vigent que mai ara que s'escampen discursos d'odi que no ens poden deixar indiferents. Per això és encara un personatge incòmode i perillós. És evident que el control del marc polític de la dreta i l'extrema dreta al País Valencià obliga a actuar, sigui assumint el Premi Guillem Agulló o el centenari del poeta Vicent Andrés Estellés, també veí de Burjassot.

No hauria de ser així, però ha de ser així perquè cal que els sectors més combatius i defensors de la llengua i la identitat dels territoris de parla catalana (també institucionals) no se sentin sols. No ho pot estar l'Ajuntament de la Vall de Gallinera que la fa valdre davant la Diputació d'Alacant, els pares de la Franja que volen escola també en català, els activistes de la Plataforma per la Llengua, d'Acció Cultural del País Valencià i d'Obra Cultural Balear, o els Sanitaris per la Llengua de les Illes.

Tots ells, i tots els que parlen la llengua pròpia del país i treballen per la memòria democràtica, tenen ara governs contraris al País Valencià, l'Aragó i les Balears i un que és massa indiferent al problema a Madrid. No se'ls pot abandonar a la seva sort i cal posar-hi més Guillem Agulló i els valors que representa. Per acabar-ho amb música us deixo dues cançons ben oportunes: la combativa No tingues por, d'Obrint Pas, dedicada a Agulló; i l'emotiu Mural del País Valencià, la gran obra d'Estellés musicat per Pau Alabajos.       
 

---

Avui no et perdis

» La Generalitat assumeix el premi Guillem Agulló després del veto de PP i Vox al País Valencià; per Oriol March.

» Crònica: El torcebraç entre Govern i comuns pel Hard Rock compromet els pressupostos; per Carme Rocamora, Oriol March i Joan Serra Carné.

» Opinió: «Anar de farol»; per Eulàlia Reguant.

» Sánchez compleix part de l'acord amb Junts i publica les dades per calcular el dèficit fiscal; per Oriol March.

» Memòria nacional: El soviet català; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Entrevista a Òscar Escuder: «Als metges no se'ls ha exigit mai el C1 de català»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'11-M, vint anys després»; per Antoni Segura.

» La parella d'Ayuso va rebre dos milions d'euros com a intermediari en la compra de mascaretes.   

» Ja es pot sol·licitar l'ajut jove per al lloguer: consulta els requisits.

» Collboni resol la incògnita: el carril bici de la Via Augusta no es toca; per David Cobo.

» L'AEMET no es mulla sobre si la primavera serà plujosa a Catalunya; per Arnau Urgell i Vidal.

» En Rafael, primer treballador malalt per amiant al metro que pot explicar haver guanyat als jutjats; per David Cobo.
 

---

 El passadís

Un acte de Tabàrnia, la plataforma espanyolista que presideix l'actor Albert Boadella, amb presència d'Isabel Díaz Ayuso, va reunir ahir la plana major del teixit associatiu unionista i de la direcció del PP a Catalunya, amb Alejandro Fernández al capdavant. Al costat d'Ayuso hi eren també els regidors Daniel Sirera i Víctor Martí, i el diputat Daniel Serrano. Però hi havia també molts ex: l'empresari Josep Bou, exregidor del PP com a independent i que va ser apartat com a cap de cartell en les darreres municipals. Bou va sortir molt malament de la política, disgustat amb els populars, però sempre va mantenir una bona relació amb Ayuso. Els diputats de Ciutadans Anna Grau i Matías Alonso s'han trobat amb Paco Sierra, un dels molts exdirigents del partit taronja que va abandonar el partit per acostar-se al PP. Ayuso va arribar a l'acte poques hores després que s'hagi sabut que la Fiscalia ha denunciat la seva parella, Alberto González Amador, per un suposat frau fiscal i falsedat documental per negocis fets en plena pandèmia. Però el missatge més polític de l'acte el va donar Ayuso quan el periodista Albert Castillón, que conduïa l'acte, li va preguntar si faria el pas per liderar el PP. La presidenta madrilenya va dir que no podia "presidir més coses" i va donar suport a Feijóo. Sigui pels problemes domèstics o per alguna altra raó ja no té tanta pressa. 

Vist i llegit

La CCMA té entre els seus objectius dinamitzar l'ecosistema de creadors en català per connectar amb els públics més joves. Una de les darreres apostes és el fàstcast "No cardis". El condueixen les tres garrotxines i amigues de can Putades, que fa uns mesos us vam presentar a l'"Hola Nació". Expliquen que amb els reels a Instagram no en tenien prou per explicar-se i ara ho fan en un format més llarg i en vídeo sobre temes que formen part de la seva quotidianitat com a generació. Compartir pis o les feines "de merda" són alguns dels primers capítols del fàstcast de les ocurrents Joana Cabratosa, Ona Jou i Núria Simon.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2013, ara fa onze anys, el cardenal Jorge Bergoglio, nascut el 1936 a Buenos Aires, l'Argentina, va ser escollit papa de Roma convertint-se en el primer no europeu en assumir el càrrec. Bergoglio va triar Francesc com a nom per exercir i és jesuïta. En aquests anys ha donat un to molt més progressista i proper a l'Església, i ha seguit prenent mesures davant els casos d'abusos a menors. En aquest vídeo podeu veure els millors fragments d'una entrevista a la cadena hispana Univisión, dels EUA.

 L'aniversari

Un 13 de març de 1971 naixia a Esplugues de Llobregat la dirigent del PSC i el PSOE Carme Chacón. Amb només 29 anys va ser escollida tinent d'alcalde del seu poble i diputada a Madrid situant-se ben a prop de José Luis Rodríguez Zapatero. En guanyar les eleccions, aquest la va fer ministra d'Habitatge primer i de Defensa, després. Va ser la primera ministra d'aquest àmbit i la primera a passar revista a les tropes embarassada (aquí el vídeo). Chacón, de l'ala menys catalanista del PSC, va fracassar en l'intent de liderar el PSOE i, quan va morir el 2017, als 46 anys, ja no estava implicada en la primera fila de la política. Podeu recuperar aquí el perfil que li vaig fer en el moment del trist desenllaç.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l