Era de preveure que no seria senzill aconseguir un finançament singular per a Catalunya per canviar les regles del joc, deixar enrere el "règim comú" (el cafè per a tothom), i retallar de forma significativa el dèficit fiscal. El que no es podia esperar era que fos la mateixa ERC, que aquest estiu va aconseguir un bon i treballat acord amb els socialistes, la que assumís, ja en la fase embrionària de la negociació, que la cosa aniria més lenta del previst o que tirés aigua al vi.
L'explicació és senzilla. La Generalitat, que ara recapta el 9% dels impostos, s'ha de convertir en l'administració tributària assumint també el que fins ara recapta l'Estat. El PSC pretenia que, d'acord amb el que l'Estatut preveia tenir a punt per a l'any 2009 però que mai es va acabar fent, es creés un consorci entre les dues administracions per recaptar. Va ser, de fet, la contraproposta al finançament singular que, en la campanya de les eleccions al Parlament, va presentar el govern de Pere Aragonès. Els socialistes es van mostrar aleshores contraris a un model diferenciat i a empoderar la Generalitat en l'àmbit fiscal.
ERC es va mantenir, tot i la seva delicada situació interna, ferma en la negociació i, després de l'acord d'investidura, que va validar el PSOE, era clar que l'agència catalana recaptaria i el mateix Salvador Illa va assumir aquest octubre públicament al Parlament que, per complir, calia prémer l'accelerador. Aquest aspecte és crític i clau en el sistema que es projecta, tal com recordava l'exconseller Antoni Castells en l'entrevista que li vam fer al novembre. Advertia de la complexitat de l'empresa i del risc d'un fracàs a l'hora de formalitzar l'absorció, o que un consorci convertís l'administració catalana en "sucursal".
El cas és que, en el que sembla un autogol, els republicans concedien en la proposta de ponència del seu congrés de març que "hi ha la possibilitat de crear un consorci entre l’AEAT i l’ACT (sic) per fer un traspàs progressiu". Ahir, la secretària general, Elisenda Alamany, va haver de sortir al pas i afirmar que suprimiran aquesta frase de la ponència per evitar suspicàcies i una "mala interpretació". "Estem en el tot o res", va avisar.
Oriol Junqueras i la mateixa Alamany van guanyar meritòriament el congrés d'ERC després d'una dura batalla interna amb la promesa que apostar per ells era fer-ho per un "partit gran", seriós i que collés fins on fos necessari els socialistes per fer-los complir. Hi ha assumptes, com ara el traspàs de Rodalies que el govern d'Illa negocia a poc a poc malgrat la urgència que reclama un servei tant imprescindible com precari, que estan ja en fase de treball entre els equips de la conselleria i el ministeri. Els republicans estan obligats a mantenir la vigilància i l'exigència per fer complir allò que van pactar (en aquest cas a canvi d'investir Pedro Sánchez el novembre de 2023) i condicionar futures votacions a com s'executi el traspàs, tant en la dotació com en el material i la capacitat de gestió.
Amb el finançament, un partit que és gat escaldat en la relació amb el govern espanyol i que per aquest assumpte ha dit a Illa que no pactarà els pressupostos de 2025, no pot cometre errors de principiant o desarmar-se abans de començar la negociació. Si no s'avança prou de pressa enfortint l'ATC i cal un consorci temporal per no aturar-se i fer una transició endreçada (assumint l'elevat risc que implicaria un canvi de govern a Madrid) ha de ser, si de cas, una concessió final i extraordinària per no trencar la corda i a canvi d'altres contrapartides.
El risc que el PSC s'agafi a qualsevol argument per no incomodar Sánchez i rebaixar acords que no hauria signat si hagués seguit a l'oposició és real. Tant com el perjudici que fa temps que intenten esmenar i que els crea que el govern del PSOE sempre doni per fets els vots d'ERC, fa uns dies amb la reducció de la jornada laboral.
- El traspàs de Rodalies surt amb retard: les carpetes pendents per accelerar-lo; per Bernat Surroca.
- L'«octubrisme» es dessagna enmig de la guerra interna; per Bernat Surroca.
- Crònica: L'opa, Oliu i la moral dels accionistes; per Pep Martí.
- Comprar un pis nou a Barcelona ja costa de mitjana gairebé 700.000 euros; per David Cobo.
Mazón tira de catalanofòbia: ara exigeix el retorn del «Llibre dels Repartiments»; per Pep Martí.
El passadís
La conferència del president de Banc Sabadell, Josep Oliu, a la Cambra de Comerç de la capital vallesana es va fer enmig d'un ambient optimista. En el procés d'aquesta opa la guerra psicològica hi juga un paper fonamental i, en una entitat amiga que el rebia amb els braços oberts, el líder financer es va mostrar còmode i segur. Es va permetre llicències com ara assegurar que el BBVA vol escenificar que és com un brau que escomet contra un torero. Entre els assistents hi havia molts accionistes veterans, satisfets de com fa les coses el banc, però alhora vigilants del que puguin decidir els grans inversors. Oliu va dibuixar un panorama positiu pel Sabadell i per Espanya, fins al punt de comentar que podia "semblar un propagandista del règim". Potser per no semblar-ho sí que va criticar les polítiques públiques fetes en habitatge definint-les de poc eficaces i d'"extrema esquerra".
Vist i llegit
Pantomina Full, que formen Alberto Casado i Rober Bodegas, és un dels duets còmics més populars d'Espanya. Omplen teatres i els seus gags setmanals fotent-se'n de la "vida moderna" són virals a les xarxes. Per si encara escureu les rebaixes i us falta roba d'abrigar us aconsello l'últim, sobre les jaquetes encoixinades i la seva banalitat i gust dubtós malgrat que s'hagin convertit en una peça de roba popular. El podeu veure aquí. No tenia previst comprar-me'n cap, però ara ja tinc clar que no ho faré!
El nom propi
Josep Costa (Santa Gertrudis de Fruitera, 1976) és una de les cares més conegudes de l'anomenat octubrisme, ara en hores molt baixes fruit de les seves divisions internes i les dificultats per materialitzar avenços. Jurista de formació, va ser diputat de Junts i vicepresident del Parlament, càrrec que el va dur a enfrontar-se amb Roger Torrent, que presidia la cambra. Només va ser-ne una legislatura perquè va desvincular-se del partit en assumir que la formació de Carles Puigdemont s'havia desentès de les vies unilaterals, tal com s'acabaria certificant després del seu pacte amb el PSOE. Costa, molt proper a l'expresident Quim Torra, té oberts diversos plets amb l'Estat espanyol i ara també s'ha enfrontat amb Lluís Llach i el sector "oficial" de l'ANC, als qui acusa de tenir una actitud "despòtica". Forma part del secretariat de l'entitat, que en sis anys ha perdut una quarta part dels seus socis.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.