Finançament i habitatge. Aquestes han estat les dues carpetes centrals del debat de política general. L'anunci del president, Salvador Illa, de construir 50.000 pisos públics fins a l'any 2030, amb una partida econòmica total de 4.400 milions d'euros els pròxims quatre anys, va protagonitzar la seva primera intervenció. Aquest dimecres ha estat el torn de l'oposició i la clau no ha estat només l'habitatge sinó també els compromisos en matèria de finançament singular. ERC vol concrecions per desplegar els pactes, i el president s'hi ha compromès. La primera, tal com es desprèn de les propostes de resolució que han presentat socialistes i republicans, passa per muscular l'Agència Tributària de Catalunya, peça fonamental per al nou model de finançament. Les propostes es votaran dijous i el resultat mostrarà la solidesa de la majoria de la investidura de cara a enfocar ja la següent pantalla: els pressupostos.
La sintonia entre socis, afavorida en part per l'aritmètica parlamentària, existeix, si més no en les dues carpetes que han centrat el debat. Illa ha refermat el compromís de complir els acords i així ha quedat palès en les propostes de resolució del PSC, centrades sobretot a refermar cada punt del pacte subscrit amb ERC i els comuns. Els socialistes, que insisteix que vol consensos amplis al Parlament, porta a votació la qüestió del finançament en els termes del pacte d'investidura, com els comuns, però sense entrar en més detalls. Els republicans van més enllà i, sense sortir del marc de l'acord, ja insten el Govern a fer concrecions. El punt de trobada és la necessitat d'enfortir l'Agència Tributària.
El mateix Illa, durant el debat, ha admès que el repte del finançament singular és sobretot tècnic, perquè la delegació d'Hisenda a Catalunya té uns 4.000 treballadors, i l'Agència Tributària de Catalunya en té ara com ara 800. "Amb un temps reduït, hem d'incrementar els recursos en una qüestió delicada, perquè els ciutadans han de veure que Catalunya recapta els impostos igual de bé que l'agència espanyola, o millor", ha remarcat el president. Amb tot, Illa ha garantit que l'acord es complirà en els termes previstos, i que hi haurà moviments per fer visible que s'està desplegant, tal com demanen els republicans per asseure's a negociar els pressupostos.
La proposta socialista insta el Govern a impulsar un acord de finançament singular en què la Generalitat "gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya mitjançant l'Agència Tributària de Catalunya, guanyant capacitat de gestió". ERC va més enllà i prioritza en la seva proposta la necessitat de "desenvolupar la hisenda catalana" i "dimensionar l'Agència Tributària de Catalunya amb els mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics necessaris", de tal manera que es pugui complir l'acord en el calendari previst, començant per la recaptació de l'IRPF durant el 2026.
Junts, crític amb el pacte PSC-ERC
Pel que fa als comuns, circumscriuen la proposta al compliment de l'acord d'investidura i insten al Govern a pactar un "finançament singular per Catalunya" que es basi en els principis de "suficiència, ordinalitat, solidaritat, corresponsabilitat i eficiència". També posen èmfasi a posar límits a la competència fiscal a la baixa i el dúmping fiscal. En aquesta qüestió també hi ha coincidències amb Illa, que s'ha obert a revisar alguns tipus impositius, però descarta les rebaixes fiscals que planteja la dreta.
Junts, que busca marcar un perfil més ambiciós en la qüestió del finançament per diferenciar-se del PSC i ERC, també parla d'un nou model, però s'hi refereix com a "concert econòmic" i "fora del marc de la LOFCA", és a dir, fora del règim comú. La proposta admet que Catalunya pagarà pels serveis prestats "realment" per l'Estat a Catalunya i preveu una quota de solidaritat, però en aquest cas decidia per la Generalitat i "seguint els estàndards europeus".
Els lloguers de temporada, sense proposta conjunta?
Pel que fa a l'habitatge, l'altra gran carpeta del debat de política general, les propostes de resolució mostren un principi d'acord sobre la necessitat de regular els lloguers de temporada, en què també entraria Junts, malgrat que hi va votar en contra al Congrés. Una altra cosa és com s'ha de fer. De fet, no hi ha ara mateix una proposta de resolució transaccionada i el termini acaba demà al migdia. Els lloguers de temporada és la fuita principal de la llei que regula el preu dels lloguers, tal com ha constatat el Govern a partir de les dades de l'Incasòl.
El PSC insta el Govern a aplicar la llei estatal d'habitatge i "regular els usos d'habitatge, en especial els lloguers de temporada, d'habitacions, l'ús turístic i l'habitatge buit". En aquest sentit, durant el debat, Illa s'ha mostrat confiat que abans d'acabar l'any hi haurà avenços en aquesta qüestió al Congrés, després de la votació fallida d'ara fa unes setmanes pel "no" del partit de Carles Puigdemont, que va argumentar que hi havia invasió de competències catalanes. Junts, que també s'obre a regular la figura de l'habitatge de caràcter temporal, planteja ajudes fiscals als propietaris de lloguers de temporada si abaixen el preu a l'índex que marca la llei.
Els republicans proposen recuperar el contingut del dret del Govern de mesures urgents en matèria d'habitatge, de l'abril d'aquest any, per "omplir els buits" de la llei estatal pel que fa al lloguer de temporada i "establir un règim sancionador". També demanen respectar la legislació catalana amb relació als pisos turístics i també augmentar la vigilància i les sancions cap a les immobiliàries que cometen "abús de poder" o "frau de llei" en el procés de llogar un pis.
Pel que fa als comuns, que situen aquesta qüestió com l'eix central de la legislatura, "al mateix nivell que el finançament singular", proposen que abans d'acabar l'any es reformi la llei d'arrendaments urbans al Congrés per tal de regular els lloguers de temporada. També insten al Govern a fer els canvis necessaris per regular els lloguers de temporada a Catalunya, més enllà de la modificació legal estatal. Alhora, reclamen més inspeccions i sancions davant dels "incompliments de la llei" i contra els propietaris que utilitzen de manera fraudulenta el lloguer de temporada per esquivar els topalls de preus.
Acostar els socis d'investidura als pressupostos
La resposta a la crisi residencial i la concreció del finançament singular són, de fet, dues de les qüestions que més interessen als socis d'investidura d'Illa, amb qui prioritzar tancar els pressupostos que ja prepara Alícia Romero. Des del Govern ja han anat advertint ERC i els comuns que sense pressupostos no es poden desplegar bona part dels acords signats per situar Illa a Palau. El president del grup republicà, Josep Maria Jové, ha reclamat gestos concrets per seure a negociar. El compromís d'Illa d'aquest dimecres de fer concrecions en matèria de finançaments s'ha d'entendre per acostar els republicans cap al "sí" als comptes que s'han de negociar.
Més properes semblen les posicions amb els comuns després de l'anunci de construir més habitatge públic i del compromís del Govern amb la regulació dels preus del lloguer. "La música sona bé", ha dit el portaveu del partit, David Cid, que, així i tot, vol veure la concreció d'on es faran els nous habitatges i d'on sortiran les partides pressupostàries previstes per Illa. Els comuns volen més passos en mesures per limitar el turisme i per millorar Rodalies, i s'oposen a l'ampliació de l'aeroport del Prat que defensa el PSC o les receptes de seguretat que planteja la consellera Parlon, però difícilment diran "no" als primers pressupostos del Govern socialista.
Batet i el to entre l'exigència i la mà estesa
Sense cap de l'oposició -Junts no vol ocupar aquesta posició com a protesta per l'exili de Carles Puigdemont-, ha estat Albert Batet l'encarregat d'intervenir al debat. La formació busca el to en la legislatura que comença i sense majoria independentista. La intervenció s'ha mogut entre les referències a l'1-O i el dia a dia, amb propostes sobre rebaixes fiscals, desburocratització de l'administració, lluita contra la delinqüència o més compromís de la Generalitat en la defensa del català; entre la crítica a Illa per manca d'"ambició" nacional i la mà estesa al govern socialista si és per plantar-se davant la Moncloa pels interessos de Catalunya. Sense lideratges alternatius a Junts i a ERC, Illa ocupa la centralitat política i té camp per córrer.