En la "normalitat" socialista, l'independentisme mira de trobar una estratègia que li permeti oferir una alternativa al Govern de Salvador Illa. ERC i Junts fa temps que han acceptat la via de la negociació amb l'Estat per intentar condicionar les polítiques, aquí i a Madrid, però qui no acaba de trobar el rumb és l'independentisme més abrandat, aquell que s'anomena "octubrista", per la reivindicació del "mandat de l'1-O" o de la declaració d'independència de 2017. L'ANC i el Consell de la República, les dues entitats de retòrica més inflamada, no passen pel millor moment i corren el risc d'embarrancar per les guerres internes. Aquests darrers dies en són un bon exemple.
El cas més evident és el del Consell, que viu des de fa mesos en la irrellevància, incrementada després que Carles Puigdemont hagi abandonat la presidència per centrar-se a negociar amb el PSOE com a president de Junts. L'entitat celebra eleccions aquests dies enmig d'acusacions contra Toni Comín, primer per mala gestió dels recursos de l'entitat, però també per un presumpte assetjament psicològic i sexual contra un assessor al Parlament Europeu. Res d'això, però, l'ha fet abandonar la cursa electoral. Tampoc el fet que l'enfrontament amb Puigdemont, fins verbalitzat en privat, ja sigui públic.
El candidat de l'expresident, que manté el silenci tant pel que fa al suposat desviament de diners del Consell com pel que fa a la denúncia d'assetjament, que coneixia, és Jordi Domingo, que es presenta com a alternativa a Comín. Puigdemont no ha volgut posicionar-se en aquestes eleccions -per bé que és evident la distància creixent amb Comín-, però persones del seu entorn com Toni Castellà sí que ho han fet. En una piulada contundent, que evidencia la guerra interna al Consell, el líder de Demòcrates va assegurar que ell i Puigdemont van demanar a Comín que no optés a la presidència. "És el moment de fer un relleu i passar el testimoni a algú independent", deia.
El "govern" del Consell va dimitir en bloc, decisió accelerada per les acusacions de mala gestió i els resultats de l'auditoria interna. En aquell moment, relaten fonts coneixedores, Puigdemont va suggerir que els càrrecs vinculats a Junts -Comín n'és eurodiputat, però no pot exercir- no es presentessin a les eleccions. Per això, la decisió de l'exvicepresident va ser vista com una "esmena a la totalitat" al plantejament de l'expresident. En declaracions a Nació, Comín assegurava fa uns dies que havia traslladat a Puigdemont que "era una possibilitat" que ell optés a la presidència després de la seva renúncia.
En un moment en què l'independentisme ha perdut múscul mobilitzador i la ciutadania ja no mira cap al 2017 i situa com a principals problemes qüestions com l'habitatge o la seguretat, el perill del Consell és no poder sortir de la irrellevància a què s'ha abocat. Els motius de l'actual situació, més enllà de guerres internes, són la poca definició organitzativa i de rol, les tensions amb la resta d'actors del moviment independentista i una mala gestió de les expectatives. Ho explicava aquest diari en una sèrie de quatre reportatges. Tot plegat, ha minat la credibilitat d'una entitat que es va presentar com la dipositària de la "legitimitat" de l'1-O, i que en aquestes eleccions es juga el futur.
Aflora la mala maror a l'ANC
L'ANC, que en els darrers sis anys ha perdut, segons Lluís Llach, el 25% dels socis, tampoc passa pel seu millor moment. Són habituals les guerres internes a l'entitat -en el passat mandat la tensió es va fer evident per la "llista cívica"-, i ara han tornat a aflorar de nou sota la presidència de Llach. El sector crític, una minoria dins de l'actual secretariat nacional, va intentar bloquejar la tria de Llach com a president. Finalment, la situació es va desencallar, però ja durant la preparació del full de ruta van aparèixer algunes crítiques per com s'havien gestionat les esmenes, i aquest cap de setmana tot ha esclatat.
Josep Costa, exvicepresident del Parlament, va fer públic a través de la xarxa X que havia abandonat el ple del secretariat nacional, i va acusar Llach i la seva direcció de tenir una actitud "despòtica" i de "potinejar" l'ANC. Tot plegat, també després que Llach sortís a defensar Comín de les acusacions que planen sobre ell. "Són comportaments que fan mal al moviment" va dir Costa. El president va negar les acusacions i li va retreure una vulneració del "reglament intern". Un altre membre de la direcció, Julià de Jòdar, ha sortit també en defensa de Llach i de la normativa. Les apel·lacions d'uns i altres al "reglament" són un clàssic en les picabaralles de l'entitat dels darrers anys.
Mentre el Consell es juga el futur i molts el donen ja per amortitzat, els crítics de l'ANC comencen a alçar la veu pel que consideren, entre d'altres, un viratge de l'entitat cap a posicions menys incòmodes amb els partits i la resta d'actors del moviment. L'entitat que va organitzar les mobilitzacions més massives del procés passa per hores baixes i ha perdut uns 10.000 socis en sis anys, segons ha explicat RAC1, i capacitat mobilitzadora i d'influència. L'"octubrisme" es dessagna en guerres internes i l'independentisme continua sense trobar un rumb que li permeti oferir una alternativa a la "normalitat" socialista.
