El Consell de la República va néixer el març del 2018 després de la proclamació de la independència al Parlament i, ja d'entrada, va ser vist amb malfiança per alguns dels principals actors (no només polítics) de l'independentisme. Més de set anys després, l'entitat que aspirava a actuar com una mena d'estat major del procés i encarnar la legitimitat del govern de l'1-O, ha caigut en la irrellevància. Fora del carril central del procés, el 8 de febrer es faran eleccions a la presidència després de l'etapa de Carles Puigdemont, ara centrat a esprémer la via de la negociació amb el PSOE.
Hi opten el fins ara vicepresident, Toni Comín,al blanc de moltes crítiques que han crescut els darrers dies, l'advocat Jordi Domingo, que té l'aval de bona part de l'anterior cúpula i de l'entorn del president a l'exili, i quatre candidatures de base sense massa opcions. Tots ells, amb l'objectiu de rellançar-lo. Serà difícil, però, que en l'actual context el Consell pugui recuperar incidència. De fet, no són poques les fonts consultades que li canten les absoltes. El temps dirà. Per què ha fracassat l'organisme que havia de preservar el mandat de l'1-O i actuar com un "govern" fora de l'abast de la repressió de l'Estat?
Nació ha parlat amb diverses persones que hi han estat implicades i comença una sèrie de quatre reportatges per entendre i conèixer els perquès i els detalls de l'actual situació. Se'n poden extreure almenys tres factors que l'expliquen. El primer és una desconfiança profunda entre partits i entitats, i cap a la nova entitat a l'exili. ERC, que hi va arribar arrossegant els peus, no s'hi va voler implicar mai a fons perquè ho veia com un satèl·lit de Junts i un altaveu de l'estratègia de Puigdemont, que buscava erosionar la negociació amb el PSOE que aleshores només practicaven els republicans. "S'ha instrumentalitzat el Consell per a la batalla interna", diu Isaac Peraire, representant dels republicans en la primera fase del Consell.
La CUP ja no hi va participar d'entrada. Poble Lliure sí, però ja n'ha acabat marxant denunciant que no és prou transversal. Òmnium sempre ha mantingut un perfil volgudament baix i l'ANC, malgrat que formalment en formava part, ha vist amb reticències alguns moviments del Consell com l'activació dels Consells Locals, alimentats des del secretariat nacional de la mateixa Assemblea, però que alguns sectors de l'entitat veien com una suplantació de funcions. La indefinició del Consell a l'hora de definir el seu rol entre caixa de ressonància de l'exili o estat major del procés és també un dels problemes d'origen.
Ara com ara, si algú entra a la pàgina web del Consell (en el seu moment tenia un comptador amb més de 100.000 adherits que en algun moment van fer el pas) veurà que és una entitat congelada. Després de la dimissió de Puigdemont, que en els darrers anys ha fet equilibris entre la presidència de Junts (oficial o oficiosa) i la del Consell, i que algunes veus atribueixen part dels problemes, l'entitat està controlada per una gestora. Ha desmuntat la seva estructura tècnica -ja no té treballadors- i s'ha centrat a resoldre els problemes econòmics de l'entitat, per garantir que el nou president es trobi l'organització sense deutes i sanejada.
Les últimes piulades al compte d'X es limitaven a anuncis sobre la convocatòria electoral, però ni tan sols la gestora s'ha pogut escapar de la picabaralla interna per la mala gestió que s'atribueix a Comín, cosa que ha enterbolit (més) el procés electoral. Al novembre, es reconeix que cal "adaptar" el Consell a la nova realitat, i fer-ho de manera ràpida, mentre en paral·lel han anat sortint informacions sobre "despeses no justificades" de l'exvicepresident al capdavant de l'entitat i que ell assegura que són en el marc de les seves funcions de representació o bé de partides que li corresponen com a donacions als exiliats.
Expectatives altes
Però anem per parts. El Consell de la República té problemes des de bon principi, perquè no és capaç de gestionar les expectatives generades amb la realitat. Ho reconeix el mateix Comín, en conversa amb Nació. "Hi ha un decalatge entre la missió del Consell i la seva capacitat real", sosté. Aquest ha estat un "dèficit estructural" de l'organització en "víctima de la frustració", segons l'exvicepresident. Hi ha també un problema organitzatiu i de rol, que ha anat arrossegant. Havia de ser un govern a l'exili? Havia de tenir un parlament? Havia de ser una entitat més? O un espai per a la unitat estratègica?
"No quedava clar quines funcions havia de fer i quin model d'organització havia de tenir, era una organització difícil d'entendre", assenyala l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, que en va formar part en els primers compassos de vida. Una altra font que hi ha tingut un paper destacat els darrers anys reconeix que tot s'anava fent "de manera improvisada" i sense una estratègia massa clara. Això ajuda a entendre la creació de l'Assemblea de Representants, que diverses persones del Consell no veien amb bons ulls perquè ja anticipaven que hi hauria problemes. "Hi havia persones que es creien diputats de la República", assenyala amb vehemència una font consultada. Puigdemont i Comín defensaven el contrari, perquè deien que calia dotar de "legitimitat democràtica" el Consell, cosa que entrava en contradicció en presentar l'entitat com l'encarnació de la legitimitat del Govern deposat pel 155.
Mala maror interna per l'Assemblea de Representants
La participació en les eleccions de l'Assemblea de Representants de l'any 2021 va ser molt alta, amb més de 22.000 persones, un 25,7% del cens. El "parlament" va ser venut com un exemple de democràcia directa i innovació, però també va començar a minar internament l'entitat. Amb ERC allunyada ja de l'entitat,Junts va monopolitzar l'espai reservat a càrrecs electes (38 de 40), que se sumaven als 81 ciutadans, cosa que va contribuir a la imatge d'una organització excessivament vinculada al partit de Puigdemont. Fonts coneixedores assenyalen que alguns d'aquests representants tenien unes expectatives que no eren, fins al punt de creure's "diputats de la República", i no tenien clar el seu rol. Altres fonts assenyalen que el Consell s'encallava en "debats estèrils" sovint promoguts per membres d'aquest "parlament", que va començar a fer "reglaments" i "codis", però va oblidar el debat polític o la creació d'estructures antirepressives. "Parlàvem molt de l'Assemblea de Representants i no de política; qui feia política era Junts", admet una veu coneixedora.
La qüestió de l'Assemblea de representants La percepció entre diverses de les fonts consultades, amb responsabilitats els darrers anys al Consell, és que es va alimentar l'Assemblea pensant que estaria alineada sempre amb el "govern" que presidia Puigdemont. "Arriba un punt que l'Assemblea fa oposició al govern", sosté Comín. "L'Assemblea comença a manar, però no només pel que interessa", assenyala una font. El "parlament" es va creure seu el paper i va començar a "legislar". Això ja provoca un xoc important internament, perquè el debat el monopolitzen, diuen diverses veus, "temes banals" i "sense contingut polític". Els crítics no ho veuen igual i ho vinculen amb el fet que el "govern" tem la força del "parlament", sobretot quan Junts va començar a virar d'estratègia.
"Tenien por que l'Assemblea de Representants s'oposés als pactes de Junts amb el PSOE, per això la van dissoldre quan van començar a negociar", diu Josep Guia, exmembre d'aquest "parlament" i militant històric del PSAN. De fet, les bases del Consell ja van fer toc d'atenció al "govern". En una consulta promoguda per un militant, van demanar "bloquejar" les negociacions amb el PSOE que liderava el mateix Puigdemont en nom de Junts, que alhora era president del Consell. Aquesta contradicció, que era, però, coherent amb les crítiques a la negociació entre ERC i els socialistes, també ha limitat la credibilitat de l'entitat. Junts no va fer cas de la petició i va acabar investint Sánchez.
L'agenda de Junts a Madrid
El temps ha donat la raó als qui alertaven dels riscos de l'Assemblea de Representants, que ha perdut pes des de finals d'estiu de 2023. Puigdemont i Junts, decisius després de les eleccions espanyoles, optaven per negociar l'amnistia i posar fi a l'exili. En paral·lel, el Consell duia a terme una remodelació interna que liquidava -o reformava- l'Assemblea de Representants, la "joia de la corona", segons algunes veus consultades. El "govern", liderat també per Puigdemont, proposava dissoldre l'Assemblea i dividir-la en dues cambres -una de territorial i una de "legislativa"- per "focalitzar" millor els objectius del Consell.
Els registrats ho van avalar, però amb una participació de mínims (només un 6,5% del cens, lluny dels percentatges que van participar en les eleccions al "parlament"). Els crítics, cada cop menys vinculats al Consell, ho veuen com una manera de liquidar el sistema d'elecció directa dels membres de l'Assemblea, treure poder al "parlament" en favor del "govern" i allunyar-se de la idea de Països Catalans. Comín, per la seva banda, considera que la reestructuració és un "aprenentatge" i una manera de crear unes cambres -territorial i legislativa- "especialitzades".
Toni Comín, al punt de mira
Durant tot aquest temps, el Consell pot apuntar-se algunes fites remarcables. L'acte de Perpinyà va mobilitzar més de 100.000 persones i la feina discreta de membres del Consell durant mesos va aconseguir també el primer acte unitari per l'1-O a l'Arc de Triomf l'any 2022 que va enrarir la xiulada a Carme Forcadell. Amb l'ANC i Òmnium van participar del boicot a la cimera hispano-francesa, i més recentment ha contribuït a la Diada unitària, en moments en què les tensions entre ANC i altres organitzadors feien trontollar la manifestació. Alhora, s'ha fet feina per internacionalitzar el conflicte -ara tot això està aturat- o amb l'activació dels Consells Locals. Aquest instrument ha provocat friccions amb l'ANC, perquè de nou no quedaven clars els rols de cada entitat.
En aquests anys, Puigdemont, poc interessant en el dia a dia de l'entitat, ha tingut un interès fluctuant en el Consell, i qui n'ha gestionat el dia a dia ha estat Toni Comín, exvicepresident del "govern" i ara al punt de mira per les acusacions de mala gestió. Les informacions aparegudes, confirmades per l'auditoria encarregada pel "govern", han contribuït també ha erosionar l'entitat. De fet, diverses fonts assenyalen que Comín ha fet servir el Consell com la seva "joguina" i lamenten que Puigdemont "l'ha deixat fer". Especialment significativa va ser la indignació de Comín quan va saber que membres del "govern" havien demanat explicacions i detalls dels números del Consell mentre ell havia estat de permís per la mort de la mare.
La crisi per la gestió econòmica, relaten veus coneixedores, va precipitar la dissolució del "govern" i la convocatòria anticipada d'eleccions. Puigdemont, centrat a recuperar la presidència de Junts un altre cop, va suggerir que els càrrecs vinculats al partit -Comín és eurodiputat de Junts, càrrec que no pot exercir, i se'l convida a les reunions a Brussel·les- no es presentessin. Per això, el moviment de l'exvicepresident d'optar a la presidència és vist com una "esmena a la totalitat" a la via proposada per Puigdemont, segons algunes fonts rellevants al Consell.
Puigdemont s'allunya de Comín
Comín, però, assegura que havia explicat a Puigdemont que "era una opció" presentar-se a la presidència i que la "dimissió col·lectiva" li va anar bé per no haver de fer de president en funcions mentre era candidat. L'expresident del Consell, per cert, manté un significatiu silenci sobre les acusacions que han aparegut de males pràctiques de Comín en la gestió econòmica de l'entitat. Des del consell s'ha volgut mantenir Puigdemont al marge de tota la crisi, però algunes fonts l'acusen també d'haver delegat massa en Comín i de no haver fet prou per apartar-lo. Tot plegat ha lesionat la credibilitat del Consell i veus com Jordi Domingo, candidat a la presidència, demanen "un pas al costat" de tots els que han participat d'aquesta etapa. També de Comín.
L'últim episodi té un nou protagonista. El raper Josep Arenas, més conegut com a Valtònyc i en un segon pla des de la seva victòria judicial i retorn de l'exili, ha assenyalat públicament Comín i ha demanat a qui ho pugui fer -a Junts, concretament, però també indirectament Puigdemont- que prengui mesures. Valtònyc, que ha treballat com a informàtic pel Consell els darrers anys, ha acusat Comín d'irregularitats en la gestió, entre d'altres d'haver desviat diners de la solidaritat cap als agents dels Mossos que van ajudar el líder de Junts en el retorn de l'agost a Catalunya per pagar deutes de l'entitat. Fonts coneixedores coincideixen amb aquesta acusació (que Comín nega categòricament), i apunten que les paraules de Valtònyc, molt proper a Puigdemont, no són pas casuals. L'expresident, mentrestant, continua sense dir res, i Comín ja ha anunciat que es querellarà contra el raper.
Un independentisme menys "octubrista"
La desconfiança entre partits i entitats, una estructura interna que no acaba de funcionar, la mala gestió de Comín... Però el context també ajuda a entendre la irrellevància del Consell de la República. L'entitat s'ha trobat, amb el temps, amb un independentisme cada cop menys "octubrista", que ja ha normalitzat els pactes amb els socialistes i que intenta que s'apliqui una amnistia que deixaria el Consell sense l'exili, motor de la seva existència. Fonts consultades destaquen que l'entitat pot tenir encara sentit sobretot per internacionalitzar el conflicte en un moment que el Govern promou la "normalització", o també com un espai "transversal" per treballar per la "unitat", o en estratègies per promoure candidatures independentistes en posicions estratègiques, com ara la Cambra o en col·legis professionals, tal com va fer l'ANC amb Eines de País. D'altres veus, simplement, creuen que ha deixat de tenir sentit i que els episodis dels darrers mesos l'han deixada tocat de mort.
El Consell celebra eleccions la setmana que ve. Comín s'hi presenta esgrimint que cal que l'"exilI" continuï liderant el Consell, i fent valdre la seva experiència i el seu rol d'eurodiputat, mentre nega irregularitats. Entre les propostes, demana centrar-se en la internacionalització per "blindar el Consell de la frustració", definir bé els rols dins de l'independentisme i marcar distàncies amb els partits, sobretot amb Junts. Domingo, l'altre candidat amb opcions, vol una renovació i "aire fresc" a l'entitat. En declaracions a Nació, també planteja prioritzar la internacionalització, "construir República" i enfortir l'estructura de la institució, perquè engresqui més gent (mai es va aconseguir l'objectiu del milió d'adherits). Alhora, vol parlar "amb tothom" per definir rols, un dels problemes de la primera fase del Consell.
Sobre els partits, Domingo és crític amb el fet que l'entitat va néixer amb les reticències d'ERC i que ha estat massa vinculada a Junts, i per això manté el respecte cap a totes les formacions, però marca distàncies. Si hi volen ser, hi han de ser tots i en posició "minoritària". "Si no, no cal que hi siguin", diu. En aquesta situació, els registrats tindran l'última paraula i la nova direcció haurà de decidir què vol fer i veure si és capaç de treure l'entitat de la irrellevància on ha caigut.