29
d'agost
de
2023, 19:00
El Consell de la República que presideix Carles Puigdemont obre un període de reestructuració, una decisió que prendran els registrats en paral·lel amb les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, en què Junts -i el mateix Puigdemont com a líder moral del partit- hi tenen un paper central. Fonts del Consell consultades per Nació asseguren que no té "absolutament res a veure" el replantejament d'aquesta institució -que suposa dividir l'actual Assemblea de Representants- amb les negociacions obertes al Congrés dels Diputats, però el calendari ha fet que totes dues qüestions coincideixin.
Tal com estableix la normativa que regula el Consell, l'Assemblea de Representants, que és com s'autodenomina el "parlament" de l'entitat amb seu a Bèlgica, té un mandat de dos anys. Els comicis es van fer l'octubre de 2021 i fonts del Consell expliquen que el termini acabava a finals d'agost. Per això Puigdemont n'ha anunciat la dissolució. Ara bé, no ha posat data per a les noves eleccions. En una carta enviada als 121 membres d'aquest "parlament" i a tots els registrats proposa un replantejament de l'organisme que consisteix a dividir-lo en dues cambres, per tal de "focalitzar" millor els objectius del Consell.
Segons Puigdemont, l'entitat té dues prioritats. D'una banda, "generar recursos organitzatius per dur a terme accions orientades al control del territori", i de l'altra, "definir les regles del joc de la República catalana". Aquests dos objectius tenen una traducció orgànica en la creació de dues cambres. La primera representaria els consells locals i les bases, per millorar-ne la coordinació i decidir sobre les accions que s'han de fer als Països Catalans. La segona, seria una cambra "legislativa", per fer unes suposades les lleis de la República. D'una única Assemblea que ho feia tot, a dues cambres diferenciades.
La decisió final serà dels registrats, en una consulta que si es respecten tots els terminis que marca la normativa d'aquest ens s'hauria de celebrar de cara al setembre. Si els registrats avalen la proposta de Puigdemont, s'haurà de concretar per definir, per exemple, com s'escull aquesta nova cambra que representi els territoris i les bases. Precisament per això l'expresident de la Generalitat justifica que encara no hi hagi data per a les noves eleccions, que es faran un cop quedi clar quin rumb agafa el "parlament" del Consell.
Poc abans de les eleccions espanyoles, en ple debat sobre l'abstenció, la cúpula del Consell va emetre un comunicat fent una crida a la "participació massiva", cosa que no va agradar a alguns membres de l'Assemblea de Representants, una minoria, que treballaven una proposta alineada amb la de la direcció de l'ANC per boicotejar les eleccions. Finalment, el ple va votar-hi en contra i va refermar el criteri del govern de Puigdemont. Els socis de l'ANC també van tombar la proposta de direcció.
Tal com estableix la normativa que regula el Consell, l'Assemblea de Representants, que és com s'autodenomina el "parlament" de l'entitat amb seu a Bèlgica, té un mandat de dos anys. Els comicis es van fer l'octubre de 2021 i fonts del Consell expliquen que el termini acabava a finals d'agost. Per això Puigdemont n'ha anunciat la dissolució. Ara bé, no ha posat data per a les noves eleccions. En una carta enviada als 121 membres d'aquest "parlament" i a tots els registrats proposa un replantejament de l'organisme que consisteix a dividir-lo en dues cambres, per tal de "focalitzar" millor els objectius del Consell.
Segons Puigdemont, l'entitat té dues prioritats. D'una banda, "generar recursos organitzatius per dur a terme accions orientades al control del territori", i de l'altra, "definir les regles del joc de la República catalana". Aquests dos objectius tenen una traducció orgànica en la creació de dues cambres. La primera representaria els consells locals i les bases, per millorar-ne la coordinació i decidir sobre les accions que s'han de fer als Països Catalans. La segona, seria una cambra "legislativa", per fer unes suposades les lleis de la República. D'una única Assemblea que ho feia tot, a dues cambres diferenciades.
El poder de l'Assemblea es dilueix
A la pràctica, això suposa dividir el poder que fins ara tenia l'Assemblea, que deixaria de ser l'òrgan central del Consell i de tenir capacitat exclusiva per escollir el president. L'elecció passaria a ser responsabilitat de tots els registrats -uns 103.000 segons dades de la mateixa organització- i la feina de regulació normativa interna passaria a ser responsabilitat del govern. En certa manera, suposa diluir el poder de l'Assemblea, perquè entra en joc un nou actor, aquesta segona cambra amb representació dels consells locals, en un moment en què el Consell de la República, segons fonts consultades, aspira a "marcar l'agenda" i fer més "acció política".La decisió final serà dels registrats, en una consulta que si es respecten tots els terminis que marca la normativa d'aquest ens s'hauria de celebrar de cara al setembre. Si els registrats avalen la proposta de Puigdemont, s'haurà de concretar per definir, per exemple, com s'escull aquesta nova cambra que representi els territoris i les bases. Precisament per això l'expresident de la Generalitat justifica que encara no hi hagi data per a les noves eleccions, que es faran un cop quedi clar quin rumb agafa el "parlament" del Consell.
Els canvis fa temps que s'estan estudiant
El debat intern al Consell es tindrà en plenes negociacions per a la investidura de Sánchez. Fonts de l'organisme insisteixen que no té res a veure, perquè el "canvi estructural" que planteja el govern del Consell fa temps que s'està estudiant. El doble rol de Puigdemont -líder amb ascendència i negociador de Junts amb el PSOE i alhora president del Consell- dificulta deslligar la reestructuració d'aquest organisme de les negociacions de l'independentisme amb Sánchez. Alguns consells locals han començat a moure's perquè el Consell defensi bloquejar la investidura.Ja està activa la recollida d'avals per la consulta promoguda pels CL del Vallès Oriental.
— Consell Local dl República Granollers-Canovelles (@CLxRGranollers) August 21, 2023
"El Consell de la República ha de promoure el bloqueig a la investidura del president a l'estat espanyol per part dels partits independentistes catalans?"https://t.co/8cNjWQPrRnpic.twitter.com/yzzJYInDIa
Poc abans de les eleccions espanyoles, en ple debat sobre l'abstenció, la cúpula del Consell va emetre un comunicat fent una crida a la "participació massiva", cosa que no va agradar a alguns membres de l'Assemblea de Representants, una minoria, que treballaven una proposta alineada amb la de la direcció de l'ANC per boicotejar les eleccions. Finalment, el ple va votar-hi en contra i va refermar el criteri del govern de Puigdemont. Els socis de l'ANC també van tombar la proposta de direcció.
Carta de Puigdemont als registrats by Bernat Surroca Albet on Scribd