19
d'agost
del
2023
Actualitzat
a les
20:19h
Des que va aterrar a l'exili, Carles Puigdemont ha rumiat molt sobre la resolució del conflicte amb l'Estat. Va marxar de Catalunya poques hores després de la declaració d'independència del 2017, i des d'aquell moment el procés ha viscut alts i baixos -més baixos que alts-, amb un component notori de desmobilització i més avenços en la desjudicialització que no pas en el tractament sobre el nucli del pols, que orbita al voltant de la sobirania. Des de Waterloo, l'expresident de la Generalitat ha teoritzat sobre els conceptes de diàleg i d'unitat, dos dels més utilitzats en clau de procés, i no sempre des de visions concordants. En quin punt es troba ara? De moment, capitaneja el trencaglaç de Junts en l'expedició cap a la negociació amb Pedro Sánchez, la punta de l'iceberg d'una nova etapa -i estratègia- del seu partit.
De moment, Puigdemont pot brandar la carta del govern espanyol al Consell de la Unió Europea (UE) per reclamar que el català sigui oficial a les institucions comunitàries. Una prova del "cobrar per avançat" que s'ha convertit en el nou mantra del partit, posat en pràctica en la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats i que també dirigirà el camí en les converses per la investidura de Sánchez. De moment, Puigdemont ja ha aconseguit que, de manera tàcita, el PSOE el reconegui com a interlocutor, encara que sigui a través d'intermediaris. Tant Jordi Turull, secretari general de Junts, com Míriam Nogueras, cap de files a Madrid, han fet aquests dies de ròtula entre el PSOE i Waterloo. El reconeixement de l'exili, la principal carpeta no resolta de la tardor del 2017, forma part de les prioritats de l'expresident de la Generalitat.
Què ha defensat Puigdemont sobre el diàleg des que és a Madrid? Quina visió ha desgranat de la negociació, tant a nivell estatal com d'una hipotètica mediació europea? Com ha evolucionat el pensament sobre el referèndum pactat? I sobre la unitat amb ERC, inexistent en les converses sobre la mesa del Congrés malgrat haver arribat a acords similars amb el PSOE? Per respondre totes aquestes preguntes és fonamental repassar dos llibres que el líder moral de Junts -fora de la direcció, per voluntat pròpia, des de l'estiu passat- des de Bèlgica.
El primer és La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa, escrit amb el periodista Olivier Mouton i editat per La Campana l'any 2018. El segon es tracta de Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat, publicat per la mateixa editorial el 2019. En el primer volum, Puigdemont hi demana una mediació internacional liderada per Donald Tusk -l'únic alt càrrec europeu que fa sis anys va emetre alguna senyal de distensió després de l'1-O- i defensa, fins i tot, que l'Estat pugui acabar fent una oferta com la devo max del remain a Escòcia .
"Cal deixar-se portar per la negociació i veure de quina manera es trobes les opcions defensades per cadascuna de les parts al final del procés. No em faria cap por que la fórmula de la devolució màxima pogués guanyar en un referèndum final, perquè el nostre dret a la independència hauria quedat reconegut", defensava Puigdemont. Era el setembre del 2018 i, només uns mesos abans, el seu polze amunt havia estat decisiu perquè Sánchez aterrés a la Moncloa després de la moció de censura. En aquell moment, l'expresident també assenyalava que li tocava a Espanya "ser creativa" a l'hora de plantejar una oferta, perquè Catalunya ja havia explicitat el seu posicionament a través del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència.
A les portes de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés i en plenes dificultats per accedir a la plaça d'eurodiputat -finalment obtinguda mesos més tard-, Puigdemont va protagonitzar un viratge concretat en el segon llibre. "El realisme polític exclou una resolució dialogada i negociada amb l'estat espanyol sense passar abans per una nova etapa de confrontació", sosté al Re-unim-nos, on s'hi destil·lava la discrepància amb ERC i, molt especialment, amb el que defensava Oriol Junqueras sobre el diàleg amb l'Estat. Al darrere de la nova etapa a Junts també s'hi situa la pugna permanent amb els republicans: l'epicentre no només és Madrid, sinó també Barcelona, per quan arribin les properes eleccions catalanes.
"Hem de treballar amb la realitat, no amb la fantasia ni la màgia. El diàleg, la negociació, el referèndum acordat avui sabem que són fantasties. És una il·lusió", ampliava Puigdemont en un paràgraf posterior del mateix volum. L'expresident, que ha vist en múltiples ocasions com Sánchez defensava la seva extradició, es trobava ara en la tessitura de tenir a les mans el futur polític del president espanyol. I, de moment, ha optat perquè la partida continués. La investidura, però, serà una negociació més llarga i més complexa, i anirà més enllà del català a Europa i al Congrés. I, en aquestes converses, Puigdemont capitanejarà el trencaglaç de Junts, enfocat ara cap a unes posicions de diàleg que, fins ara, no havien traspassat els llibres.
De moment, Puigdemont pot brandar la carta del govern espanyol al Consell de la Unió Europea (UE) per reclamar que el català sigui oficial a les institucions comunitàries. Una prova del "cobrar per avançat" que s'ha convertit en el nou mantra del partit, posat en pràctica en la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats i que també dirigirà el camí en les converses per la investidura de Sánchez. De moment, Puigdemont ja ha aconseguit que, de manera tàcita, el PSOE el reconegui com a interlocutor, encara que sigui a través d'intermediaris. Tant Jordi Turull, secretari general de Junts, com Míriam Nogueras, cap de files a Madrid, han fet aquests dies de ròtula entre el PSOE i Waterloo. El reconeixement de l'exili, la principal carpeta no resolta de la tardor del 2017, forma part de les prioritats de l'expresident de la Generalitat.
Què ha defensat Puigdemont sobre el diàleg des que és a Madrid? Quina visió ha desgranat de la negociació, tant a nivell estatal com d'una hipotètica mediació europea? Com ha evolucionat el pensament sobre el referèndum pactat? I sobre la unitat amb ERC, inexistent en les converses sobre la mesa del Congrés malgrat haver arribat a acords similars amb el PSOE? Per respondre totes aquestes preguntes és fonamental repassar dos llibres que el líder moral de Junts -fora de la direcció, per voluntat pròpia, des de l'estiu passat- des de Bèlgica.
El primer és La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa, escrit amb el periodista Olivier Mouton i editat per La Campana l'any 2018. El segon es tracta de Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat, publicat per la mateixa editorial el 2019. En el primer volum, Puigdemont hi demana una mediació internacional liderada per Donald Tusk -l'únic alt càrrec europeu que fa sis anys va emetre alguna senyal de distensió després de l'1-O- i defensa, fins i tot, que l'Estat pugui acabar fent una oferta com la devo max del remain a Escòcia .
Carles Puigdemont i Toni Comín, a Brussel·les. Foto: Junts
"Cal deixar-se portar per la negociació i veure de quina manera es trobes les opcions defensades per cadascuna de les parts al final del procés. No em faria cap por que la fórmula de la devolució màxima pogués guanyar en un referèndum final, perquè el nostre dret a la independència hauria quedat reconegut", defensava Puigdemont. Era el setembre del 2018 i, només uns mesos abans, el seu polze amunt havia estat decisiu perquè Sánchez aterrés a la Moncloa després de la moció de censura. En aquell moment, l'expresident també assenyalava que li tocava a Espanya "ser creativa" a l'hora de plantejar una oferta, perquè Catalunya ja havia explicitat el seu posicionament a través del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència.
A les portes de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés i en plenes dificultats per accedir a la plaça d'eurodiputat -finalment obtinguda mesos més tard-, Puigdemont va protagonitzar un viratge concretat en el segon llibre. "El realisme polític exclou una resolució dialogada i negociada amb l'estat espanyol sense passar abans per una nova etapa de confrontació", sosté al Re-unim-nos, on s'hi destil·lava la discrepància amb ERC i, molt especialment, amb el que defensava Oriol Junqueras sobre el diàleg amb l'Estat. Al darrere de la nova etapa a Junts també s'hi situa la pugna permanent amb els republicans: l'epicentre no només és Madrid, sinó també Barcelona, per quan arribin les properes eleccions catalanes.
"Hem de treballar amb la realitat, no amb la fantasia ni la màgia. El diàleg, la negociació, el referèndum acordat avui sabem que són fantasties. És una il·lusió", ampliava Puigdemont en un paràgraf posterior del mateix volum. L'expresident, que ha vist en múltiples ocasions com Sánchez defensava la seva extradició, es trobava ara en la tessitura de tenir a les mans el futur polític del president espanyol. I, de moment, ha optat perquè la partida continués. La investidura, però, serà una negociació més llarga i més complexa, i anirà més enllà del català a Europa i al Congrés. I, en aquestes converses, Puigdemont capitanejarà el trencaglaç de Junts, enfocat ara cap a unes posicions de diàleg que, fins ara, no havien traspassat els llibres.