28
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
8:59h
Alberto Núñez Feijóo ho té pràcticament impossible per ser president del govern espanyol. La ronda de contactes que ha obert aquest dilluns amb "tothom" -amb Junts i sense Bildu- servirà per situar-lo a l'aparador fins al ple d'investidura, els dies 26 i 27 de setembre, abans de certificar que no té els suports necessaris per arribar a la Moncloa. Malgrat guanyar les eleccions, l'entesa amb Vox fa inviable una aliança que vagi més enllà de l'extrema dreta i que li permeti assolir una majoria suficient per apartar Pedro Sánchez. Les negociacions del líder gallec, dirigides al fracàs i delegades en el grup parlamentari, permetran al PSOE negociar fora del focus, amb una discreció i prudència volgudes, per intentar revalidar la Moncloa amb la majoria que ja va fer fora Mariano Rajoy.
El líder del PP afronta l'intent de superar la investidura amb mala maror interna. La voluntat de parlar amb tothom, també amb Junts, ha indignat el PP català. Després d'anys de criminalitzar el partit de Carles Puigdemont -a qui van apartar amb el 155 i de qui van emparar la persecució judicial-, els populars s'obren ara a dialogar amb una formació "la tradició i legalitat de la qual no està en dubte", en paraules del dirigent Esteban González Pons. El president del PP català, Alejandro Fernández, s'ha queixat públicament i des de Génova intenten no aprofundir en una polèmica que evidencia els dubtes al voltant de Feijóo. "No és el mateix reunir-se amb representants de Junts que anar a Waterloo per trobar-se amb Puigdemont", insisteixen des del PP. El diàleg ha deixat de ser un sinònim de rendició incondicional.
En tot cas, Feijóo vol intentar-ho i ja ha demanat una reunió amb Pedro Sánchez per demanar-li el suport del PSOE en una investidura i exhibir sentit "institucional". La trobada se celebrarà aquest dimecres al matí i només és un pas de cara a la galeria -per falca el relat dels populars-, perquè Sánchez no té cap intenció de facilitar la presidència del líder del PP, més encara quan té opcions reals de mantenir-se a la Moncloa amb la majoria que va permetre-li controlar el Congrés. Elportaveu conservador, Borja Sémper, ha emmarcat la trobada amb Sánchez en l'intent d'obrir "un nou temps polític" que es caracteritzi per la "moderació", una moderació que no exclou, almenys per ara, els pactes amb Vox en diverses comunitats autònomes ni al Congrés per intentar arribar a la Moncloa.
Els focus acompanyaran Feijóo i les seves reunions fins a la investidura. Des del PSOE ja han criticat que ho delegui en terceres persones i ho consideren una "pèrdua de temps" i una "falta de respecte". "Que un candidat a guanyar-se la confiança de la cambra renunciï a reunir-se amb els grups és tan inèdit com revelador de la nul·la capacitat del candidat Feijóo per ser president del govern espanyol", asseguren fonts socialistes. En aquest temps, les negociacions reals aniran per una altra banda i tindran uns altres protagonistes. Les converses entre el PSOE i els partits que li han de donar suport a la investidura ja estan en marxa, amb l'objectiu d'encarrilar un acord quan el líder del PP fracassi.
A les files socialistes es desitja un ple d'investidura a l'octubre, sempre que les negociacions fructifiquin. Ara bé, no serà ni ràpid ni fàcil, i els socialistes recepten "prudència i diàleg". De moment, ERC i Junts han acceptat entrar al joc negociador amb pactes a la mesa del Congrés. Francina Armengol és la presidenta a canvi d'avenços en el català a Europa, una investigació sobre el Catalangate i cedir diputats de PSOE i Sumar als independentistes perquè tinguin grup propi. La mesa ja ha avalat això últim.
Asens, artífex de l'estratègia judicial de l'exili -va recomanar el fitxatge de Gonzalo Boye-, els indults i la reforma del codi penal, sosté que una llei d'amnistia és plenament constitucional i que la mateixa llei d'enjudiciament criminal la preveu, com detallava en una entrevista a El País. Se n'haurà de definir l'abast temporal, els supòsits -què s'amnistia, i a qui- i els arguments que la justifiquen, amb l'objectiu de treure dels tribunals el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. ERC ha celebrat que l'amnistia ja formi part de la negociació amb els socialistes, que mantenen l'hermetisme, com Junts. En darrera instància, una llei d'amnistia es pot recórrer al Tribunal Constitucional (TC), que des de fa uns mesos té una majoria progressista que la podria veure amb més bons ulls.
El líder del PP afronta l'intent de superar la investidura amb mala maror interna. La voluntat de parlar amb tothom, també amb Junts, ha indignat el PP català. Després d'anys de criminalitzar el partit de Carles Puigdemont -a qui van apartar amb el 155 i de qui van emparar la persecució judicial-, els populars s'obren ara a dialogar amb una formació "la tradició i legalitat de la qual no està en dubte", en paraules del dirigent Esteban González Pons. El president del PP català, Alejandro Fernández, s'ha queixat públicament i des de Génova intenten no aprofundir en una polèmica que evidencia els dubtes al voltant de Feijóo. "No és el mateix reunir-se amb representants de Junts que anar a Waterloo per trobar-se amb Puigdemont", insisteixen des del PP. El diàleg ha deixat de ser un sinònim de rendició incondicional.
En tot cas, Feijóo vol intentar-ho i ja ha demanat una reunió amb Pedro Sánchez per demanar-li el suport del PSOE en una investidura i exhibir sentit "institucional". La trobada se celebrarà aquest dimecres al matí i només és un pas de cara a la galeria -per falca el relat dels populars-, perquè Sánchez no té cap intenció de facilitar la presidència del líder del PP, més encara quan té opcions reals de mantenir-se a la Moncloa amb la majoria que va permetre-li controlar el Congrés. Elportaveu conservador, Borja Sémper, ha emmarcat la trobada amb Sánchez en l'intent d'obrir "un nou temps polític" que es caracteritzi per la "moderació", una moderació que no exclou, almenys per ara, els pactes amb Vox en diverses comunitats autònomes ni al Congrés per intentar arribar a la Moncloa.
Els focus acompanyaran Feijóo i les seves reunions fins a la investidura. Des del PSOE ja han criticat que ho delegui en terceres persones i ho consideren una "pèrdua de temps" i una "falta de respecte". "Que un candidat a guanyar-se la confiança de la cambra renunciï a reunir-se amb els grups és tan inèdit com revelador de la nul·la capacitat del candidat Feijóo per ser president del govern espanyol", asseguren fonts socialistes. En aquest temps, les negociacions reals aniran per una altra banda i tindran uns altres protagonistes. Les converses entre el PSOE i els partits que li han de donar suport a la investidura ja estan en marxa, amb l'objectiu d'encarrilar un acord quan el líder del PP fracassi.
A les files socialistes es desitja un ple d'investidura a l'octubre, sempre que les negociacions fructifiquin. Ara bé, no serà ni ràpid ni fàcil, i els socialistes recepten "prudència i diàleg". De moment, ERC i Junts han acceptat entrar al joc negociador amb pactes a la mesa del Congrés. Francina Armengol és la presidenta a canvi d'avenços en el català a Europa, una investigació sobre el Catalangate i cedir diputats de PSOE i Sumar als independentistes perquè tinguin grup propi. La mesa ja ha avalat això últim.
L'amnistia, al centre del debat
Els acords a la mesa i les converses inicials no pressuposen un pacte per investir Sánchez, però sí que permeten al PSC expressar un "optimisme moderat" de cara a mantenir la Moncloa. Així s'expressen en públic i en privat alts dirigents dels socialistes catalans. El debat gira al voltant de l'amnistia, una proposta de mínims per a ERC i Junts, que també volen abordar l'autodeterminació. Els republicans ja van plantejar aquesta qüestió fa quatre anys, però aleshores el PSOE s'hi va tancar en banda. Ara, la carpeta està sobre la taula i Sumar ha activat Jaume Asens perquè acosti posicions amb Waterloo i coordini un grup de juristes que han de definir l'abast d'aquesta amnistia i el seu encaix constitucional.Asens, artífex de l'estratègia judicial de l'exili -va recomanar el fitxatge de Gonzalo Boye-, els indults i la reforma del codi penal, sosté que una llei d'amnistia és plenament constitucional i que la mateixa llei d'enjudiciament criminal la preveu, com detallava en una entrevista a El País. Se n'haurà de definir l'abast temporal, els supòsits -què s'amnistia, i a qui- i els arguments que la justifiquen, amb l'objectiu de treure dels tribunals el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. ERC ha celebrat que l'amnistia ja formi part de la negociació amb els socialistes, que mantenen l'hermetisme, com Junts. En darrera instància, una llei d'amnistia es pot recórrer al Tribunal Constitucional (TC), que des de fa uns mesos té una majoria progressista que la podria veure amb més bons ulls.