Si quan Carles Puigdemont va arribar a un acord d'investidura amb Pedro Sánchez es va arribar a la conclusió, de portes endins i de portes enfora, que s'havia pactat sense acabar de pactar, en aquesta ocasió -negociació taquicàrdica per uns decrets socials en un context de desconfiança creixent- s'ha acabat amenaçant de trencar sense acabar de trencar mai del tot. Per les dues bandes, tant la del PSOE -que dilluns a la nit donava per feta una entesa- com per Junts, que es pot apuntar un triomf: el debat de la qüestió de confiança. No vol dir que s'acabi celebrant sinó que es debatrà al Congrés. Un pas que, fins a les últimes hores, el president del govern espanyol no estava disposat a fer.
Les mesures les ha exposades Sánchez en persona, en una compareixença extraordinària posterior al consell de ministres. Ha tret pit de les mesures socials -pràcticament calcades a les que va tombar el Congrés, amb la connivència de Junts i del PP, la setmana passada- i ha volgut deixar clar que és diferent tramitar i debatre la qüestió de confiança que sotmetre's-hi. En altres paraules, el cert és que el PSOE i la formació de Puigdemont han guanyat temps amb mesures que satisfan les dues parts: es valida un escut social que la Moncloa perseguia -i que afecta un gruix rellevant de la ciutadania-, i Junts pot exhibir que s'ha desencallat la proposta estrella que ha llançat en els últims mesos. El PP, que primer deia que el PSOE havia cedit als interessos de Puigdemont, també hi votarà finalment a favor.
Per a què servirà aquest temps que s'ha guanyat, aquest match ball que s'ha salvat després d'un trencament encadenat de les confiances? Per acabar de tancar acords pendents, com ara la delegació -primer venuda com un traspàs- integral de competències en immigració, i també per explorar si hi ha marge per negociar els pressupostos generals de l'Estat. Fins ara, els dirigents de Junts tancaven la porta a parlar-ne, perquè s'acumulaven els incompliments -matisats repetidament per fonts de la Moncloa- i perquè les carpetes pendents no acabaven de cristal·litzar. La principal demanda és que es compleixi l'execució dels últims comptes i, si cal, que es facin transferències directes per compensar.
També es guanya temps per explorar la conveniència de la reunió promesa -i compromesa- entre Sánchez i Puigdemont. Dilluns al vespre, quan s'estaven accelerant les negociacions per tancar el decret social, des de la Moncloa insistien en la idea que la cita arribarà, però que no es podia produir en un context de tombar "sistemàticament" al Congrés les mesures presentades pel govern espanyol. "Cadascú hi ha de posar de la seva part", remarcaven aquestes veus coneixedores de les converses. Junts insisteix que la trobada entre els dos dirigents no ha de ser només una fotografia sinó una reunió de treball. El canal entre el PSOE i Puigdemont no s'ha acabat de trencar del tot.
De fet, el líder a l'exili va anunciar fa deu dies que se suspenien les negociacions sectorials, però han existit converses sobre aquestes carpetes -bonificació del transport públic, revalorització de les pensions, ajudes als damnificats per la dana al País Valencià, pujada de l'ingrés mínim vital, protecció dels propietaris en matèria d'habitatge- amb un regust allunyat del conflicte polític i l'oficialitat del català a Europa. No hi ha un calendari fixat de manera definitiva, però tot el que té a veure amb la qüestió de confiança s'hauria de solucionar abans que acabi el mes de maig. Sánchez diu que no s'hi sotmetrà, però el simple debat marcarà el futur de la relació amb un aliat -tàctic- com Puigdemont.
Míriam Nogueras, ben valorada a Waterloo -el líder a l'exili n'elogia les intervencions en missatges a persones del seu cercle de confiança-, ha comparegut a la tarda per valorar el fet de "plantar-se", perquè és "l'única manera que les coses passin". En aquesta partida que es juga entre la Moncloa i Brussel·les, de la qual en depèn el futur de la legislatura espanyola, hi ha una part de relat i una part més tangible. I, de moment, quan fa un any i dos mesos de l'acord per la investidura, Puigdemont i Sánchez s'han pres la mida mútuament, a risc d'enfadar l'altre i de projectar desconfiances mútues. Amb el match ball salvat, només queda saber si el partit s'allargarà fins als cinc sets.