"El Comín s'ha passat quatre pobles". En aquests termes s'expressava una font rellevant els últims anys al Consell de la República, poc després que Toni Comín aparegués als mitjans de comunicació per assegurar que l'auditor de l'entitat havia "rectificat". El moviment no va agradar ni al professional que havia fet l'informe pericial de les finances del Consell -que va denunciar les "pressions" rebudes- ni a membres de la cúpula. Poc després, la gestora que controla l'òrgan des que va dimitir en bloc el "govern" de Carles Puigdemont feia un comunicat contundent, juntament amb l'auditor, que desmentia Comín i es refermava en atribuir-li despeses "no justificades". A les acusacions d'irregularitats s'hi ha sumat aquest divendres una denúncia per assetjament psicològic i sexual a un assessor de Junts al Parlament Europeu. Els fronts de Comín, que detallem en la tercera entrega de la sèrie sobre el Consell de la República i que ha perdut el favor de Puigdemont, compliquen el futur de la institució.
Els darrers mesos, les acusacions contra ell han estat un degoteig constant que ha contribuït a minar la credibilitat del Consell, que ha caigut en la irrellevància pels seus problemes de model, la mala maror interna i la poca sintonia amb la resta d'actors del moviment independentista. L'exvicepresident, a qui Puigdemont va delegar la gestió del dia a dia, nega cap mala gestió. Assegura que les despeses que li atribueix l'auditor són justificades per les seves tasques de representació del Consell, i que altres despeses que se li atribueixen són partides que li corresponen com a exiliat i que, de fet, ell va destinar a qüestions relacionades amb el mateix Consell. Bona part de les fonts consultades coincideixen a criticar el caràcter complicat de Comín, que veia el Consell com "la seva joguina", i l'"opacitat" en els comptes de l'entitat.
L'entramat legal i financer del Consell és complex. Ja des del principi, algunes persones que hi van participar trobaven a faltar informació sobre com es finançava l'entitat. L'associació belga CatGlobal és l'encarregada de gestionar els comptes del Consell de la República, i és qui té la responsabilitat legal davant de l'administració Belga. Catcip, també belga, és la que gestiona la Casa de la República, on viu Puigdemont, que ara ja no és president del Consell. El conflicte dels darrers mesos s'explica perquè Comín va facturar despeses a CatGlobal -al Consell- que, segons l'associació i l'auditoria, no estarien justificades. És a dir, no quedarien emmarcades en les despeses que pot fer Comín com a vicepresident del Consell, càrrec voluntari pel qual no cobra un sou. Els recursos que reben aquestes associacions a través de donacions, juntament amb les que reben els exiliats, és el que paga l'exili.
Acusacions d'"opacitat"
Comín, enemistat amb Sergi Miquel, gerent de CatGlobal, ha gestionat l'entitat belga des de la seva sortida la primavera de 2023. "Tot era molt opac", apunta una font coneixedora. "No quedava clar com es pagava cada cosa", afegeix una altra veu. Davant les advertències de junta de CatGlobal de la mala gestió econòmica de Comín, el "govern" promou una auditoria, que ja de bon principi va ser complicada perquè no hi havia una comptabilitat ben organitzada. Els resultats de l'informe és el que precipita la convocatòria anticipada d'eleccions i la dimissió en bloc del "govern". "Puigdemont cessa tothom per fer cessar Comín", diu una font consultada. De fet, amb l'argument que calia evitar donar informació a l'Estat espanyol, el Consell mai ha presentat balanços de comptes clars als seus adherits o públicament tot i que sí que ho feien davant de les autoritats belgues.
L'exvicepresident rebat les acusacions. En conversa amb Nació, assegura que l'auditoria buscava "protegir-lo" de les acusacions de mala gestió, però que, pel seu resultat, ho ha acabat complicant més tot. També sosté que la dimissió col·lectiva del "govern" l'ha afavorit, perquè el reglament del Consell fixa que si el president dimiteix qui assumeix el càrrec en funcions fins a les eleccions és el vicepresident, i això hauria pogut suposar un "conflicte d'interessos" amb el fet que ell també s'ha presentat com a candidat a la presidència de l'entitat.
En tots aquests mesos Puigdemont ha mantingut un silenci significatiu. No només no ha donat suport a la candidatura de Comín, amb qui han compartit exili des de 2017 i escó a l'Eurocambra, sinó que tampoc ha sortit a defensar-lo de les acusacions que hi ha hagut contra ell. L'entorn del president l'ha intentat mantenir al marge de la crisi, fins al punt de deixar-lo fora d'algunes reunions. Algunes fonts lamenten, però, que no hagi estat contundent davant dels indicis de corrupció que apunten a Comín, ni hagi marcat distàncies amb ell. "L'ha deixat fer", apunta una veu consultada.
Dos convenis per dividir els diners
El Consell de la República i la Casa de la República reben donacions, que es poden fer tant a través de la web del Consell com de la web de la Casa. Alhora, també es poden fer donacions a través del portal defensaexili i en aquest cas són per als exiliats (Puigdemont, Comín i Lluís Puig). Des del punt de vista d'arquitectura tecnològica, tots els diners, arribin des d'on arribin, van a parar al mateix sac. Per distribuir les donacions entre les parts (Consell, Casa i exiliats) se signa un conveni entre CatGlobal (Consell) i Catcip (Casa). Aquest acord de l'octubre de 2023 diu que un terç de les donacions són per al Consell, un altre terç són per a la Casa i un altre terç són per als exiliats.
Qui paga Waterloo
Aquest últim terç es divideix, al seu torn, en tres parts: una per a Puigdemont, una per a Comín i una per a Puig. Puigdemont i Puig no haurien fet ús d'aquest fons, segons l'auditor. Puig sempre ha cobrat de diputat al Parlament o de la conselleria de Cultura i Puigdemont va fer primer d'eurodiputat i ara de diputat. Alhora, Puigdemont també pot disposar del terç de les donacions que corresponen a la Casa de la República, perquè s'entén que en essència els donants el que volen és ajudar el president a l'exili, que continua vivint a la Waterloo malgrat que ni presideix ni presidirà el Consell. Ara l'utilitza per les seves reunions com a president de Junts, l'última amb una delegació d'ERC, però també amb empresaris.
Mesos més tard, el maig de 2024, se signa un nou conveni, avançat per l'Ara, al marge de Comín. En aquest cas, s'han fet modificacions per evitar que l'exili rebi diners quan no els necessita perquè ja té un sou d'eurodiputat o de diputat al Parlament. D'aquesta manera, s'elimina el terç dels recursos que es destinaven a Puigdemont, Comín i Puig. L'acord també estableix que el Consell paga cada es 6.190 euros a Waterloo. Comín, en declaracions a Nació, assegura que quan ha cobrat com a membre del Parlament Europeu no ha recorregut als fons que li corresponien, i que quan ho ha fet ha estat fer feines relacionades amb el Consell, cosa que, a la pràctica, assegura que ha implicat un "estalvi" per a l'entitat a l'exili. "No hi ha res mal fet, però la situació és complexa", ressalta l'exvicepresident. A més, apunta que els criteris per justificar les despeses del Consell les va definir el mateix "govern" i que les finalitats de les donacions que reben els exiliats via defensaexili també estan definides a la mateixa web. Ell s'ha regit per aquests criteris, diu, encara que la junta de CatGlobal i l'auditor considerin que no són correctes.
Les despeses de Comín
De què s'acusa Comín? Totes les fonts consultades ressalten que no s'ha embutxacat diners, però sí que les despeses no estaven justificades. L'auditoria identifica cinc despeses per un valor total de 15.530,35 euros, que es defineixen com a "possibles irregularitats". Es tracta d'una multa de trànsit (363 euros), del lloguer d'un vehicle durant 15 dies (1.997,35 euros), un apartament de lloguer durant 15 dies (2.562 euros) a Catalunya Nord, el pagament d'impostos de l'apartament a Lovaina (4.608 euros) i retirades en efectiu (6.000 euros) per un altre lloguer al mateix municipi. "A priori, aquestes despeses no semblen estar justificades dins del marc de la defensa de l'exili, atès que estan destinades a un càrrec electe que ja disposa d'ingressos propis", diu l'auditor. Comín, però, es justifica, i nega cap mena d'irregularitat.
Segons l'exvicepresident, una part de les despeses s'emmarquen en la seva feina de representació del Consell. Les despeses a Catalunya Nord, diu, són per feina com a vicepresident de l'entitat. També se li atribueixen uns lloguers a Lovaina, que Comín justifica dient que els paga amb diners que li corresponen com a exiliat (via defensaexili) i que són també perquè s'hi pugui estar una treballadora seva, que té com a vicepresident del Consell. En aquest sentit, argumenta que uns diners que li corresponien a ell, els va destinar al Consell. Alhora, assenyala que CatGlobal va avalar les despeses de Catalunya Nord en anys anteriors, i aleshores va considerar que estaven justificades. Per això denuncia un canvi de criteri per "desprestigiar-lo". Després de l'auditoria, el "govern" va fer un comunicat en què donava per "justificat" l'ús dels fons per part de Comín. És ara fa uns dies que l'auditor va fer públics uns aclariments que l'exvicepresident va vendre com a "rectificació", cosa que la gestora va negar que fos així. El conflicte entre Comín i el Consell continua viu.
L'acte de Perpinyà i el malestar a la Catalunya Nord
Un episodi rellevant d'aquests anys del Consell va ser l'acte de Perpinyà, que va congregar més de 100.000 persones a la Catalunya Nord. Els preparatius de l'acte no van ser senzills, com recorda la periodista Júlia Taurinyà, que aleshores era la responsable de la delegació del Consell al territori, per les relacions amb Toni Comín i la seva germana, Betona Comín. Durant anys, aquesta ha gestionat com a voluntària l'organització dels actes del Consell i treballa professionalment en la gestió d'esdeveniments. "Volíem que fos un acte transversal, implicar el teixit cultural i associatiu de Catalunya Nord, i presentar-lo a la resta del país", explica Taurinyà a Nació. No va ser possible, perquè els Comín tenien previst que l'acte l'organitzés l'empresa Events, amb qui Betona ha tingut vincles professionals, i que acostuma a organitzar els actes del Consell. Aquest mateix divendres recordava les escridassades de Comín per aquest assumpte.
"No ens donen arguments ni podem comparar pressupostos; veiem coses fosques de diners i no ens diuen qui paga. L'ANC i Òmnium tampoc ho veuen clar", assegura Taurinyà. Segons ella, tot plegat va ser un "menyspreu" a la Catalunya Nord i va provocar una "divisió" que costarà de recosir. L'argument de Comín és que Events, tant en l'acte de Perpinyà com en altres que ha fet pel Consell, és de "solvència contrastada", sempre és qui ha ofert els millors preus i les millors condicions de pagament, a banda que els seus responsables sintonitzen amb les tesis independentistes. "L'acte de presentació del Consell a Brussel·les el van fer a cost zero", recorda Comín. Finalment, després d'enfrontaments amb els germans Comín, de demanar la intermediació de l'ANC, i davant del silenci de la resta de companys de la delegació, Taurinyà va plegar.
La reaparició de Valtònyc
En els darrers dies, i en la recta final de les eleccions al Consell, ha reaparegut un dels noms propis de l'exili: el raper Valtònyc, amic personal de Puigdemont. Ho ha fet per refermar les acusacions contra Comín per la mala gestió, i li ha implicat una querella a Bèlgica per part de l'exvicepresident. Valtònyc, en segon pla des que va guanyar la seva batalla jurídica, ha denunciat que Comín es va fer transferències personals al seu compte des del compte del Consell. "Em va dir que eren diners seus, que corresponien als exiliats", assegura en un comunicat. També acusa l'exvicepresident de destinar diners de la solidaritat cap als agents dels Mossos que van ajudar Puigdemont en el retorn a Catalunya de l'agost. Una acusació que referma una altra font consultada per Nació. En aquest cas, Comín argumenta que els diners no eren els dels Mossos, sinó que venien de donacions prèvies, i que es van destinar a pagar proveïdors del Consell per contractes de feia anys.
Una campanya eclipsada
Tot plegat ha eclipsat la campanya electoral de l'entitat, però més enllà d'això, suposa un cop dur cap a la credibilitat i la confiança de la institució de l'exili, també de cara al futur per quan faci campanyes de micromecenatge. Comín recorda que quan ell va gestionar el Consell i CatGlobal va tancar amb superàvit el 2023. Nega que hi hagi hagut irregularitats i ho atribueix a una campanya de desprestigi contra ell, fruit d'una "mala relació" entre l'anterior gerent de CatGlobal i ell. Per això, entre les propostes que porta al programa, hi ha la d'acabar amb el "desdoblament" entre Consell i CatGlobal, per tal que els responsables polítics del Consell siguin també responsables legals de l'associació i els que assumeixin la responsabilitat davant dels inscrits i davant l'administració belga.
El seu rival a les urnes, Jordi Domingo, en conversa amb Nació, evita furgar en aquesta qüestió i assegura que té la garantia de la gestora que el nou president tindrà "els passius a zero". És a dir, que l'organització estarà sanejada. Però sí que envia un missatge a Comín: "Demano que tothom qui pot ser responsable del desprestigi del Consell de la República faci un pas al costat".