"Tinc la sensació que ens han pres el pèl". Amb aquesta cruesa s'expressa una font consultada per Nació per referir-se al Consell de la República. L'entitat creada després de la declaració d'independència, ja sense incidència política, ha tingut un problema de gestió de les expectatives. De presentar-se com el Govern a l'exili i intentar actuar com a espai de decisió estratègica, la mala maror interna, la poca claredat en el rol que havia de jugar, la instrumentalització dels partits, les acusacions de mala gestió contra Toni Comín i el canvi de context polític l'han situat en la irrellevància. Com en molts moments del procés, les paraules del Consell no han casat amb els fets, i això ha minat la credibilitat de l'òrgan quan s'apropen unes eleccions decisives per al seu futur.
No tothom pensa que la situació sigui tan greu. L'exvicepresident Comín, ara candidat a la presidència, creu que es fa un balanç "excessivament catastrofista", però sí que admet que hi ha hagut un "decalatge" entre la missió del Consell -ambiciosa- i les capacitats reals que ha tingut. En el moment en què ja no pot implementar la independència ni actuar com a estat major, ni tampoc s'assoleixen el milió d'inscrits que reclamava Carles Puigdemont per començar a caminar, la "fragilitat" ha estat la tònica dominant, que se suma a la poca concreció sobre què era, què havia de fer i quin rol havia de jugar el nou actor independentista.
El Consell, encallat en "debats estèrils", ha tirat endavant algunes iniciatives sovint carregades d'expectatives que no s'han pogut complir, i no sempre enteses pel conjunt del moviment. Mentrestant, debats polítics de fons o la creació d'estructures antirepressives han quedat en un segon pla. Entre la desena de fonts consultades per Nació el sentiment majoritari és de decepció i engany, tot i que algunes veus també hi veuen possibilitats de rellançar l'entitat. No serà fàcil.
En aquests anys, el Consell ha liderat algunes iniciatives, sovint venudes des d'alguns entorns com a innovadores i que havien de reactivar el moviment independentista, o preparar-lo per a quan es pogués "aixecar la DUI" o "fer efectiu el mandat de l'1-O". L'exemple paradigmàtic és l'Assemblea de Representant, exemple de democràcia directa i d'àmbit dels Països Catalans. No són poques les persones implicades al Consell que van alertar dels riscos d'apostar per un "parlament" d'activistes. Una d'elles, no l'única, era Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC a l'inici del Consell i coneixedora del funcionament dels organismes assemblearis. "Quan l'Assemblea va començar a aprovar reglaments i a promoure consultes va deixar d'interessar", assenyala. Es va dissoldre l'agost de 2023, en plena negociació amb el PSOE. Es va substituir per una cambra territorial (més "pacífica") i una cambra "legislativa".
La Identitat Republicana
L'Assemblea de Representants il·lustra el problema de les expectatives del Consell, també pels que en formaven part, que segons algunes fonts no van entendre quin era el seu rol i es pensaven que eren efectivament "diputats de la República". Però el Consell ha impulsat altres eines, com una aplicació per al telèfon mòbil i la Identitat Republicana, una mena de DNI. Aquesta eina servia per "accedir com a membre de ple dret al Consell, votar, ser consultat i fer propostes" per impulsar una democràcia "de baix a dalt". Fer-se aquest "DNI" costava 12 euros en format físic o 6 euros en format digital, i també havia de facilitar alguns "tràmits" amb el Consell i accedir a "beneficis" amb algunes empreses i serveis. Al seu dia, el programa Planta Baixa va evidenciar les limitacions de la nova eina.
📱 A les xarxes: @toni_comin va explicar a #PlantaBaixaTV3 que amb la identitat digital republicana impulsada pel @ConsellxRep podies registrar-te a @elpuntavui o a @VilaWeb… Però, es pot fer?
— Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) April 8, 2021
▶ https://t.co/LiSK9uFU88pic.twitter.com/C5pSHFL84g
Amb el temps, aquesta Identitat Republicana ha quedat arraconada, i la participació en les consultes del Consell també ha caigut. La votació que havia de reformar l'estructura interna -liquidar l'Assemblea- només va comptar amb el 6,5% del cens, lluny del 25% dels vots que va tenir les eleccions a l'Assemblea de Representants dos anys abans. Potser pel pas del temps, pels canvis estratègics dels principals partits o de la poca incidència del Consell, la implicació dels adherits ha anat caient. Menys d'un 5% del cens va participar en la votació que demanava a Puigdemont bloquejar la investidura de Pedro Sánchez. Un resultat, per cert, que no va tenir en compte el president del Consell, que en aquell moment liderava les negociacions amb el PSOE.
La "xarxa diplomàtica"
En les reunions entre els actors de l'independentisme hi havia cert consens que una de les feines principals del Consell havia de ser la internacionalització del procés. En els primers compassos de vida, la nova entitat va anunciar una "xarxa diplomàtica" per avançar cap al reconeixement internacional i "arribar on no pugui arribar la Generalitat". L'any 2021, Comín presentava aquests "cònsols" com "amics del país amb representativitat oficial". L'any 2022, el Consell va nomenar els primers nou delegats a Frankfurt, Dublín, Luxemburg, Londres, Tel-Aviv, Nova York, Costa Rica, Los Angeles i Nova Zelanda. Avui dia, la xarxa consta de 14 cònsols, però està aturada.
La idea inicial, apunta una font coneixedora, era que persones conegudes d'arreu del món que simpatitzaven amb la causa catalana poguessin assumir aquest rol, però molt pocs ho van acceptar. Alhora, i de nou per la poca planificació de les funcions, la mateixa font lamenta que es van tenir poc en compte les assemblees internacionals de l'ANC o els casals catalans, que haurien pogut fer aquesta funció mentre el Consell abordava altres debats. Sigui com sigui, la prioritat dels dos principals candidats a les eleccions -Toni Comín i Jordi Domingo- és muscular aquest àmbit, ara més aviat descafeïnat, per contrarestar el relat del Govern del PSC.
Un "poder judicial" de la República
Era l'any 2022 i no se'n va saber gaire res més. El Consell va anunciar la creació d'un "tribunal de mediació" que pretenia ser l'embrió del futur "poder judicial de la República". Ho va anunciar Comín, vicepresident de l'entitat, a la presentació del "pla de govern" davant de l'Assemblea de Representants. En una primera fase s'havia de dissenyar i planificar aquest tribunal, que havia de servir per als registrats i havia d'exercir de "tribunal republicà". Aquell dia, també es va anunciar que es començaria a redactar una llei electoral per a la República o la creació d'un think tank per desplegar l'estratègia de l'entitat. No va passar de l'anunci.
Campanya per l'objecció fiscal
El Consell també ha impulsat algunes campanyes, com la que promovia l'objecció fiscal. L'entitat animava la gent a no pagar els diners que costa a cada contribuent el manteniment de les institucions espanyoles, com ara la Casa Reial, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional o els tribunals. Va ser l'any 2022 i van editar una guia amb els passos a seguir i proposaven destinar els diners al Fons Republicà d'Acció Solidària, creat durant la Covid pel mateix Consell. El lema era "amb els seus impostos fes República Catalana". Tampoc se n'ha sabut res més.
Els Consells Locals
Han tingut més èxit els Consells Locals, la representació del Consell al territori. N'hi ha un centenar d'actius. Promogut en un primer moment per sectors de l'ANC, va tenir bona acollida dins del Consell, que se'ls va fer seus. El primer a constituir-se va ser el d'Amer, poble de Puigdemont. Era una manera de tenir "la república" sobre el terreny, però amb una utilitat pràctica poc concreta en un moment en què el procés ja s'havia estancat. La bona acollida va superar algunes expectatives, però ja d'entrada va trepitjar ulls de poll a les assemblees locals de l'ANC i en sectors de la direcció. "Vam intentar arribar a acords amb l'ANC per no duplicar rols, però no va ser possible", apunta una font coneixedora. En tot cas, els Consells Locals, ben definits i en sintonia amb l'ANC, encara són una estructura viva dins del Consell.
Un grup d'aquests consells al territori, de fet, han promogut una candidatura a les eleccions del febrer, amb la idea de revitalitzar una entitat que corre el risc de perdre's definitivament després de la sortida de Puigdemont. Els candidats Comín i Domingo també proposen enfortir aquestes estructures al territori. Alhora, el Consell també ha signat convenis amb diversos ajuntaments del país per enfortir la "institucionalitat republicana" i "construir república" des dels ens locals. Això, traduït, significa fer campanyes de consum estratègic per reduir la dependència de les empreses espanyoles, una línia que ja va explorar en el seu dia l'ANC, però que pot tenir recorregut.
La DUI traduïda o els segells de la República
Amb el pas del temps, dins del Consell ha anat creixent la percepció que s'han destinat esforços i recursos a iniciatives poc útils i pintoresques i a debats mal enfocats. Fonts consultades lamenten que s'hagi alimentat l'Assemblea de Representants o una de les apostes fos publicar la declaració d'independència del Parlament en diversos idiomes (Puigdemont fins i tot la publicitava a Twitter en sard). O en fer "segells de la República", que no deixaven de ser segells oficials belgues però amb elements com ara una urna de l'1-O o un llaç groc. Algunes d'aquestes iniciatives també han contribuït a alimentar una certa caricaturització de l'entitat.
"S'han tingut diners i s'han gastat per fer estructures sense sentit o duplicades", assenyala una veu implicada durant anys a l'entitat. Mentre es discutien reglaments i codis al "parlament", alguns trobaven a faltar la creació d'estructures antirrepressives o bé debats estratègics i polítics més "útils" per al moviment. Què explica la caiguda del Consell? La falta d'un model organitzatiu clar, la mala maror interna, la instrumentalització dels partits i les tensions amb les entitats per un rol poc definit, una gestió discutible, la creació d'unes eines que o bé no s'han acabat d'entendre o bé no han tingut l'impacte esperat, i un independentisme que cada cop mira menys cap al 2017.