Durant el procés, el front internacional es va potenciar per traslladar les demandes catalanes a qui les volgués escoltar i mirar de despertar simpaties a la resta de països del món. La tasca de Diplocat va desbordar la diplomàcia espanyola, forta però poc àgil, però a l'hora de la veritat ni Europa ni el món no es van moure. Això no va impedir que el Departament d'Exteriors que pilotava Raül Romeva fos un dels objectius de la intervenció de l'autogovern amb l'article 155. Alguns dels alts càrrecs d'aquella època han estat perseguits tot aquest temps en diverses causes judicials, i estan encara pendents que se'ls apliqui l'amnistia. El moment, set anys després, és un altre i també l'enfocament de l'acció exterior que planteja el Govern de Salvador Illa. Els equips ja treballen en un viatge del president a Brussel·les per reunir-se amb perfils rellevants, però encara no hi ha res tancat. Aquest divendres Illa ha explicat al cos consular la Catalunya postprocés.
L'estratègia internacional passa, a grans trets, per reforçar el paper de Catalunya com a "regió" europea, amb èmfasi en els Quatre Motors d'Europa; aprofundir en la coordinació amb l'Estat -ja no es busca driblar la diplomàcia espanyola, com en altres moments- i avançar en l'oficialitat del català. El Departament d'Unió Europea i Acció Exterior -el canvi de nom no és casual- s'ha fet seu també el compromís amb les delegacions a l'exterior, però sense l'aspiració d'actuar com paraambaixades. Ara com ara, no hi ha hagut cessaments destacats de delegats i fonts d'Exteriors consultades per Nació refermen que la xarxa de delegacions "es consolidarà i s'ampliarà", com consta a l'acord d'investidura signat amb ERC, i ho farà "al marge d'ideologies". Aquesta mateixa setmana s'ha nomenat el delegat a Corea del Sud, Bekiu Kim Jung.
Però la prioritat no és Àsia. Sense desatendre el que passi a la resta del món, el focus de l'acció exterior se centrarà, si més no en l'arrencada de la legislatura, en la Unió Europea, que també comença un nou mandat. El conseller Jaume Duch té bona entrada a les institucions comunitàries, després d'haver-hi dedicat bona part de la seva carrera professional. "El coneixen, saben qui és, i si això pot ajudar, endavant", admeten des del seu entorn. Sense cap aspiració de competir amb la diplomàcia espanyola i des de la posició que li correspon a Catalunya, el Govern d'Illa pretén incidir a Europa amb un paper important en fòrums com el Comitè de les Regions o aprofundint en l'aliança dels Quatre Motors d'Europa, que també va ser una de les fites del Govern d'Aragonès. També es vol potenciar l'àmbit mediterrani, a través de la Unió per la Mediterrània.
Ja hi ha hagut reunions en aquest sentit. Duch es va reunir la setmana passada amb el secretari general del Comitè de les Regions, Petr Blížkovský, a Brussel·les. "Volem guanyar pes al comitè de les regions i tenir-hi una presència intensa", apunten fonts d'Exteriors. El conseller també s'ha reunit amb representants de les regions de Llombardia i d'Alvèrnia-Roine-Alps, que juntament amb Baden-Württemberg i Catalunya formen l'associació de cooperació interregional dels Quatre Motors d'Europa. En la passada legislatura, Catalunya i Baden-Württemberg van acordar treballar per enfortir la sobirania energètica europea a través de l'hidrogen verd quan tot just començava la guerra a Ucraïna. En les reunions que va mantenir Aragonès no hi havia la bandera espanyola, símptoma de la voluntat catalana de diferenciar-se de la diplomàcia estatal.
Coordinació i lleialtat amb l'Estat: "No volem reemplaçar ningú"
Aquesta no és una prioritat del nou executiu. De fet, l'acció exterior del Govern estarà marcada per la "coordinació" i la "lleialtat" amb l'Estat. Ho va verbalitzar dilluns el conseller Duch a les jornades del World in progress Barcelona. La Generalitat vol ser "influent" a Brussel·les -es treballa per fer un viatge "més aviat que tard" a la capital comunitària- però sense "reemplaçar ningú" ni "ocupar un lloc que no sigui" el que correspon a Catalunya. "Per treballar amb eficàcia hem de buscar aliats i el primer serà el govern espanyol", va dir el titular d'Exteriors. La capacitat d'incidència que pugui tenir Duch gràcies a la seva experiència en l'àmbit comunitari també estarà supeditada a la coordinació amb la diplomàcia espanyola, a diferència d'anteriors executius que treballaven amb discreció en l'àmbit internacional per esquivar els controls estatals.
Aragonès, sense anar més lluny, va poder exhibir reunions amb comissaris europeus com el de Justícia, Didier Reynders, el d'Economia, Paolo Gentiloni, el de Mercat Interior, Thierry Breton, o el de Treball i Drets Socials, Nicolas Schmit. El Govern també aspira a reunions d'alt nivell, però defuig cap competició amb l'Estat. "Som conscients de quin és el marc normatiu en què ens movem, però també que això ens dona una capacitat d'acció molt important", apuntava fa uns dies el conseller. Els espais d'actuació seran les formacions del Consell obertes a les comunitats autònomes, les direccions generals de la Comissió Europea, els grups d'experts, els comitès o a través del seguiment legislatiu del Parlament Europeu. Tot plegat, en "estreta coordinació amb altres territoris i amb l'Estat".
Incidir en els fons europeus i aconseguir l'oficialitat del català
Casualitats del calendari, el nou mandat de la Comissió Europea ha arrencat al mateix temps que el Govern d'Illa, i això es vol aprofitar per guanyar presència catalana a Europa en un moment que s'han de negociar pressupostos. En el front internacional del postprocés, hi ha dues carpetes centrals en què la Generalitat mirarà d'incidir. D'una banda, per mantenir l'actual model de gestió dels fons europeus, i evitar una possible recentralització. De l'altra, també es treballarà per aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea.
En aquest sentit, fonts d'Exteriors asseguren que s'està fent feina de manera discreta i reivindiquen la fermesa del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, per aconseguir-ho. Cal la unanimitat dels estats membres i, ara com ara, aquest escenari és llunyà. Mentre no arriba, el Govern creu que la prioritat ha de ser "guanyar terreny" i, per exemple, aconseguir l'ús del català al Parlament Europeu. Incidència com a regió europea des de la coordinació amb l'Estat: la recepta de la Catalunya postprocés.