Pedro Sánchez i Salvador Illa van pactar reactivar les comissions bilaterals en la seva trobada del novembre a la Moncloa per poder fer passos en els acords signats i escenificar acords fruit de la bona sintonia entre institucions. La primera d'aquestes trobades entre Estat i Generalitat serà dilluns vinent, a la comissió d'infraestructures, que servirà per oficialitzar el traspàs de l'R1, la primera línia de Rodalies que passarà a gestionar Catalunya. Un pas més en el traspàs mentre continuen sense fer-se públic els estatuts de l'empresa mixta. El traspàs, en aquest camp, surt amb cert retard, malgrat que el Govern s'havia compromès amb el calendari previst a l'acord.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el nou president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, que pren el relleu del català Raül Blanco, s'han citat aquest dilluns a la tarda. Fonts del Departament de Territori ho qualifiquen de "reunió interna" i eviten detallar res del contingut de la trobada i si s'ha parlat del traspàs o concretament de la situació de l'R1.
La formalització del traspàs d'aquesta línia és el pas previ perquè s'aprovi al consell de ministres en les pròximes setmanes. L'horitzó és el primer trimestre, com va dir la consellera el passat 14 de gener, quan el Govern va acordar iniciar els tràmits pel traspàs de la línia del Maresme. El tram concret que es traspassa és el que va de Sagrera fins a Maçanet-Massanes, que s'haurà d'excloure de la Xarxa Ferroviària d'Interès General. El tram entre Molins de Rei i Sagrera, també de la mateixa línia, continuarà controlat per l'Estat. L'R1 és la primera que passarà a controlar la Generalitat, però l'acord fixa que el traspàs és integral. No serà ràpid ni fàcil.
Per això la recepta és la prudència i fer efectiu el traspàs de la primera línia sense que això provoqui problemes en el servei que afecti els usuaris. D'entrada, un document tècnic de Territori, al qual ha tingut accés Nació, detalla els actius inclosos a l'R1 que es traspassen a la Generalitat. Són 73 quilòmetres de via, dels quals 35 són de via doble i 37 de via única. Inclou 11 estacions i 10 baixadors. Entrant més al detall, també inclou vuit túnels, 514 passos inferiors a la via, 24 passos superiors, i hi ha 71,5 quilòmetres de cablejat de coure i almenys 76 quilòmetres de cablejat de fibra òptica.
Se n'encarregarà Adif (no se sap fins quan)
Traspassar tot això i que surti bé no és una missió senzilla. D'entrada, perquè no s'ha fet mai, però també perquè el mateix entramat de Rodalies és complex. La prioritat és fer-ho amb la màxima "seguretat jurídica", com ha dit més d'una vegada la consellera Paneque, i per això el Govern no vol parlar encara de traspassar la resta de trams de via prioritaris que fixa l'acord. ERC i PSOE van pactar un traspàs "integral", però les línies principals previstes són la línia Papiol-L'Hospitalet-Vic-Puigcerdà de l'R3, i la línia de Sant Vicenç de Calders de l'R2. Això encara no està previst. La prioritat ara és fer bé el traspàs de l'R1, que servirà per veure com avançar en la resta d'àmbits.
Un bon exemple de la prudència que guia l'actuació de la Generalitat és el període transitori de gestió conjunta amb Adif. L'R1 sota titularitat de la Generalitat continuarà gestionada per aquesta companyia, com fins ara. I Renfe continuarà operant els trens. L'objectiu és que qui gestioni la infraestructura sigui l'empresa Infraestructures de Catalunya (Ifercat), que ja gestiona els Ferrocarrils de la Generalitat. Per assumir-ho, però, cal "muscular" aquesta companyia pública, amb més personal i recursos. De moment no hi ha calendaris fixats per saber quan deixaria d'operar Adif i ho faria Ifercat, perquè la prioritat és "que surti bé i amb seguretat jurídica".
Sense novetats de l'empresa mixta
Fa mesos que el Departament de Territori treballa en els estatuts de l'empresa mixta, participada per Estat i Generalitat, i que ha de substituir Renfe a Catalunya. El calendari assumit pel Govern deia que s'havien de presentar els estatuts abans d'acabar l'any 2024, però no va ser així. Després, la consellera Paneque va dir que es donarien a conèixer al gener, però tampoc n'ha transcendit res. De nou, pel Govern és clau fer passos amb plena "seguretat jurídica". La companyia hauria d'estar plenament operativa abans d'acabar el 2025.
L'objectiu del Govern és que cap d'aquests canvis tingui efectes adversos cap als usuaris. Mentre avança el traspàs, tant l'R1 com els preparatius de l'empresa mixta, el Govern i Renfe invertiran 77 milions d'euros en els propers dos anys per millorar la comunicació, la seguretat i lluitar contra el vandalisme (Catalunya concentra bona part dels robatoris de coure). Quan es concretin aquests primers passos, s'obrirà una altra carpeta relacionada amb les infraestructures: l'informe tècnic sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat, que també estava previst pel gener, però que encara no està del tot enllestit.