El traspàs de Rodalies, ara en mans del PSC: en què s'ha avançat?

La consellera Paneque i el ministre Puente es comprometen amb el calendari previst per al desplegament de l'acord, que inclou la creació de l'empresa mixta abans que acabi l'any i el canvi de titularitat de la línia R1 de forma prioritària

L'entrada de Rodalies a l'estació de Plaça Catalunya
L'entrada de Rodalies a l'estació de Plaça Catalunya | Hugo Fernández
02 d'octubre de 2024, 18:56
Actualitzat: 19:19h

Ara fa quasi vuit mesos, el 19 de febrer, el Departament de Territori i el Ministeri de Transportsvan definir un calendari per començar a desplegar l'acord per al traspàs de Rodalies. Amb la constitució de la comissió política i la configuració de sis grups de treball tècnics, encarregats de concretar els diversos punts del pacte, es donava el tret de sortida a un traspàs que totes les parts coincideixen a dir que no serà senzill. El ministre Óscar Puente va ser clar, després de la trobada amb la consellera Ester Capella: "Avui es fa un pas endavant molt important". 

Han passat vuit mesos, unes eleccions, l'estiu i l'aterratge d'un nou partit a la Generalitat, però el compromís amb el traspàs -un acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez- es manté. Així ho ha refermat aquest dimecres la consellera Sílvia Paneque a la sortida de la primera reunió que ha mantingut amb el ministre Puente, a Madrid. I així ho va evidenciar el Govern quan va ratificar Pere Macias com a comissionat pel traspàs a la primera reunió del consell executiu. El calendari pactat a la reunió del febrer continua segons el previst, però el traspàs està ara en mans del PSC, encarregat de pressionar el govern espanyol.

En una setmana marcada per les incidències a la xarxa ferroviària -els usuaris s'hauran d'acostumar a mitjans de transport alternatius per les obres de Roda de Berà, que afecten la connexió de  les comarques de Tarragona amb Barcelona-, la reunió entre Paneque i Puente ha pivotat sobre Rodalies i la seguretat de la infraestructura, especialment pels robatoris de coure. Ara bé, la consellera té altres carpetes rellevants sobre la taula, com la construcció de la Ronda Nord entre Sabadell i Terrassa o l'ampliació de l'aeroport del Prat. Què ha de passar en els pròxims mesos?

L'empresa mixta, abans d'acabar l'any

L'acord Estat-Generalitat de febrer de 2024 deia que la proposta d'estatuts per a l'empresa mixta operadora de Rodalies s'havia de concretar en un màxim de sis mesos després de la constitució del grup de treball específic. Això era a l'octubre, però entre l'estiu i el canvi de Govern, la consellera Paneque ha dit que la proposta d'estatuts es presentarà abans d'acabar l'any.

La Generalitat és qui treballa en l'elaboració d'aquests documents, que després s'hauran d'elevar als òrgans corresponents per a l'aprovació. Des que es van constituir els grups de treball s'ha anat fent feina i no ha canviat amb l'arribada del PSC a Territori. Els nous equips han agafat el fil allà on el va deixar el Govern de Pere Aragonès. La comissió política del traspàs, que s'ha de convocar semestralment, es reunirà aviat, però encara no hi ha data.

El traspàs de la R1, prioritari

Tampoc canvia quina línia ha de ser la primera a traspassar-se. Serà la línia del Maresme, la R1. Abans d'acabar l'any s'ha de planificar el traspàs de les tres línies previstes en l'acord PSOE-ERC, que són la R1, la R2 i la R3. En aquest informe, s'haurà d'incloure l'anàlisi dels nous trams que puguin ser objecte de traspàs. Ara bé, des de Territori demanen paciència i anar pas a pas. "Primer, la R1", apunten fonts consultades.

Comunicació fluida amb els sindicats

En la trobada entre Paneque i Puente s'ha fet especial èmfasi, segons les fonts governamentals consultades per Nació, en la necessitat de mantenir una comunicació fluida en tot moment amb els treballadors que es veuran afectats pel traspàs de Rodalies. Sindicats del sector ferroviari ja han alçat la veu contra aquest acord, que creuen que els pot empitjorar les condicions laborals. Per això es vol tenir una cura especial a l'hora de resoldre els dubtes i les parts tenen clar que els sindicats són importants.

No s'ha parlat de diners

Una altra carpeta determinant, però que no s'ha abordat en la reunió d'aquest dimecres, és la dels recursos econòmics. L'acord del febrer deia que abans de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat de 2024, la comissió de seguiment havia de definir les quantitats que l'Estat havia de traspassar pel pla d'acció, l'increment dels cànons ferroviaris i els plans alternatius de transport, entre d'altres. Els pressupostos de 2024 no es van aprovar.

Ara bé, abans de l'estiu, la comissió mixta d'assumptes econòmics i financers entre Estat i Generalitatva acordar transferir 1.057 milions d'euros fins al 2026 per compensar les despeses de Rodalies. El Govern d'ERC va dir que es posava el "comptador a zero". Dels 1.057, 191,5 milions eren pel pla d'acció, 850 pel dèficit d'explotació, 13,4 per les millores de Rodalies Lleida i 2,7 pels plans de transport alternatius.

La pota econòmica del traspàs va estretament lligada als pressupostos de l'Estat. Ara com ara, les negociacions dels comptes de 2025 estan aturades. Sánchez vol esperar que es facin els congressos d'ERC i de Junts abans de començar les converses. La primera pantalla, però, serà convèncer els de Carles Puigdemont per aprovar el sostre de dèficit, ara mateix sense data prevista.

Pla contra el robatori de coure

No forma part del traspàs, però sí de la xarxa ferroviària. El robatori de coure és un problema greu que afecta Rodalies. Aquest any hi ha hagut incidents importants per la sostracció d'aquest material, que han provocat problemes en el servei, com va passar el 12 de maig, el dia de les eleccions al Parlament. Catalunya concentra el 42% del total de casos a l'Estat, segons dades de 2023. El coure és valuós, de fàcil accés i que té demanda, i en el cas de Rodalies es pot robar amb certa facilitat per la seva extensió. 

Estat i Generalitat han acordat reforçar la seguretat en aquest àmbit i lluitar contra el vandalisme, sigui en forma de robatoris o bé pels grafitis o incidents a les estacions o als trens. Territori hi està treballant amb els Mossos i fonts d'Interior confirmen que s'està estudiant com fer front a aquest problema. El Govern ha situat com a prioritat la seguretat i tot apunta que les mesures en aquest sentit seran ràpides.

Un pas més en la Ronda Nord

Una de les carpetes calentes dels últims anys ha estat la B-40. El projecte generava incomoditat a ERC, però ho va acabar acceptant per tirar endavant els pressupostos de 2023 amb els vots del PSC. Des d'aleshores, el tram conegut com a Ronda Nord, que uneix Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa, havia quedat encallat, però la reunió d'aquest dimecres ho ha reactivat.

La setmana vinent, el consell de ministres aprovarà una encomana de gestió per valor de 710 milions d'euros, que inclou entre d'altres, la Ronda Nord. L'Estat aportarà els diners i serà la Generalitat qui assumirà el projecte. Això no vol dir que en les setmanes vinents comencin les obres per enllestir aquest tram de via, però és un pas més per executar una infraestructura que els ajuntaments veuen amb bons ulls malgrat l'oposició d'entitats ecologistes. 

Hermetisme amb l'aeroport i vista posada al gener

Més enllà del traspàs de Rodalies, la consellera Paneque té sobre la taula la carpeta de l'aeroport del Prat. El PSC vol una ampliació, ERC es decanta per reajustar els fluxos aeris sense necessitat d'ampliar i els comuns s'oposen a augmentar la capacitat de la infraestructura. La qüestió tensa la majoria de la investidura, però ha estat una de les prioritats del president, Salvador Illa.

El dia 8 d'octubre es reunirà aquesta comissió tècnica, que ha d'analitzar les diferents propostes sobre com modernitzar la infraestructura. El Govern preveu tenir aquest informe al gener, amb els "pros i contres" de la reforma del Prat. Fins aleshores, tot apunta que els treballs dels tècnics es faran amb hermetisme. L'objectiu és presentar una proposta viable, rigorosa i que respecti el criteri mediambiental.