Jornada madrilenya

Si no hi ha cap trasbals o canvi d'última hora, el Consell de Ministres aprovarà avui la reducció de jornada laboral. La patronal se n'ha despenjat, els sindicats hi estan a favor i, finalment, una Yolanda Díaz en hores baixes s'apuntarà un èxit davant les traves del ministeri d'Economia i tira endavant el projecte. La passada legislatura va ser, per ella, la de la reforma laboral que ha aconseguit reduir de forma significativa la temporalitat malgrat que no ha recuperat els drets perduts durant els governs del PP. Aquesta pretén que sigui la de la reducció de jornada.

Però això és la primera part, és clar. El combat de judo entre la vicepresidenta i líder electoral de Sumar i el ministre Carlos Cuerpo ha estat llarg, fins i tot amb alguna acusació personal. Ara cal superar un segon obstacle: aconseguir els vots de Junts al projecte de llei. No serà fàcil, però aquest cop no podran dir que, com va passar en el cas dels decrets òmnibus, no se'ls havia consultat res abans i que no havien vist "papers". N'han parlat amb el govern del PSOE i també amb els sindicats.

Díaz ja va patir per aprovar la reforma laboral la passada legislatura (després del no d'ERC va caldre que un diputat del PP s'equivoqués de forma providencial a l'hora de votar) i ara sembla que hauran de tornar a suar la cansalada i fer concessions. La vicepresidenta ja n'ha fet, com ara donar a les empreses tot el 2025 i 2026 per adaptar-se segons les darreres informacions. La mesura discorrerà en paral·lel a un nou increment del salari mínim interprofessional, que encara cobren molts treballadors al nostre país. S'apujarà 50 euros i quedarà fixat per al 2025 en 1.184 euros bruts al mes en catorze pagues. 

Fa uns dies Josep Maria Álvarez, líder de la UGT espanyola, va ser a Waterloo per mirar de convèncer Carles Puigdemont. Però, sobre ell, sembla que, per ara, hi incideixen més les patronals. La setmana passada diversos dirigents empresarials vinculats a Foment es reunien a la Casa de la República amb el líder de Junts per mostrar-li la seva preocupació per com podia impactar en els seus comptes de resultats tot plegat. En els darrers mesos, i coincidint amb el seu rol determinant al Congrés, Junts ha sincronitzat el rellotge amb el de la gran patronal catalana, que s'havia apropat al PSC.

En tot aquest debat, i més enllà de la supervivència política de Díaz, l'enèsim torcebraç entre Junts i Sánchez, i la lògica pugna entre sindicats i patronals, criden poderosament l'atenció dues coses. En primer lloc, el fons de debat. Es parla de jornada laboral, però no de salaris. És necessari disposar de més temps lliure i per conciliar, és clar, i el lema "treballar menys per treballar tothom" és encara defensable. Però també és un fet que necessita ser atès que les classes treballadores han perdut en els darrers anys poder adquisitiu, més encara tenint en compte com han evolucionat la cistella de la compra o el preu de l'habitatge. Som més pobres i la bretxa entre els treballadors del sector públic i el privat es fa, per moltes causes, cada cop més gran. Costa d'entendre que el focus no se situï en els sous baixos.

I, en segon lloc, és sorprenent la posició dels socis del govern del PSOE. Junts vol cuidar les relacions amb l'empresariat i el PNB no posa problemes a la reducció de la jornada laboral perquè al País Basc -gràcies al pes del sector industrial i a la força del seu moviment sindical- ja es treballa menys (i es cobra més) que a la resta de l'Estat. Juntaires i penebistes han actuat coordinats en temes com la fiscalitat o la defensa dels propietaris de pisos i en aquest debat no es faran nosa. El cas d'ERC i d'EH Bildu, les dues esquerres independentistes, és més curiós perquè avisen a Díaz, amb qui tenen una relació tibant, que haurà de negociar també amb ells, però desaprofiten l'ocasió per descentralitzar el debat. No tindria sentit que la discussió sobre la reducció de la jornada, i més encara la del salari mínim, es fes i es regulés a Catalunya i no a escala estatal ateses les singularitats de la nostra economia i el cost de vida més elevat que en altres territoris?

A CCOO i a UGT i a les patronals i als partits espanyols ja els va bé el marc estatal de relacions laborals i de seguretat social i, de fet, són àmbits competencials molt centralitzats. L'Estat s'ha desprès de poques competències laborals, si de cas les feixugues de gestionar com ara la inspecció de treball o la gestió dels expedients de treball. Però xoca que no s'aprofiti la conjuntura per descentralitzar i enfortir marcs laborals propis en temes que són nuclears com la jornada o el salari mínim, més encara tenint, encara que a vegades no s'ho creguin, la paella pel mànec a la Carrera de San Jerónimo. 

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.