"Hi estem acostumats". Aquesta és una de les respostes més reproduïdes aquests dies quan als dirigents de Junts se'ls pregunta per l'última negociació al límit amb el PSOE, que va derivar en un acord per desencallar un nou paquet social -revalorització de les pensions i bonificació del transport públic, entre d'altres- i per desbloquejar la qüestió de confiança, congelada a la mesa del Congrés dels Diputats. L'episodi serveix per constatar fins a quin punt és turbulenta la relació entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Dos dirigents que fa quasi vuit anys que no es veuen en persona i que, al capdavant de les respectives organitzacions, tenen poder sobre com avança la legislatura a l'Estat.
Per part de Junts, a Puigdemont l'acompanyen Jordi Turull com a secretari general, i també Míriam Nogueras, portaveu a Madrid i de la màxima confiança de Waterloo. La capitana, com la coneixen els diputats que treballen amb ella -a qui prohibeix confraternitzar fora de l'horari laboral amb altres representants per evitar imbuir-se de l'ambient polític de la capital espanyola-, és qui rep les propostes de la Moncloa en termes sectorials. A finals de l'any passat, per exemple, va ser informada del plantejament per reduir la jornada laboral, una carpeta en la qual Junts és decisiva. Per això les organitzacions empresarials estan viatjant a Bèlgica per posar el termòmetre a Puigdemont sobre aquesta qüestió.
Per part del PSOE, la figura amb més interlocució amb Junts és Santos Cerdán, secretari d'organització i que ha establert una relació de confiança amb Turull, amb qui es va citar divendres. Són els encarregats de desbrossar els imprevistos, que sovint venen -així ho denuncien fonts de Junts- en forma d'incompliments. Per exemple: quan fa un any hi va haver un petit terrabastall amb els primers decrets de la legislatura -que van acabar tirant endavant a canvi de la delegació de competències en immigració-, el govern espanyol es va comprometre a no abonar-se als decrets òmnibus per impulsar l'agenda legislativa. Així se li ha recordat en l'episodi de l'escut social a la vicepresidenta María Jesús Montero.
La també ministra d'Hisenda és una peça que exerceix funcions discretes en la interlocució entre Junts i el PSOE. Va tenir una conversa amb Puigdemont per validar la reforma fiscal abans que acabés el 2024, i ha tornat a intervenir en la negociació dels decrets d'aquesta setmana. Una altra figura que té un pes primordial en els contactes és Félix Bolaños, ministre de Presidència i de Justícia, de la plena confiança de Sánchez i interlocutor habitual d'ERC. En el cas de les competències sobre immigració, hi juga un paper cabdal Fernando Grande-Marlaska, reticent al control de fronteres per part de la Generalitat. El seu rol és qüestionat pels dirigents de Junts implicats en les converses.
Sobre aquesta carpeta -la delegació de competències inicialment venuda com un "traspàs integral"- hi ha encara dues qüestions que encara no s'han resolt al marge de la presència executiva dels Mossos a la frontera. Es tracta de l'expedició del número d'identitat estrangera (NIE) i de la capacitat de la Generalitat per resoldre i executar expedients d'expulsió. A Junts hi ha veus que tenen la percepció que no es traslladen al consell de ministres les decisions que s'adopten en la taula de negociació oberta a Suïssa. Una mesa que es va reunir només 48 hores després que Puigdemont enviés un ultimàtum amb la suspensió de les negociacions sectorials. Els equilibris no són fàcils de gestionar.
Per experiència, a banda, es compta amb la presència esporàdica -però rellevant- de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i també de Francesc Homs, conseller en temps d'Artur Mas i que ajuda Junts a l'hora de redactar esmenes i plantejar negociacions. Tots dos van tenir un paper, per cert, en la negociació de l'últim Estatut. La relació entre Puigdemont i Sánchez està marcada per les turbulències i per les converses a contrarellotge, i hi participen estrelles convidades que no sempre hi remen a favor. A falta que es debati la qüestió de confiança, en tot cas, Junts espera anar omplint el cistell. Proper objectiu: que el líder del PSOE s'impliqui per fer oficial el català a Europa.