Les pulsions enceses al voltant de la Casa Orsola han xocat ara contra un mur previsible. S'ha constatat la delicadesa de la situació en una finca en què el propietari vol executar diversos desnonaments legals, amb ampara de la justícia, però on també s'ha demostrat que l'organització llogatera i la resistència social presenten un desafiament logístic, pel que fa a una possible intervenció policial, i un maldecap polític, pel que fa a les conseqüències que se'n desprendrien. Tot plegat fa que, mentre el Sindicat de Llogateres fa més de dos anys que adverteix del conflicte obert a la cruïlla entre els carrers Consell de Cent i Calàbria, a Barcelona, s'hagin activat ara tot d'intents de calmar els ànims i oferir alguna alternativa a un xoc corrosiu.
Els últims dies i hores s'han anat encabalcant els moviments de manera atropellada. Dijous passat el síndic de greuges barceloní es va oferir per fer una mediació entre les parts per buscar un "consens" a l'últim moment. Aquest dilluns a primera hora la justícia ha decidit desistir del compromís de desallotjar el primer inquilí de la Casa Orsola de manera imminent i ha suspès l'execució judicial fins al 18 de febrer. Poc després, el propietari del bloc, l'empresari Albert Ollé, ha publicat una carta en què es planteja vendre la finca. Entremig, l'Ajuntament demana temps per estudiar la situació. I el Sindicat de Llogateres subratlla que, malgrat els gestos, encara no hi ha cap negociació oberta que compti amb ells. Hi ha un standby a la Casa Orsola i la pregunta és: i ara què? En repassem les opcions, després de parlar amb diversos testimonis implicats.
La decisió de Lioness Inversiones SL
Una de les grans incògnites sobre el futur de la Casa Orsola és què passarà amb la propietat de l'immoble. Fins ara, la contundència del fons d'inversió en la seva relació amb els llogaters organitzats no havia donat cap pista de voler-se'n desprendre, però ara això ha quedat en dubte. Ara bé, el que se sap, d'entrada, és que Albert Ollé ha escrit una carta en què simplement expressa una possibilitat: "Després de rebre tota mena d’insults i atacs, suposo que finalment acabaré venent la finca". L'anunci pot ser un senyal d'afartament amb una voluntat certa, però també pot ser una maniobra pública de pressió a la cerca de suport social i institucional. De moment, Foment del Treball ja ha emès un comunicat assenyalant les administracions i demanant gestos en favor de l'empresa propietària de la Casa Orsola.
Així, un dels escenaris possibles és que finalment Lioness Inversiones SL s'espolsi la pressió de sobre i mantingui la propietat. Llavors podria canviar el tarannà, continuant el camí marcat pel síndic barceloní, i plantejar acords amb els llogaters. O podria redoblar l'aposta contundent contra els inquilins, com han fet molts grans propietaris abans que ells en altres casos.
Així, pot donar-sel cas que segueixi reclamant tots els desnonaments judicials previstos que afecten els pisos on ha decidit no renovar els lloguers i tal dia farà un any. Previsiblement, la justícia li donaria la raó a cada cas, la policia hauria d'empescar-se-les per tirar endavant la comanda judicial, i els governs del moment haurien d'assumir la gestió de les possibles protestes que s'originin a partir d'aquest conflicte. En aquest context, però, el desafiament per a la propietat persistiria. Per llei, els nous contractes de lloguer tenen com a preu màxim el cost de l'arrendament anterior, si es fan per a lloguer habitual. Mentrestant, els contractes de temporada -que la propietat de la finca ja ha desplegat en els habitatges que sí que ha aconseguit buidar- quedaran afectats per diverses regulacions que s'estan enllestint.
L'opció dels fons privats
Una altra possibilitat és que no es tracti de cap farol i que, efectivament, Albert Ollé busqui la venda de l'edifici que va adquirir el 2021. Llavors, va començar a enviar burofax als llogaters per anunciar-los que no els renovarien el contracte d'arrendament i que havien de marxar. En la carta d'aquest dilluns, el propietari adverteix que el nou comprador del bloc podria ser "un autèntic voltor" i que hi ha la possibilitat que no tingui "cap interès a preservar el patrimoni ni a trobar acords" amb els habitants de la finca modernista.
Mentrestant, però, tampoc no està previst retirar cap demanda judicial contra els llogaters afectats i, per tant, per més que el bloc canviés de mans -i aquí caldria veure el tarannà de la nova propietat- els processos de desnonament seguirien vigents. De moment, segons el Sindicat de Llogateres, hi ha cinc llars que tenen el cas judicialitzat per finalització de contracte i es troben en risc d'expulsió. De fet, per començar a negociar, la principal condició que planteja l'entitat pel dret a l'habitatge és que es retirin les peticions de desnonament contra els llogaters demandats. Aquest principi queda fora del que fins ara ha estat disposada a acceptar Lioness Inversiones SL. Així que, de moment, aquesta via tampoc no evitaria el possible xoc social cada vegada que la justícia assenyalés un intent de desnonament en aquest bloc convertit en símbol. El maldecap continuaria vigent.
El paper de l'Ajuntament: propietari?
Però hi ha una tercera possible resolució que s'obre camí, que l'Ajuntament acabi sent-ne el nou propietari. Això podria succeir per dos motius: o bé perquè s'arribi a un acord previ entre la propietat -esgotada de l'estira-i-arronsa social- i el govern de Jaume Collboni amb un preu i condicions pactades, o bé perquè l'executiu municipal exerceixi el dret a tanteig i retracte en el moment que Lioness Inversiones SL intenti vendre la finca a un altre fons. Aquesta darrera via és particular oerò cada vegada s'utilitza més: "el tanteig i retracte" dona a l'administració el dret preferent de quedar-se una operació immobiliària sempre que pagui el preu de l'oferta que ha arribat al mercat.
De fet, en el passat, l'Ajuntament de Barcelona -llavors liderat per Ada Colau- va deixar passar la possibilitat d'adquirir la Casa Orsola quan es va fer la compravenda del 2021. En aquell moment, però, no hi havia el risc imminent sobre els habitants d'aquell edifici, ja que tampoc havien començat a amenaçar els inquilins de no renovar-los els lloguers, i el govern municipal del moment va acabar adquirint altres finques de l'Eixample.
Ara, preguntat per la possibilitat d'adquirir la finca, Collboni ha reclamat prudència abans de marcar cap posició. Si bé al plenari municipal de divendres passat el PSC va retreure als comuns no haver comprat l'edifici en el passat, actualment l'executiu reivindica que el síndic hagi obert un procés de mediació. "El compromís de l'Ajuntament és seguir la mediació" i, a posterior, "aplicar les mesures" que se'n puguin derivar.
Si finalment la finca passés a mans municipals, però, els llogaters passarien a tenir unes condicions de lloguer que en cap cas els reclamaria més del 30% dels seus ingressos i, per tant, s'ajustaria a la capacitat dels inquilins. És un camí pensat per recuperar pisos del mercat privat, sumar-los al parc públic d'habitatge i reduir la pressió sobre les famílies llogateres.
El cooperativisme com a via alternativa
Tanmateix, encara hi hauria una altra via, que és que ni ho asssumeixi un gran tenidor privat amb voluntats de lucre ni se n'hagi de fer càrrec l'Ajuntament, que també té moltes altres finques on podria intervenir. De fet, l'Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample assegura que han fet un estudi de la zona i han detectat fins a 44 edificis que han estat adquirits i que les noves propietats privades es dediquen a expulsar els habitants històrics per fer-hi lloguers de temporada, informa betevé. El darrers dels escenaris sobre la taula és que la propietat s'acabi desentenent de tot l'immoble i que l'adquireixi una entitat sense ànim de lucre, com ho són algunes de les cooperatives que darrerament s'han desplegat al país, i que els mateixos llogaters puguin optar a implicar-se en la propietat col·lectiva dels habitatges.
Els fronts són diversos i les derivades, difícils d'endevinar del tot, però l'actual standby era difícil d'evitar. La complexitat del cas obre ara la porta a unes solucions que els darrers tres anys s'han ignorat. Mentrestant, els focus seguiran posats en la Casa Orsola.