L'estrena de l'any se li ha fet especialment intensa al síndic de greuges barceloní, David Bondia. Ha acabat el gener sent especialment mencionat pel govern de la ciutat pel cas de la Casa Orsola, en haver-se ofert per fer una mediació d'última hora abans que comencin a produir-se els desnonaments dels inquilins afectats per la no renovació de contracte, i plantejant una d'aquelles mesures que fan aixecar la cella a més d'un lector: retirar tots els cartells de "prohibir jugar a pilota" a totes les places de la ciutat.
Però no és la primera vegada que la Sindicatura de Greuges de Barcelona incideix de manera directa a l'actualitat, des que ha estat comandada per Bondia, malgrat ser un ens poc conegut encara entre la ciutadania. En poc més de tres anys de recorregut, el defensor del poble barceloní ha teixit diverses propostes singulars. La més sonada, la primera: la de crear espais des de l'Ajuntament perquè s'hi fessin botellots, dos anys després de la irrupció de la covid. A partir de llavors, anirien succeint-se diverses iniciatives que no tenen incidència executiva sobre les polítiques del govern municipal però que de tant en tant serveixen perquè el consistori es posi les piles. En repassem una desena.
L'arrencada amb els botellots
Quan feia menys de mig any que s'havia incorporat al càrrec, i després que hi hagués un auge del debat sobre els espais de què disposava el jovent per a l'oci en plena post-pandèmia, Bondia va plantejar una mesura que va aixecar polseguera des del primer minut: habilitar unes zones de la ciutat perquè s'hi puguin fer botellots sense que els participants siguin perseguits per la policia, de manera similar al que passa quan s'està a un negoci privat com és un bar, i sense molestar veïns. Es plantejava fer-ho amb seguretat i amb informació per als joves, que igualment no deixarien de buscar-se els seus espais, i es refermava com una aposta de suport a l'oci alternatiu. Tanmateix, el govern de la ciutat no va donar corda al plantejament i el mateix alcalde Jaume Collboni ho va qualificar "d'ocurrència".
Deures a l'alcaldessa de nit
Molt més recent, però relacionada amb l'anterior proposta, ja amb els ànims més calmats sobre el tema, el mateix síndic va reclamar que la nova figura de la Comissionada de la Nit -més coneguda com a alcaldessa de nit- vagi més enllà de l'oci nocturn en els seus plantejaments, que finalment tampoc tindran una gran incidència directa sobre les polítiques municipals. Tanmateix, David Bondia, en una entrevista a betevé, ja va plantejar també solucions per als joves en el marc de la nova carpeta nocturna: equipaments públics per a l'oci nocturn dels joves, un mercat que actualment està dominat per la iniciativa privada.
Prohibir la 'papanoelada' motera
Fa tres anys consecutius que el defensor del poble barceloní insisteix amb una mateixa mesura que, de moment, no ha trobat la resposta esperada: prohibir amb mesures cautelars la celebració de la passejada sorollosa de motoristes de cada Nadal, la referenciada com a "papanoelada motera". Es denuncia l'impacte mediambiental, l'afectació sobre la salut o el risc sobre la seguretat, però encara res no ha servit, i el govern municipal afirma que serà "difícil" ocupar-se'n perquè ocorre sense que hi hagi cap comunicació de manifestació prèvia. Des de la sindicatura, però, continuen reclamant al consistori que busqui les eines per acabar amb els grups de motoristes vestits de pare Noel que recorren la ciutat una vegada a l'any amb una sorollosa presència passatgera.
Casa Orsola: mediació d'última hora
En el plenari municipal d'aquest divendres, la tinent d'alcaldia Laia Bonet ha reivindicat la proposta que ha fet el síndic per intentar reconduir la situació de la Casa Orsola, l'edifici convertit en símbol de la lluita llogatera contra les expulsions de les llars. L'oficina d'atenció a les queixes ciutadanes ha proposat d'ofici fer una mediació per buscar un acord "realista" entre els habitants de la finca -acompanyats pel Sindicat de Llogateres- i el fons inversor propietari de la finca. La pressa continua sent un element clau, però, ja que el primer desnonament d'un inquilí torna a estar assenyalat per al pròxim dimarts, després de l'aturada d'un primer intent d'executar l'ordre judicial gràcies a la mobilització ciutadana. Ara, Bondia arriba com a possible mediador enmig d'un conflicte allargat en el temps.
Una "xarxa pública suficient" per a persones sense llar
Entre les propostes que també s'han prioritzat durant els darrers anys hi ha la de l'atenció a col·lectius vulnerables, com els sensesostre. Algunes persones que dormien al ras s'han trobat una persecució policial que va arribar a evidenciar-se amb fins a 42 multes en el cas d'un sol home, va registrar el síndic. Davant aquest fet, es va denunciar un caràcter excessivament punitiu davant comportaments de persones que viuen al carrer i que no tenen suficients espais per a la higiene o el consum de menjar i beure. Tot plegat va portar David Bondia a plantejar que calia "una xarxa pública suficient" que atorgui a les persones sense llar de Barcelona tot d'espais per minimitzar l'afectació sobre la via pública i millorar les seves condicions. De moment, però, no s'ha mogut cap fil substancial en aquesta línia.
Alternatives a les multes de l'ordenança de civisme
De manera molt similar, després d'analitzar l'actual aplicació de l'ordenança de civisme i convivència en el marc del naixement de l'anomenat Pla Endreça, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va proposa revertir la tendència de multar cada vegada amb quantitats més altes actituds com la de beure alcohol al carrer o fer-hi necessitats fisiològiques. En un informe sobre aquesta ordenança, que s'ha de revisar de manera imminent, el síndic plantejava capgirar el model dels darrers anys i que la normativa sigui menys punitiva i prioritzi mesures alternatives a la sanció. De moment, però, l'exeuctiu socialista no ho veu de la mateixa manera i preveu endurir el text local amb alguns comportaments.
Visites als 73 barris en tres anys
Des de l'inici del seu mandat com a defensor dels interessos dels barcelonins, Bondia va assegurar que s'intentaria apropar a les realitats dels 73 barris de la capital catalana a través de l'experiència directa, trepitjant-los. El tòpic polític, però, s'ha acabat complint, en aquest cas, i ho ha fet en poc més de tres anys de feina. El darrer barri visitat va ser la Sagrera. Amb diversos formats, el síndic ha intentat apropar la institució als veïns de la ciutat i ara té previst tornar a començar la ronda, mentre integra les peticions en els informes de l'entitat.
Finestretes úniques per a familiars de presos
Un altre col·lectiu en què va posar el focus un document extens de la sindicatura van ser les famílies de les persones preses, que denuncien la manca d'accés a les necessitats que s'originen quan una persona ingressa en un centre penitenciari. L'ajuda als de fora, en definitiva. En aquest sentit, es va remarcar la creació d'uns espais municipals que servissin de finestreta única per oferir tot de serveis -atenció psicològica, assessoria jurídica o suport material- als familiars que travessen un moment crític. Es van anomenar Punts d'Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA).
Reconèixer el 47, però també la lluita col·lectiva
Un debat públic que es va anar repetint arran de l'exhibició de la pel·lícula El 47 a Barcelona va ser la possibilitat de fer sorgir homenatges als protagonistes d'aquella història. L'Ajuntament el va entomar estrenant una parada d'autobús a Torre Baró reformada amb un plafons dedicat a Manolo Vital, el personatge principal de l'obra, i anunciant que es canviaria el nom d'una plaça per integrar també un homenatge a aquesta figura veïnal que va lluitar pel transport públic en un barri faltat de recursos bàsics. Ara bé, el síndic Bondia va apuntar que potser caldria fer una reflexió afegida i anar més enllà dels individualismes, especialment si es té en compte que, malgrat que la pel·lícula no ho mostri de manera prioritària, la realitat de Manuel Vital estava marcada pel suport i l'organització col·lectiva, tant sindical com veïnal. Davant d'això, el defensor del poble barceloní va proposar buscar un nom més col·lectiu a l'hora de canviar el nomenclàtor de la ciutat i canviar la tendència històrica a homenatjar homes de manera individual als carrers i les places.
Prohibit jugar a pilota
I la darrera proposta, la d'aprofundir en la reflexió de quin missatge enviem a l'espai públic quan prohibim una activitat que suposa tensions però també implica exercici i diversió de la canalla. La sindicatura recomana retirar tots els cartells de "prohibit jugar a pilota". "L'administració ha d’esmerçar els seus esforços a fer compatible el dret al descans amb la realització d’activitats i jocs a l’espai públic, a fi d’aconseguir una ponderació adequada del dret al descans i del dret a l’oci de la ciutadania", es justifica l'ens, que adverteix alhora que s'estarien posant en risc els drets al joc, el desenvolupament i el benestar dels infants i adolescents.