Cap de setmana intens en la política internacional. L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha tingut, si més no d'entrada, conseqüències fins i tot pitjors de les esperades. Veurem en què queden els decrets -ja judicialitzats- i les amenaces, però la preocupació en els actors polítics i econòmics de tota Europa és evident. Pels anuncis sobre els aranzels, pel tracte que dispensa i la no regulació a les grans tecnològiques que busquen incidir més enllà del raonable i, finalment, per la seva posició geopolítica.
L'administració Trump està disposada a arribar a acords amb la Rússia de Vladímir Putin per acabar amb la guerra d'Ucraïna al marge d'una menyspreada Europa que ha trigat massa a forçar solucions, i també busca acords amb països satèl·lit de Moscou com ara Bielorússia. A la seva posició militar, que trenca confiances al si de l'OTAN i deixa en evidència la difusa política exterior de la UE, se li afegeix, tal com s'ha constatat a Múnic, un atac frontal a les grans famílies polítiques europees que han construït un benestar i defensat unes llibertats que ara no saben com podran garantir.
Un benestar que a molts ciutadans els sembla insuficient o amenaçat per les migracions, la globalització o la lluita contra el canvi climàtic, i que els fa recórrer a l'extrema dreta com a solució. El vicepresident dels Estats Units, J.D.Vance, no va estalviar les crítiques i va impugnar el cordó sanitari que, a França o a Alemanya, s'aplica a l'extrema dreta. Ho deia a Alemanya i a les portes d'unes eleccions en les quals es preveu un fort ascens dels neonazis d'AfD, que compten amb la simpatia explícita de la Casa Blanca. Els tradicionals SPD i CDU, que s'encaminen a una altra gran coalició, van regirar-se contra l'administració americana.
Europa no hauria de caure en la política reactiva i el desànim. Necessita rearmar-se. Caldrà veure si també ho ha de fer militarment, tal com van assumint ja molts països que, com Espanya, veuen que no n'hi haurà prou amb una despesa militar del 2% del PIB en els pròxims anys. Però és segur que ho ha de fer políticament. I, d'entrada, això no només passa per no deixar tirada Ucraïna, que mereix una pau que, per força, pot implicar cessions d'alguns territoris que volen ser russos, però que ha de ser honrosa. També per tenir una resposta i un pla conjunt.
En aquest sentit, i malgrat les dificultats i la por davant un context advers, és necessari un lideratge europeu com el que anima en les darreres setmanes el president francès Emmanuel Macron. Ho va fer amb la cimera de la intel·ligència artificial, implicant el seu país i animant que el fenomen es governi des de l'"ètica" i la "inclusió" per evitar que Europa, que hi posarà 200.000 milions, quedi emparedada entre els Estats Units i la Xina, i ho farà avui amb una reunió de líders europeus per abordar la situació d'Ucraïna. Davant la gravetat dels conflictes bèl·lics (també el de Gaza), els reptes tecnològics que venen, una guerra econòmica i el trencament dels consensos i les lògiques de la segona meitat del segle XX, Europa s'ha de fer valdre.
A la reunió d'avui hi haurà líders de la UE, però anirà més enllà de la Unió i no hi haurà tots els països que en formen part. És rellevant i significatiu que sigui així. És innegable el compromís francès, com l'alemany o l'espanyol, amb la construcció econòmica i política de la Unió, que va estar a punt de fer el cim amb la Constitució europea fa vint anys. Però també és una evidència que la UE dels 27 s'ha convertit en políticament inoperant i dèbil i que hi ha països, com ara Hongria o Eslovàquia, que no amaguen l'afinitat amb Rússia i el que representa, i d'altres, com ara Itàlia, que pretenien fer de cap de pont de Trump al continent.
A més de Macron i els responsables del Consell i la Comissió Europea i de l'OTAN (António Costa, Ursula von der Leyen i Mark Rutte, respectivament), a París hi acudiran els primers ministres d'Alemanya, Itàlia, Espanya, Polònia, Holanda, Dinamarca i el Regne Unit. Són el nucli de poder i més europeista i clàssic de la Unió, i dos líders (Meloni i Starmer) als que cal sumar a la causa encara que la italiana ho pugui fer més per l'interès que per convicció.
Més enllà de les fotos i les declaracions confrontatives o pessimistes, s'imposa presentar un projecte atractiu, actualitzat, sòlid i amb una idea clara i executiva de les relacions polítiques i econòmiques en un context amb nous actors i velles lògiques superades. Europa, bressol de les democràcies liberals, té actius i representa valors que no poden ser bandejats per neofeixistes, sàtrapes o populistes que atempten contra el bé comú, el progrés i les llibertats. París hauria de ser un primer pas. I si cal, s'haurà de fer en petit comitè.
Dades: El pes electoral dels migrants: només el 25% tenen dret a vot, i tres de cada deu són independentistes; per David Matilla i Jorge Jiménez.
Grans fons versus minoristes: així es decidirà la batalla pel futur del Banc Sabadell; per Pep Martí.
Prisa anuncia un nou canal de televisió: quins plans té i com serà; per Víctor Rodrigo.
Reportatge: «Ens vam sotmetre a teràpies amb descàrregues i exorcismes per la pressió social de deixar de ser gais»; per Marc Orts.
Deu paraules en català que segur que no endevinaries d'on provenen; per Mar Riera.
El passadís
Jaume Asens, eurodiputat dels comuns, acaba de publicar una mena de dietari polític dels darrers anys que dona fe de la seva transversalitat. De fet, a Brussel·les comparteix pis amb Toni Comín, eurodiputat electe de Junts i amic personal a qui agraeix les correccions i aportacions al manuscrit. En plena efervescència dels comuns, i just després de la confessió de Jordi Pujol, Asens va redactar amb Carlos Jiménez Villarejo la querella que va obrir el procediment pel qual ell i la seva família seran jutjats a finals d'any a l'Audiència Nacional per diversos casos de corrupció. Però el pas dels anys, l'Operació Catalunya i la inconsistència d'algunes acusacions han fet que Asens revisi la posició.
Al llibre relata una trobada amb Pujol al seu despatx el juliol de 2024 i el presenta com víctima d'un "complot criminal" ordit per les clavegueres. "Això, el linxament que va patir després del cas i el buit que li va fer molta de la seva gent, em fan sentir empatia per ell. Sense empatia no hi ha ètica ni humanitat", escriu. Asens va trobar Pujol "sec, emmagrit, amb la vista vaga, les mans tremoloses i unes bosses inesborrables sota els ulls". Explica que van parlar d'actualitat perquè està "lúcid" i conserva una memòria "intacta" i que l'expresident li va preguntar per Sílvia Orriols, de qui en confronta obertament les posicions. "Davant la seva presència, se sent encara l'aura d'un líder carismàtic. Per a molts, messiànic. Vam posar-li una querella, sí. Va ser un dels nostres principals adversaris, també. Però li tinc respecte", deixa escrit. Sobre Pujol, per cert, us aconsello l'avançament editorial que hem publicat del llibre del periodista Txema Seglers.
Vist i llegit
Una de les figures emergents de l'extrema dreta és l'argentí Javier Milei, que es presenta com a llibertari. És hiperactiu a les xarxes i aquest cap de setmana va promoure una "criptomoneda patriòtica" fent guanyar milions d'euros als seus promotors i que hores després es va ensorrar. Ell se'n va desentendre, però el fet no va passar per alt. A El País, Marta Peirano, experta en tecnologia i el seu impacte s'atura en el president argentí en aquest article. "Segons passaven les hores, l'operació pintava cada cop pitjor. Les compres més grans s'havien fet en el moment exacte que Milei va fer la seva piulada, suggerint la coordinació amb inversors amb informació privilegiada", escriu la periodista que també recorda que Trump ha fet operacions similars i la febre cripto de l'Argentina.
El nom propi
Sílvia Paneque (Llagostera, 1972) presideix avui la primera reunió de la comissió d'infraestructures Estat-Generalitat des de juny de 2022. Per part de govern espanyol hi haurà el secretari d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano. Abordaran temes relacionats amb el traspàs de Rodalies, sobretot pel que fa a l'R1. El traspàs no va tan de pressa com es podia esperar, però el Govern està per ara tranquil i afirma que busca la seguretat jurídica i el compliment dels acords en tots els passos, sigui amb l'empresa mixta o amb les inversions que caldran. Paneque és la superconsellera del govern Illa amb les competències d'habitatge, medi ambient i infraestructures, tres temes de molta actualitat i rellevància on el Govern s'hi juga l'èxit de la seva gestió. Les acumula amb el càrrec de portaveu. Va aconseguir reflotar el PSC de Girona i això va fer que cotitzés a l'alça al partit i que Salvador Illa busqués en ella un perfil catalanista, moderat i dialogant per ser la cara del seu executiu.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.