La Unió Europea està decidida a no quedar fora de joc en la nova correlació de forces que s'està conformant després del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units i quan la cursa per la Intel·ligència Artificial (IA) sembla que l'està deixant enrere. Aquest dimecres, la Comissió ha presentat al Parlament Europeu el seu pla de treball per aquest 2025. Ho ha fet, en nom de la presidenta Ursula von der Leyen, el comissari de Comerç, Relacions Interinstitucionals i Transparència, Maroš Šefcovic. El pla anuncia un esforç per reduir la burocràcia i ha generat controvèrsia.
La Comissió presentarà un paquet òmnibus de mesures per "simplificar" la burocràcia i fer Europa "més senzilla, audaç i ràpida". D'aquesta manera, es presentaran un seguit de blocs de mesures sobre simplificació dels informes de sostenibilitat, dels programes d'inversió, de digitalització dels tràmits i de facilitació de la càrrega administrativa que han de suportar els agricultors per beneficiar-se de la PAC. Brussel·les també explorarà un paquet de simplificació específic per al sector de la defensa. A la UE hi ha pressa per poder competir en igualtat de condicions amb els Estats Units i la Xina. Aquestes són algunes claus del moment que ve.
Contra la burocràcia: una concessió a Meloni
No serà fàcil per Von der Leyen encaixar totes les peces que té al davant. Hi ha consens al cor de la Unió en la necessitat de fer més àgil el funcionament de les institucions comunitàries. El discurs insistent des dels Estats Units contra l'excés de regulació europea fa forat. Com també el fet que en aquest moments el pes de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a Brussel·les és rellevant. I Meloni ha fet de la crítica a l'excessiva burocràcia de la UE un dels seus missatges centrals. Des del camp progressista a l'eurocambra ja s'han escoltat crítiques contra el pla. L'ecologista Bas Eickhout ha advertit contra el perill d'un model europeu que sigui "un Trump light".
Cal més pressupost... sobretot en defensa
Von der Leyen reclama augmentar el pressupost de la UE i ampliar el rol dels governs nacionals en la gestió dels fons europeus. “Els nous reptes exigeixen reconsiderar el funcionament del pressupost”, ha afirmat la CE. La proposta planteja que el nou pressupost inclogui un pla per cada país amb reformes i inversions clau dissenyat “en col·laboració” amb les autoritats nacionals, regionals i locals. Es pot produir un altre xoc entre el sud i els anomenats frugals? Pedro Sánchez ja s'hi ha mostrat obert, però Alemanya o els Països Baixos s'hi mostren reacis.
La pressió per incrementar les partides de defensa aniran a més. Avui mateix, mentre se celebrava la sessió al parlament Europeu, el secretari geenral de l'OTAN, Mark Rutte, insistia en la necessitat d'augmentar la inversió militar. Necessitat i urgència. Rutte, que s'ha posat al dia amb velocitat després de l'elecció nord-americana, exigeix un 2% del PIB en defensa. I abans de l'estiu.
La lluita per la IA tan sols ha començat
Europa ha estat la primera potència mundial a regular la IA sense disposar d’una potent indústria pròpia. Von der Leyen va anunciar en la Cimera per l'Acció a París una inversió de 200.000 milions d’euros per desenvolupar-la. La UE no ha de donar per garantida la seva aliança estreta amb els Estats Units. L'alemanya va definir el terreny de joc en què es mou Europa i va negar que Europa estigui perdent el tren de la nova tecnologia: “La cursa no ha acabat. En realitat, només estem en el seu inici”. Va assegurar la voluntat de reforçar i doblar les potencialitats del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) amb seu a Ginebra, el més gran accelerador de partícules del món i reforçar la xarxa de gigafàbriques, que fabriquen bateries per a vehicles elèctrics.
Von der Leyen també va deixar clar que “no es tracta d’imitar els altres i batre’ls en el seu propi terreny”, sinó d’invertir en allò en què Europa és millor, explotant les dades industrials i de fabricació, desenvolupant una IA cooperativa, oberta a tots els talents de tots els països i que funcionarà amb codi obert. Segons molts analistes, el model propietari (l’emprat per OpenAI i el seu ChatGPT) ofereix avantatges com la seva ràpida adopció sense haver d’ajustar el model per a cada acció específica, però el model de codi obert reuneix més avantatges a llarg termini, amb un codi font d’accés fàcil disponible per empreses i particulars.
Macron vol encarnar Europa
La Cimera d’Acció sobre IA ha tingut com a amfitrió el president francès, Emmanuel Macron. Molt afeblit en el pla intern, Macron té una cosa molt valuosa en aquests moments: temps. El seu mandat no conclou fins al 2027, tot una eternitat en aquest context d’ensurts diaris. I està decidit a liderar la IA europea. França disposa de Mistral AI, puntera en el sector al continent. Acaba d’anunciar una partida de 109.000 milions per desenvolupar-la. Macron vol aprofitar -o estar preparat- per l’escenari d’un creixent afebliment d’Alemanya, que vota el 23 de febrer.
L’advertiment de J.D. Vance
L’encontre de París va tenir lloc pocs dies després que Donald Trump anunciés a Washington una ambiciosa iniciativa per desplegar la IA, Stargate, que es preveu que es financi amb 500.000 milions de dòlars, i que té el suport de grans companyies com OpenAI i Oracle. Però no d’Elon Musk, enfrontat amb el CEO d’OpenAI, Sam Altman. El llançament de Stargate s’ha produït poc després de la irrupció de la xinesa DeepSeek.
En tot cas, l’Administració Trump ha estat present a París. El vicepresident J.D. Vance hi ha intervingut i ha afirmat que els Estats Units volen ser els capdavanters de la IA i que Europa ho ha de veure amb optimisme. Una manera de dir: no intenteu competir amb nosaltres. També va avisar que el seu govern no toleraria que es pressionés les empreses nord-americanes. De totes maneres, el clima entre la UE i Washington està tan enrarit que a Brussel·les han agraït el to i les maneres de Vance, de fons molt radical però de formes acurades.
Mirant al Sud Global
A Brussel·les i París tenen clar que s’ha de comptar amb el Sud Global. D’aquí el protagonisme que ha tingut el primer ministre indi, Narendra Modi, en la cimera, amb un discurs en què ha semblat encaixar més amb el model europeu de IA. Modi serà l’amfitrió de la propera cimera. El líder indi, un dels països emergents més ambiciosos, està obsedit a no quedar enrere en aquesta cursa i entén que necessita aliances multilaterals. Un gest que no va passar desapercebut. Contra el que és habitual en ell, líder d’un partit ultranacionalista, va intervenir a la cimera en anglès. París pot haver estat una inflexió. Els Estats Units i el Regne Unit van ser els únics a no signar la declaració final. Alguna cosa s’està movent i ràpid. Per cert, Elon Musk no hi era. Però Sam Altman sí.