"Surt esperit homosexual d'aquest cos. Surt esperit de satanàs. Surt esperit de la luxúria!". Els missioners recitaven les oracions en nom de Crist mentre el jove Rubén Moreno envermellia de la vergonya i el malestar. Els pares, cristians evangèlics d'una família molt coneguda entre la comunitat religiosa del País Valencià -fundadora de l'Església Evangèlica del Camino Real de Torrent-, havien descobert el secret que havia jurat amagar per sempre: és gai. Havien portat a casa uns missioners de Torrejón de Ardoz, a Madrid, amb vincles amb l'associació d'extrema dreta Hazte Oír i ara intentaven un exorcisme per reconduir-lo cap a l'heterosexualitat. L'Arquebisbat de València acaba de suspendre l'activitat del Centre d'Orientació Familiar (COF) Mater Misericordiae, que feia pràctiques molt similars a la diòcesi.
Cinquanta anys abans, en la darrera etapa del règim franquista, Jordi Griset va patir una pràctica similar. En el seu cas, l'executor no era un clergue, sinó un psicòleg privat barceloní a qui la família havia acudit després del fracàs dels altres en l'intent de "curar-lo". El mètode, tot i que també es basava en el conductisme per intentar-li entaforar una identitat heterosexual que no era seva, tenia un altre tarannà. El doctor havia importat dels Estats Units l'anomenada teràpia d'aversió, aleshores pionera, que consistia en la inflicció de descàrregues elèctriques cada vegada que apareixia un home en banyador en una diapositiva, mentre que el dolor s'aturava quan es mostraven dones nues.
Tot i la diferència de temps i els canvis polítics, socials i culturals, les experiències de Moreno i Griset, supervivents de les mal anomenades "teràpies de conversió", comparteixen moltes similituds. En una conversa conjunta amb Nació, relaten com s'hi van sotmetre de manera "voluntària", coaccionats per una societat i un entorn que els rebutjava i els criminalitzava, però convençuts que era un pas necessari per deslliurar-se d'allò que avergonyia la família, amics, veïns i a Déu. També detallen la lluita per recuperar la seva vida i refer-se d'uns traumes a vegades inesborrables i que els condicionen en molts aspectes. "Estic cansat de lluitar: primer per poder ser gai en pau i després contra les seqüeles", lamenta Moreno. "Doncs la nostra vida és una lluita contínua, si jo estic aquí avui, tu també podràs", contesta Griset. "El nostre testimoni és important perquè ningú torni a passar pel mateix", coincideixen.
Amagats, enxampats i criminalitzats: el camí cap a la teràpia de conversió
Com Moreno, Griset també va viure l'homosexualitat en secret fins que el van descobrir. Sense internet i amb les barreres del franquisme, va créixer sense referents gais i en va buscar al llibre La máscara de carne, de Maxence Van der Meersch, que va comprar amb molta cautela per no aixecar sospites i que relata la vida d'un home gai que creix turmentat per una identitat sexual que creu monstruosa i que encara el va fer sentir més "brut". Aquesta mateixa autopercepció el va portar a fer teràpia d'amagat i, quan es va atrevir a obrir-se amb els amics, tots van desaparèixer. Fins i tot, una amiga li va oferir sexe per demostrar-li que podia ser heterosexual. "Allà vaig entendre que m'havia d'amagar per no quedar-me sol", recorda. També flirtejava sovint amb la idea de llençar-se des del viaducte de Vallcarca, conegut per ser el botxí de tantes altres persones.
Les sessions amb el primer psicòleg no eren satisfactòries i va optar per escriure els seus pensaments "per avançar feina". Un dia, però, la mare va descobrir els textos i li va trucar a la feina molt esverada. "Prefereixo un fill mort abans que maricó", havia sentit diverses vegades a casa. Després de plorar junts, van decidir amb el pare que es posaria en mans dels psicòlegs que calgués i, després de més sessions de divan sense resultat amb professionals de la mútua, va arribar finalment a la clínica de les teràpies d'aversió. El preu era tan elevat que la família es va plantejar vendre la casa, el que va fer encara més pesada la motxilla de culpa de Griset.
Moreno va créixer amb internet, però en un entorn tancat i evangelista, pel qual tampoc va tenir accés a gaires referents. "Sempre vaig saber que estava malament", diu en referència a la consciència homosexual. Per això, va decidir anar a fer seminaris a Texas (Estats Units) i a Puerto Rico, on es va sotmetre a règims molt durs a la recerca de l'aixopluc de Jesús i d'on va acabar escapant-se. Quan va tornar a València per continuar treballant en el negoci familiar al mercat, sense sou tot i que havia abandonat els estudis per encarregar-se'n a temps complet, ja parlava amb alguns nois online i, especialment, amb un. Era molt zelós amb la privacitat, però amb ell es va obrir al complet. Per això, quan la mare el va confrontar i li va fer jurar per Déu que no parlava amb nois gais, es va sentir traït.
Però no havia estat delatat per la ciberparella, sinó per la germana, que havia llegit les converses a l'ordinador tot aprofitant un descuit. Així, el paper d'homenot, dur i groller, que havia representat tota la vida es va desplomar i no va tenir més remei que acceptar sotmetre's als exorcismes dels missioners de Torrejón de Ardoz. Tant Griset com Moreno assenyalen la coacció de l'entorn com el motiu principal per acceptar les teràpies de conversió. Corruptors de menors, pederastes i zoofílics són alguns dels adjectius amb què s'equiparava els homosexuals mentre creixien i formaven la seva identitat, i això els va fer acceptar qualsevol mètode amb l'esperança de trobar una "cura", expliquen.
Teràpies d'aversió i exorcismes: dos mètodes diferents, però amb la mateixa dinàmica
A Griset el feien agafar una vareta metàl·lica amb una mà i li enganxaven una altra al braç. Aleshores, tancaven la llum i encenien un projector on es reproduïen diapositives explícites meticulosament seleccionades. Era una successió de plans de dones nues i homes en banyador. Quan apareixien cossos femenins, les vares metàl·liques es mantenien innòcues, però quan se'n veia un de masculí, emetien descàrregues elèctriques, amb l'objectiu d'assimilar l'home seminú al dolor. A banda, sospita que el tractament es complementava amb farmacologia per inhibir el desig sexual, tot i que no ho pot assegurar.
Afrontava les primeres sessions amb esperança i s'esforçava per propiciar encontres sexuals amb dones. Si bé, quan ja en duia una trentena, es va adonar que la seva identitat sexual no canviaria, tot i que va completar fins a 40, cadascuna més intensa que l'anterior. "Em podien fregir, però jo continuaria sent gai", pensava.
Moreno també va fer moltes sessions d'oració i exorcismes i, fins i tot, va arribar a anar a casa dels missioners de Torrejón de Ardoz. La majoria de les sessions eren individuals, però també n'hi havia de grupals i li consta que hi havia molts altres nois i noies sotmesos. Sigui com sigui, la dinàmica sempre era la mateixa, relata. Primer, feien una oració guiada pels clergues: "Donem gràcies, Jesús...". A continuació, li donaven un espai per "confessar" i, en tercer lloc, el reprenien. Finalment, oraven per expulsar els esperits de "l'homosexualitat i la luxúria", i també el de satanàs, amb una escenificació que ell recorda "com de pel·lícula".
Les etapes del camí cap a la recuperació
El primer pas de Griset cap a la recuperació va consistir en un acord amb el psicòleg per convèncer els pares que ja estava gairebé curat. El suposat tractament era molt car i no volia enganyar la família, pel qual va convèncer el terapeuta que els digués que la mili que tot just havia d'afrontar l'acabaria de fer "un home". "No sé si em vaig fer un home, però me'n vaig fer més d'un", riu. A partir d'allà, explica que l'acceptació i el perdó són fonamentals per deixar el trauma enrere, de la mateixa manera que considera molt important deixar d'amagar-se i de fingir, tot i que encara li costa. En el seu cas, el ioga l'ha ajudat molt i ha fet el paper de psicòleg. "Potser m'aniria bé ajuda professional per acabar de polir coses, però en aquest punt -després de mig segle- ja és igual", reflexiona.
El camí de Moreno és més tempestuós i la ferida, recent, encara està oberta. Un dels intents de suïcidi el va portar a estar internat a l'àrea de Psiquiatria de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, on el van retenir amb camises de força i lligat de mans i peus davant "l'agressivitat i l'elevada irritabilitat" amb què va arribar, tal com descriu l'informe mèdic a què ha tingut accés Nació. "El psiquiatre em deia que mentia i que jo era un narcisista que volia fer mal a la família amb difamacions", assegura. Està diagnosticat amb depressió iansietat i, des del 2018, rep ajuda psicològica i psiquiàtrica. Si bé, se sent sol i incomprès i posa un exemple de les seqüeles en la vida quotidiana. "No puc estar sol amb un infant perquè m'agafa ansietat per si m'acusen de pederasta", confessa. "Ostres, això ho he d'analitzar perquè jo tampoc puc suportar els nens", diu Griset.
Des de la Plataforma d'Entitats LGTBI de Catalunya defensen que, tot i que cada vegada detecten menys casos de supervivents de teràpies de conversió, encara els en consten. Per això, reclamen que les lleis existents siguin efectives amb sancions exemplars, ja que encara no n'hi ha hagut cap a l'Estat. Al seu torn, l'Associació Cristiana de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (ACGIL) aposten per la conversió dels sectors més conservadors de l'Església i destaquen que els supervivents que reben provenen, com Moreno, d'aquests àmbits.