[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La campanya gallega no presentava, a priori, complicació per al PP. Però la mala gestió de l'abocament de pèl·lets a la costa i els embolics d'Alberto Núñez Feijóo amb l'amnistia que, per motius diferents, donaven ales al PSOE i a Vox feien somiar l'esquerra. Semblava que hi havia opcions per al bloc progressista liderat pel BNG en el context d'una campanya massa espanyolitzada pels estàndards gallecs. El candidat popular, Alfonso Rueda, l'hereu de Feijóo, repartia sobres a la desesperada en forma d'ingressos a sanitaris i mariscadors.  

Però no hi ha canvi, no hi ha sorpresa malgrat l'augment de la participació i que l'esquerra escurça distàncies a la dreta. Tot i els nervis i les expectatives, Galícia no tindrà un govern nacionalista com Euskadi o Catalunya. No emergeix el tercer focus de reivindicació territorial. El PP revalida, amb un petit desgast, per cinquè cop la majoria absoluta i és una autèntica roca gràcies a la capacitat de projectar bona gestió i a la fidelització del vot rural i més envellit. La pulsió conservadora s'imposa. Els populars han estat hàbils per convertir la possibilitat de canvi en hipermobilització dels seus. Galícia dona un important baló d'oxigen a Feijóo, que vivia més tranquil a Santiago que a Madrid i a qui ja volien moure la cadira. El parlament gallec continuarà sent l'únic sense presència dels ultradretans de Vox.  

El BNG i Ana Pontón es consoliden com l'alternativa clara i treballada amb un excel·lent resultat que els porta a superar el 30% i fins als 25 escons. Entre els reptes de futur, ampliar més els horitzons i penetrar als graners de vot territorials i socials del PP. Els nacionalistes rasquen entre abstencionistes i en l'electorat socialista i de Sumar -guanyen a Vigo i la seva ria, per exemple- però no al popular. Els grans perdedors de la nit són el PSdG-PSOE, que se situa al seu terra electoral amb només nou escons, i Sumar, que obté un resultat gairebé simbòlic i no arriba ni al 2%. Podem es queda amb 0,2%, per sota del PACMA. Tot dit. És raonable preguntar-se si han estat responsables presentant-se i encarint l'alternativa progressista.

És evident que a Galícia hi ha un imponent vot dual (el 23-J, al bloc de l'esquerra, els socialistes van guanyar còmodament, Sumar va quedar segona, i el BNG tercer), però el resultat ha de preocupar a la Moncloa. I molt. Els socialistes, que fa anys que s'arrosseguen a Madrid i que en els darrers temps han perdut Andalusia i el País Valencià, no tenen una oferta atractiva i diferenciada a Galícia o a Euskadi. Si algú arriba a la conclusió que tot és culpa de l'amnistia i dels pactes errarà l'anàlisi: els vots marxen al Bloque, presentat aquests dies per la dreta mediàtica i política com una mena d'ETA amb gaita. Només a Catalunya, on Salvador Illa ha revifat el PSC xuclant vot de Ciutadans, els socialistes tenen opcions de guanyar, però, més enllà de l'obra de govern de Pedro Sánchez, no està clar què ofereixen en temes centrals com el finançament.

Sánchez i Díaz tenen un problema perquè els seus partits són dèbils territorialment. El PSOE no para de perdre suports (les expectatives tampoc són bones a Euskadi, on han compromès el suport al PNB, que lluitarà la lehendakaritza amb EH Bildu) i Sumar no s'articula en comunitats determinants projectant una rotunda fragilitat. En el seu cas, la situació és més greu perquè Yolanda Díaz ve de la política gallega i Marta Lois, la portaveu al Congrés, era ahir la seva candidata.

Les carpetes se li acumulen a Sánchez: de les dificultats per tirar endavant l'amnistia i els pressupostos estatals es passarà a unes eleccions basques i europees difícils. Galícia podia ser una alenada d'aire. El PSOE i Sumar no tenien res a perdre i sí molt a guanyar, al contrari que el PP. Al final, però, ha estat ben bé al revés i guanyen Feijóo i el sobiranisme que, dirà la premsa de Madrid, envalenteix la Moncloa. Les llums d'alarma estan enceses.
 

---

Avui no et perdis

» Anàlisi: Galícia regala una «pròrroga» a Feijóo davant Ayuso; per Pep Martí.

» Opinió: «Sentidiño gallec»; per Jordi Mir.

» El PP manté la Xunta i dona oxigen a Feijóo; per Pep Martí.

» Anàlisi: I si no hi ha amnistia, què?; per Oriol March.

» Opinió: «Unitat: necessitat i mite»; per Ferran Mascarell.

» Jo competeixo: Núria Feliu, contra el mandat de l'1 d'octubre; per Modernet.

» Opinió: «Busco un partit que»; per Arnau Rius.

» El traspàs de Rodalies surt de l'estació; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Govern progressista, Parlament conservador»; per Eduard Voltas.

» Dades: El 94% d'ocupacions de l'any 2023 van ser a pisos buits; per Cayetano Manchón.

» Opinió: «Veïns o clients»; per Clara Tena.

» Els intents enginyosos de Barcelona per «protegir» dels turistes racons i serveis veïnals; per David Cobo.

» Amb el Coromines ja hi som tots: la gran obra lexicogràfica en català ja està en línia; per Mar Riera.

» Opinió: «La independència segons Joan Maragall»; per Aleix Sarri.

» Entrevista a Jordi Puntí: «Tots som, com Xavier Cugat, molts més personatges dels que ens pensem»; per Pep Martí.

» Fata Morgana amb Carles Armengol: «Vaig decidir escriure 'Collado' quan vam tancar el bar i vaig veure el meu pare plorant»; per Gemma Cuadrado Soler.

» I aquesta penya, quin idioma parla? Diccionari 2.0 per a «boomers» i desubicats; per Victor Rodrigo.

» No m'invento res: Amor, convicció vs conveniència; per Noèlia Karanezi.
 

---

 El passadís

"Pólvora indígena a la capital de l'imperi colonial", titulava Pedro Vallín a La Vanguardia aquest cap de setmana denunciant "l'apropiació cultural" que el govern de Madrid va fer ahir de la mascletà. Complia així la promesa de l'alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez Almeida, a la seva homòloga valenciana, María José Català. L'acte, a Madrid Río, el parc al sud de la capital per on passava el Manzanares, va provocar queixes de l'esquerra i els ecologistes. I dos detalls. À Punt es va entregar a l'orgia provinciana i va emetre en directe, i amb la presència del president autonòmic, Carlos Mazón, també del PP, l'acte. I l'empresa pirotècnica va cobrar 46.000 euros per detonar 300 quilos de pólvora i, just fa un any, a la capital del País Valencià, n'havia cobrat només 8.500 euros per detonar-ne 260. Hi ha viatges que surten cars! 

Vist i llegit

Són necessaris els ajuts socials per lluitar contra la pobresa i l'exclusió? Els discursos conservadors ho qüestionen, però Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d'Economia, es posicionava ahir de forma rotunda a favor en un article a El País. "Els recursos usats per aquesta feina no són una despesa improductiva, sinó una inversió amb elevats retorns per a les persones, per a la societat i per a l'economia. Societat justa i eficiència econòmica no s'oposen, es complementen", escrivia. Costas recordava que Espanya lidera, amb Romania, el rànquing europeu de pobresa infantil i argumentava que la clau és que els ajuts vagin més enllà de les qüestions monetàries.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1936 es formava el govern del Front Popular a Espanya liderat per Manuel Azaña. Només feia tres dies que el front d'esquerres -que a Catalunya va liderar ERC amb la figura de Lluís Companys, restituït com a president després d'haver estat deposat pel Sis d'Octubre de 1934- havia guanyat les eleccions. Ho va fer per un estret marge de vots, però la llei electoral els va donar una folgada majoria a les Corts. La dreta no va encaixar gens bé la seva derrota i mesos després generals feixistes, comandats entre d'altres per Francisco Franco, van donar un cop d'estat que derivaria en la Guerra Civil. Així recordava aquella campanya de febrer del 36 Pep Martí.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l