[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els aniversaris rodons solen ser motiu de commemoració i d'alegria. No ha estat el cas de Podem, que ahir va fer 10 anys. El partit fundat pel politòleg Pablo Iglesias per donar expressió institucional al malestar que es va manifestar a les places de tot l'Estat el 15-M de 2011 va tenir una arrencada fulgurant a les europees de maig de 2014. Amb una societat tocada per la sortida de la crisi amb més desigualtats i més estretors, el PSOE en crisi, la corrupció corcant el PP, la monarquia qüestionada, i el conflicte català al seu zenit, Podem era la resposta enfadada, però exigent i radical que, més enllà de la dreta i l'esquerra, prometia remoure "la casta". Es tractava, deien, de passar pàgina del "règim del 78" i les seves estructures i formes de gestionar el poder. Posaven damunt la taula el debat de les nacionalitzacions, un referèndum a Catalunya i obrir un procés constituent espanyol entre altres.

I al crit de "sí que es pot" Podem va liderar les enquestes a Espanya, va obtenir resultats espectaculars a Catalunya, Euskadi o Madrid, els seus "alcaldes del canvi" van guanyar el 2015 a Barcelona, Madrid, València o Saragossa, i es va quedar a un grapat de vots de passar davant del PSOE a les eleccions de 2016. Els socialistes se'ls miraven amb por i aleshores preferien buscar aliances amb Ciutadans, formació que ja és història sense haver fet història. 

Però ràpidament van arribar els problemes interns. Un partit d'al·luvió que havia promès "assaltar els cels" i fer-ho de pressa i no "per consens" va tenir dificultats perquè alguns dels seus dirigents, com Íñigo Errejón o Carolina Bescansa i aliats com els de Compromís, l'andalusa Teresa Rodríguez o Ada Colau, encaixessin amb Pablo Iglesias, el líder del partit.  

Els problemes i les limitacions es van sumar a una campanya bruta, persistent i cruel de les clavegueres policials, judicials i mediàtiques contra Iglesias. Allò només té parangó (i els mateixos protagonistes) en l'escàndol de l'Operació Catalunya, de la que aquests dies n'acumulem noves proves que fan evident la necessitat de revisar el funcionament de la Justícia i el ministeri de l'Interior.

El carisma, l'habilitat i els diagnòstics encertats d'Iglesias no van resistir-ho i el partit es va anar empetitint. Quan el 2019 va entrar al govern espanyol com a vicepresident ja estava molt debilitat i va haver de transigir. Molt. La tria de Yolanda Díaz com a substituta no li va sortir bé i, en l'ànim de passar pàgina a Iglesias i el que representa, la successora ha creat una nova estructura, Sumar, que està a punt de convertir-se en partit i que es presenta com a soci lleial del PSOE.

Díaz ha mirat d'arraconar primer i d'aniquilar després a Podem. No vol que li facin ombra i considera que Iglesias, que encara és el líder moral, i Ione Belarra i Irene Montero fan soroll i desajusten la seva relació amb el PSOE. Podem ha trencat amb Sumar, els seus cinc diputats són al grup mixt i la setmana passada van fer caure un dels tres decrets del govern, en aquest cas el promogut per Díaz. Ho van fer perquè retallava les pensions de jubilacions, és cert, però moguts per l'ànim de marcar perfil propi i enviar un avís que no volen ser irrellevants i que ningú pot donar per descomptats els seus vots.

Iglesias i el seu nucli estan cada cop més sols, ressentits amb el PSOE, Sumar i l'establishment mediàtic espanyol, als que fustiguen cada dia des de la seva plataforma mediàtica Canal Red. Fan deu anys decidits a morir matant. Malauradament, és l'únic que els queda. La nul·la habilitat de Díaz per estabilitzar -malgrat l'encàrrec de Sánchez- la relació i crear un espai d'integració des del respecte a les forces que en formen part -a Compromís no estan massa satisfets de com funciona i temen que Sumar s'implanti al País Valencià- pot acabar amb Podem, sí. Però també pot ensorrar el govern de coalició. Ahir ningú tenia ganes de bufar espelmes. Fa deu anys l'espai a l'esquerra del PSOE tenia una ocasió de regenerar-se i plantejar propostes innovadores que anessin més enllà dels marges tradicionals per conquerir nous drets. Avui tenen una baralla.    
 

---

Avui no et perdis

» Com queda l'amnistia si Sánchez no inclou les propostes d'Esquerra i Junts?; per Bernat Surroca.

» El PSOE i Junts es valen de la llei d'amnistia per marcar perfil; per Carme Rocamora.

» Així serà el retorn de Puigdemont: amb l'amnistia aprovada i les ordres de detenció retirades; per Oriol March.

» Sánchez crida des de Davos als empresaris a aturar «l'onada reaccionària».

» Memòria nacional: Pere Aznar; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El TC corregeix el Suprem: Otegi no haurà de tornar a ser jutjat pel cas Bateragune.

» Opinió: «No és país per a vells»; per Berta Torrades.

» Collboni ja aposta per reduccions «dràstiques» de pisos turístics a zones com Ciutat Vella; per David Cobo.

» Opinió: «Faust, Mefistòfil i la llei de l’habitatge»; per Marc Arza.

» Els joves catalans haurien d'invertir més del 100% del sou per pagar un lloguer sols; per Marc Orts.

» L'ACA ja ha buidat Sau per sota del mínim històric; per Arnau Urgell i Vidal.

» Els ecologistes es revolten contra els cabals d'emergència aprovats pel Govern.

» La veu de Nació: «Ja fa deu anys, Ignasi»; per Oriol March.

» Abacus i Jaume Roures compraran els segells d'Enciclopèdia per crear un gran grup editorial.

» TV3 ultima la reobertura de la delegació a la Catalunya Nord; per Marc Larroya.

» Futbolítica: L'Unionistas salmantí, abanderat del futbol popular; per Ramon Usall.

» La Kings League i la Queens League pateixen una renovació: tots els canvis de la nova temporada; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

La dissolució de Zoo, que s'acomiadarà amb una gira que acabarà el pròxim mes de juliol, ha entristit els seus seguidors. Però n'hi ha que, a més, estan enfadats per com ho està gestionant el grup de Gandia que ha fet història cantant en català arreu del món. Els valencians han optat per tocar a festivals organitzats per empreses i compartint escenaris amb altres grups en lloc d'organitzar concerts en solitari. L'argument és que no volen assumir el desgast d'haver-ho d'organitzar tot ells. Tenen tres actuacions previstes a Madrid (aquest cap de setmana van afegir la tercera) i, per contra, només han tancat una data a Catalunya -el 6 d'abril a la Telecogresca del Fòrum- i una al País Valencià. Serà el darrer concert, al Pirata Beach Festival entre el 10 i el 13 de juliol. Per a més inri, el cap de setmana escollit coincidirà amb el Feslloc, el festival de música en valencià que se celebra cada any a Benlloc, a la Plana Alta, organitzat per Escola Valenciana, una entitat molt compromesa amb la llengua i l'escola pública. La trobada aplega milers de joves. Marc Sarrats hi posava una mica d'humor en dues piulades.      

Vist i llegit

Tu per nosaltres, nosaltres per tu. Aquest ha estat el lema que ha recorregut la sala Paral·lel 62 de Barcelona les darreres dues nits com a gest de suport al periodista de La Directa Jesús Rodríguez, investigat en la causa que vincula Tsunami Democràtic i terrorisme. A l'escenari de la sala barcelonina s'hi han desplegat les cançons i poemes -amb set de llibertat- de la formació Ovidi4, formada pel periodista i exdiputat David Fernàndez, els músics Mireia Vives i Borja Penalba i el mestre i poeta David Caño. També els ha acompanyat l’incombustible Toti Soler amb la seva guitarra. Feia temps que havien aturat els seus recitals en homenatge a la figura d’Ovidi Montllor, però la investigació sobre Rodríguez els ha ressuscitat. També veus retirades com la de Lluís Llach s’han sumat a l’excepcionalitat. El motiu s’ho valia, insistien des d’un teatre de 900 butaques que ha fet ple en els dos passis. El doble concert ha servit per fer coixí econòmic davant les possibles conseqüències judicials que tingui la causa sobre el periodista, però sobretot per donar una resposta popular a la repressió. Aquí podeu recuperar una actuació dels Ovidi4.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1913, ja fa 111 anys, s'iniciava el camí per recuperar les institucions perdudes el 1714 i que des d'aleshores només les dictadures i les decisions de signe autoritari han segat. Aquell dia es va aprovar un decret del govern espanyol permetent que qualsevol regió espanyola mancomunés diputacions. Aquesta mena de "cafè per a tothom" de l'època va ser la base legal per crear, el 1914, la Mancomunitat. Per cert, que tal dia com avui, però del 1979, entrava en vigor l'Estatut de Sau. Aquest documental emès a TV3 el 2011 us ajudarà a entendre la institució i la seva feina.

 L'aniversari

El 18 de desembre de l'any 1878 naixia a Gori, a Geòrgia, dins l'imperi rus, Ióssif Stalin, que va ser primer secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953. Va ser un dels bolxevics que va protagonitzar la Revolució. A la mort de Lenin, de la que aquest diumenge se'n compliran 100 anys, va pugnar amb Trotski per dirigir l'URSS, cosa que va acabar aconseguint. El període estalinista va estar caracteritzat per una restricció de les llibertats i un cert redreçament econòmic. La repressió contra els seus rivals va ser ferotge. Quan Nikita Khrusxov va pujar al poder dos anys després de la seva mort, va assumir els errors que s'havien comès. Sobre les purgues estalinistes us aconsello aquest En guàrdia! de Catalunya Ràdio amb Enric Calpena i els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la UAB.


  ​ Fes clic aquí per rebre'l