Pressupostos a la ruleta

El temps de la negociació s'esgota i l'única sortida d'ERC és convèncer socialistes i comuns que afluixin el maximalisme amb el Hard Rock si volen pau per a Sánchez i Díaz. Avui són notícia Adrián Sas al Suprem, Ayuso visita Tabàrnia, l'esperada inflexió dels pantans i trumpisme també a Portugal

Publicat el 12 de març de 2024 a les 06:00
Actualitzat el 12 de març de 2024 a les 10:28
[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa dies que us expliquem que la negociació dels pressupostos catalans s'ha enverinat. Atès que ni el PSC ni els comuns tenen responsabilitats de govern han aprofitat, de forma legítima i previsible, la negociació amb l'executiu de Pere Aragonès per marcar perfil. Salvador Illa continua instal·lat al bàndol dels qui combaten un decreixement que guanya partidaris amb la sequera o les negativitats de l'economia de serveis. Això el porta a avalar les renovables amb impacte paisatgístic i concentració territorial, el turisme massiu a Barcelona o els grans esdeveniments. Hi afegeix el Hard Rock al Camp de Tarragona, una nova infraestructura turística amb la indústria del joc com a reclam.

I el partit de Jéssica Albiach, per contra, s'hi oposa frontalment malgrat que no preveu cap altra política d'aliances que incloure sempre els socialistes per assegurar-se governs "d'esquerres" compromesos amb la sostenibilitat i l'economia més social. El PSC, que ahir ja els va criticar ja sense manies, va vincular el als pressupostos a tramitar els informes per fer possible el Hard Rock, i els comuns volen tombar-lo. Hi vinculen també la seva posició en el debat pressupostari malgrat que no s'hi consigna ni un cèntim. Si es tirés enrere s'haurien de pagar compensacions.

Rere les posicions de màxims que han aixecat crítiques d'agents econòmics i socials (ahir va ser el torn de Foment) hi ha diversos factors. En el cas dels comuns, la situació a Barcelona. Van fer alcalde Jaume Collboni sumant els seus vots als dels socialistes i als dels populars —que així ho havien acordat a Madrid per barrar, de nou, el pas als independentistes— i ara el batlle no els hi vol i ERC, soci triat pel PSC, tampoc té ganes de compartir-hi cartipàs amb Ada Colau. L'escenari és ben clar, més encara després que Xavier Trias ja hagi descartat Junts com a soci potencial després de mesos de flirteig.

El debat a la totalitat dels comptes és demà i es negocia a contrarellotge per no evitar que caiguin uns pressupostos que preveuen una despesa de més de 2.500 milions d'euros addicionals. Aragonès tampoc ha trobat bona predisposició a Junts que, com era d'esperar, ha presentat ja l'esmena a la totalitat. Els exsocis també són partidaris del Hard Rock i donen a entendre que no els molestaria la foto amb el PSC i ERC. Però exigeixen rebaixes fiscals, començant per l'icònic impost de successions que paguen les herències més elevades i que els detractors presenten com una sangonera a les classes treballadores.

Les palanques són, per més que uns i altres ho neguin de cara a la galeria, a Madrid a més de Barcelona. Però, per minoritzada i "responsable" que sigui, ERC ha d'estar realment disposada a fer, peti qui peti, realitat l'amenaça de tombar els pressupostos espanyols si no n'hi ha de catalans. Una altra cosa seria difícil d'explicar als votants. Així, el PSOE i Sumar i les seves terminals catalanes, el PSC i els comuns, haurien de decidir si els maximalismes a favor i en contra del Hard Rock justifiquen que ni Espanya ni Catalunya tinguin comptes amb el que implica. ERC mai s'ha sentit com a propi el projecte i, malgrat que Junqueras arribés a dir que volia prohibir el joc, ara ha d'apostar fort sabent que pot veure's obligada fins i tot a precipitar l'escenari electoral. La ruleta fa estona que gira i el temps de la negociació i les solucions imaginatives —que hi poden ser, com ens ha demostrat l'amnistia— s'esgoten. 
 

Avui no et perdis

» Govern i comuns, obligats a trobar el desllorigador pel Hard Rock; per Carme Rocamora i Oriol March.

» Opinió: «Pressupost per al viure de cada dia»; per Carme Vidalhuguet.

» Aznar defensa la gestió de l'11‑M: «Cap document va descartar l'autoria etarra»; per Lluís Girona.

» La veu de Nació: «La política sorgida de l'11-M»; per Pep Martí i Vallverdú.

»
 Anàlisi: De Juan Guerra a Koldo García: el PSOE reviu el malson de la corrupció; per Joan Serra Carné.

»
 L'ombra de la corrupció i una esquerra dividida: les lliçons de les eleccions portugueses; per Pep Martí.

»
 Entrevista a Francesc Garriga: «En una clínica de Houston em van fer treure la mascareta»; per Pep Martí.

»
 Punt d'inflexió a la sequera? Els embassaments guanyen reserves després de vuit mesos; per Arnau Urgell Vidal.

»
 Ciència en societat: Un futur amb estius sense glaç a l'Àrtic; per Cristina Junyent i Rodríguez.

» Una indisposició del conductor, possible causa de l'accident d'un bus a Esplugues amb catorze ferits.

»
 Neix la Xarxa de Centres Insubmisos en defensa del català a les aules.

» Més doblatge i subtítols en català a les plataformes: el Govern hi inverteix 8 milions d'euros.

» Oscars 2024: a quines plataformes ja pots veure les guanyadores?

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l