Rep El Despertador cada matí al teu correu
Catalunya no tindrà pressupostos. Per tant, Espanya tampoc, tal com marcava la lògica dels acords polítics. I, de moment, el nostre país tindrà eleccions el 12 de maig. No aprovar els comptes sempre és mala notícia per als governs i per la ciutadania. Els comptes que Pere Aragonès havia pactat amb Salvador Illa eren expansius (amb més despesa per afrontar la sequera i per invertir en ensenyament, salut o cultura) i la UE ja ha tornat a l'austeritat i les administracions ja no podran gastar tant els propers anys. El fracàs és, òbviament, col·lectiu i tothom hi té una part de culpa. Però el que ha passat en els últims temps també dona pistes sobre com entén cada actor la política i quina pot ser la seva oferta electoral.
En aquest sentit, Aragonès i Illa apareixeran com a factors d'estabilitat. Ells són els que estaven disposats a votar els pressupostos a Catalunya, a Madrid i també a Barcelona davant les posicions dels comuns i de Junts, més al·lèrgics a les contradiccions. Ahir era un fet que Aragonès no podia sumar amb Jéssica Albiach i amb els socialistes alhora perquè cap d'ells cedia amb el Hard Rock, però també que podria haver pressionat més els juntaires i que, segurament, ERC va encendre tard les llums d'alarma a la Moncloa. Ni Pedro Sánchez ni Yolanda Díaz van poder fer ja res per salvar uns pressupostos que han estat víctima de l'enuig d'Ada Colau després de veure's repudiada per Jaume Collboni (amb la satisfacció d'ERC a Barcelona) i que ha arrossegat els seus més lluny del que havien previst. I Junts, que ahir va posar damunt la taula el nom de Carles Puigdemont a l'espera que accepti i per controlar el debat intern entorn el candidat, passava en hores d'exigir eleccions "per patriotisme" a titllar Aragonès de "sectari" per convocar-les i acusar-lo de voler guanyar via calendari la posició al seu líder a l'exili.
En tot cas, les eleccions aniran de projectes de país. El desenllaç de la legislatura amb els pressupostos i el Hard Rock i el que representa, els mals resultats de PISA, les urgències de la sequera, el finançament, el traspàs del deficient servei Rodalies o el futur del Prat conviuran en campanya amb el tràmit final de l'amnistia. Avui el Congrés l'aprova després que el no de Junts el demorés. Aquests debats obligaran a oferir respostes i vies transitables a Aragonès, Illa i el candidat de Junts.
El president es presentarà com una opció responsable i que ha recuperat la institucionalitat perduda a Palau. Però també és cert que l'aposta que ERC practica des de 2019 necessita uns resultats que arriben amb comptagotes. Els acords entre governs i els pressupostos aquí i allà ho havien d'accelerar. Els comptes catalans donaven benzina al Govern i els de Madrid havien d'incloure qüestions relacionades amb el finançament o diners per Rodalies. Hauran d'esperar. Aragonès podia tornar a presentar pressupostos o mirar d'esgotar la legislatura sense tenir-ne, però això hauria crispat encara més i la paràlisi hauria estat total entre acusacions d'aferrar-se a la cadira.
Illa serà interpel·lat no només sobre el seu model econòmic, que és força coincident amb el de Junts. També sobre els horitzons d'autogovern (el conflicte polític no està resolt) o el dèficit fiscal de 22.000 milions anuals. El 40% dels votants socialistes afirmen ser contraris a l'amnistia i, si no vol que la bossa provinent de Ciutadans vagi a l'abstenció o al PP, té poc marge. Veurem també fins on Alberto Núñez Feijóo, que buscarà un fracàs de Sánchez com a Galícia, projecta des dels mitjans i la judicatura ombres de corrupció entorn l'exministre de Sanitat pel cas Koldo.
Si el candidat de Junts és Puigdemont podrà il·lusionar una part del votant independentista amb el reclam del seu retorn (una estratègia ja usada el 2017 i que va derrotar ERC, però no Cs, i que el 2021 només va servir per quedar tercer) i d’"aixecar la DUI". Però en campanya no es podrà escapar de temes com la sequera, les infraestructures, la pagesia o la immigració. Són debats dels quals, fins ara, ha estat absent. L'avançament obliga Junts a definir-se de pressa, però, per contra, complica les opcions del quart espai que temien els seus dirigents.
La legislatura que s'acaba ha endreçat coses i clarificat marcs polítics, però no ha servit per avançar cap a l'estat propi. Les vies unilaterals han quedat enterrades pel pactisme d'ERC al que s'ha sumat Junts mentre la CUP continua repensant-se. Només s'ha avançat en la desjudicialització amb una amnistia d'ampli abast gràcies a la carambola de les espanyoles que va situar l'independentisme en posició de força. Sí s’han posat damunt la taula debats que han de permetre pensar la Catalunya que ve o la que s'anhela en temes com la llengua, la gestió de la immigració, l'educació, les infraestructures, l'equilibri territorial, la transició energètica, la reindustrialització o el futur del sector primari.
Per resoldre'ls amb èxit i avançar nacionalment, Catalunya necessita un govern fort i amb una idea de país que els darrers anys ha quedat frustrada en un context d'inestabilitat. L'expliquen el col·lapse de l'autonomisme palès amb el debat estatutari primer; el procés amb els seus temps accelerats, els blocs i el monopoli de l'agenda després; i els càlculs partidaris, els maximalismes i el ressentiment mutu finalment. El 12 de maig hauria de ser un punt d'inflexió. Ara sí, de veritat.
Avui no et perdis
» Aragonès sacseja el calendari electoral per sobreviure a Palau; per Carme Rocamora, Bernat Surroca i Oriol March.
» Per què Junts alimenta la candidatura (i el retorn) de Carles Puigdemont?; per Oriol March.
» La veu de Nació: «La factura d'Ada Colau»; per Joan Serra Carné.
» Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?; per Oriol March.
» Sánchez renuncia als pressupostos de 2024 amb l'avançament electoral a Catalunya; per Marc Orts.
» Opinió: «Sobre el discurs de l'Alejandro»; per Marc Arza.
» Silvia Intxaurrondo, viure sota la tempesta de les «fake news»; per Pep Martí.
» Opinió: «Ni l'esquerra és avorrida ni tots els cambrers estan explotats»; per Berta Torrades.
» El 98% dels europeus respirem aire contaminat; per Arnau Urgell i Vidal.
» El lingüista, escriptor i traductor Albert Jané guanya el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
» Les germanes Farelo rebenten les xarxes: Mushkaa i Bad Gyal fan oficial la seva cançó juntes.
El passadís
Poques hores després que el president de la Generalitat hagi anunciat la convocatòria de noves eleccions, un dels protagonistes dels fets d'octubre del 2017 i avui allunyat de Catalunya torna aquest dijous a Barcelona. L'exdelegat del govern espanyol, Enric Millo, dinarà en un restaurant de la Barceloneta acollit per la Casa d'Andalusia, que li retrà un homenatge. Millo, alineat en el seu moment amb les posicions de l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, viu ara a Andalusia, on fa de secretari general d'Acció Exterior de la Junta. És una persona molt propera a l'actual president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, un altre dirigent que va ser afí a Santamaría. Millo, ara al marge de les vicissituds del PP a Catalunya, continua amatent a tot el que passa al seu partit i no ha de ser mai descartat de cara a escenaris de futur.
Vist i llegit
Aquest vespre, a la Deskomunal de Sants, al carrer de la Riera d'Escuder, 38, es presenta l'Anuari Media.cat 23-24. Enguany està molt centrat en els discursos d'odi el seu abast als Països Catalans. Segur que aquest també serà un tema de la campanya electoral del 12 de maig. L'Anuari, que és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, va començar com un recull de temes silenciats. Però, és clar, ara n'hi ha menys gràcies a les xarxes i la proliferació de mitjans i ara posa el focus en temes que influeixen en el debat públic i en la qualitat de la conversa democràtica. Us el podeu mirar aquí i el podeu adquirir aquí. La presentació és oberta.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2004 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Es votava encara sota l'impacte dels atemptats de l'11-M a Madrid, que van segar la vida de gairebé 200 persones, i de les mentides del govern sortint del PP, que va intentar atribuir-los a ETA malgrat les evidències, ja en el primer moment, de l'autoria islamista. Contra tot pronòstic, i gràcies a una gran participació de l'esquerra, José Luis Rodríguez Zapatero, candidat del PSOE, va resultar vencedor i va ser investit amb els vots d'IU-ICV i d'ERC (que va aconseguir un resultat històric amb vuit escons). "No ens fallis!", cridaven aquella nit a la seu del carrer Ferraz a Zapatero els simpatitzants del PSOE. Aquesta va ser la seva agredolça intervenció d'aquella nit.
L'aniversari
Un 14 de març de 1937 va nàixer a Andratx, a Mallorca, l'escriptor, periodista i crític Baltasar Porcel. D'estil vigorós i un registre ric, la seva extensa producció, també com a articulista a La Vanguardia, l'acredita com un dels autors més reconeguts en català de la segona meitat del segle XX. Porcel va morir el 2009 de càncer i, malgrat una joventut d'idearis llibertaris, en els seus darrers anys no havia amagat la proximitat per Jordi Pujol. Aquí us deixo una entrevista que li van fer l'any 1993 al mític programa de TV3 Tres senyores i un senyor, que conduïen Susanna Griso, Gemma Nierga i Fina Brunet.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació
subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
