El Govern descarta l'última oferta de Junts per salvar els pressupostos

"No era la meva intenció intervenir en aquest ple de pressupostos", ha assenyalat Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, en l'arrencada de la seva intervenció en el debat a la totalitat dels comptes. Inicialment estava previst que pugés al faristol Jordi Munell, un dels diputats que ha portat les converses amb el Govern per explorar un acord sobre el projecte, però la rellevància del moment -el futur de la legislatura està en joc- l'ha portat a fer el discurs. Hi ha verbalitzat una última proposta que no ha estat acceptada per l'executiu, segons fonts consultades per Nació, pel contingut i perquè s'hauria d'haver traslladat en un altre espai.

Aquesta última oferta tenia cinc eixos -fiscalitat, menys burocràcia, educació, català i equilibri territorial-, i s'hi matisava la voluntat d'eliminar l'impost de successions, una petició que ha estat el principal escull en les converses amb el Govern. En concret, es parla "d'incrementar la bonificació", sense citar el 99%. Batet també ha demanat, per exemple, que els metges que arriben a Catalunya tinguin un any per acreditar el nivell de català, i també que es recuperi la sisena hora. "Hi ha una alternativa a l'hora de fer les coses. Quan ERC i Junts sumem, som més forts. Si vol que Catalunya tingui pressupostos, està a les seves mans. La pilota és a la seva teulada", li ha dit al president Pere Aragonès. L'acord no ha estat -ni serà- possible.

I si no hi ha pressupostos? El cap de files de Junts ha estat taxatiu: cal que convoqui eleccions "per patriotisme". L'escenari electoral ja no és un tabú a Palau, tot i que el president sempre ha assenyalat que els comicis haurien de ser el febrer del 2025. Fonts de Junts, de fet, recordaven abans del ple que Aragonès s'havia compromès a no convocar encara que els comptes fracassessin. El 20 de febrer, per exemple, la portaveu Patrícia Plaja va garantir que no s'avançarien les eleccions en cas que no s'arribés a cap acord amb el PSC i els comuns.

Quina ha estat la resposta del Govern al plantejament de Junts? Fonts de l'executiu han assenyalat que la proposta s'hauria d'haver fet arribar abans per tal de demostrar voluntat de negociació, tot i que coneixedors dels contactes sostenen que hi havia hagut l'avís que Junts faria aquest oferiment. Segons l'executiu, no ha existit voluntat real d'arribar a un acord, i posen de manifest que la proposta concreta només té cinc pàgines. Un dels retrets que fa el Govern és que Junts "no ha volgut negociar mai", un dard que ha acabat sent mutu.
 

Retrets al Govern

Batet ha retret a la consellera d'Economia, Natàlia Mas, que només hagi assistit a una reunió amb Junts. "Només hi ha hagut quatre trobades", ha apuntat el cap de files de Junts al Parlament, que ha tret pit de la manera de negociar del partit de Carles Puigdemont. "No donem vots a canvi de res. La realitat és que hem anat de mal en pitjor. Ja fa temps que els avisem: no van voler escoltar les condicions que els oferíem per continuar al Govern", ha apuntat Batet, que ha recordat que Aragonès va cessar l'aleshores vicepresident Jordi Puigneró després que Junts amenacés amb una qüestió de confiança el setembre del 2022.

El líder parlamentari de Junts ha assegurat que en la negociació a Madrid "s'han perdut quatre anys" pel fet de no haver-hi unitat estratègica amb ERC. Batet també ha estat especialment crític amb tota l'acció del Govern vinculada a la sequera o a les oposicions fallides. "Les quatre transformacions s'han convertit en quatre regressions. En lloc d'anar endavant, el que han fet és anar enrere. A aquest desori li sumem la incapacitat de liderar consensos", ha indicat. És en aquest sentit que ha emmarcat la gestió dels pressupostos. "Hem tingut tota la predisposició des del primer moment, i per això els vam fer arribar més de cent mesures", ha recordat.
 

Proposta de Junts per un acord de pressupostos by Naciodigital on Scribd

ERC ho qualifica de "teatre"

La proposta verbalitzada a última hora per part de Junts ha indignat ERC, que ha assegurat que no ha existit en cap moment una voluntat real dels exsocis per negociar els pressupostos, i que tots els moviments buscaven "desgastar el Govern". Des del faristol la portaveu Marta Vilalta ha considerat que fer una proposta des del faristol i no a les reunions és "teatre", i ha reivindicat la postura d'ERC en contra d'eliminar l'impost de successions. "S'han mogut cap a la dreta. Cap a la Convergència de tota la vida, que representa no a la Catalunya sencera, sinó a la Catalunya burgesa", ha etzibat.

Aquesta no ha estat l'única crítica cap a Junts. Vilalta també ha lamentat que els juntaires hagin tret pit, durant el debat, del seu paper a Madrid -desqualificat el dels republicans- quan ha assegurat que gràcies als seus vots han estat capaços de fer més en "sis mesos" que ERC en "quatre anys". "No ho haurien d'haver dit. Mentre vostès ens demonitzaven i assenyalaven de traïdors, nosaltres fèiem possible uns indults, la reforma del codi penal, i posàvem les bases per una amnistia que va permetre que gent del seu partit sortís en llibertat", ha tancat.

La CUP: "El Govern no posa límits als poderosos"

El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha lamentat que no s'hagi pogut arribar a una entesa. Ha dit que "els treballadors" es troben amb "més incertesa que mai" i ha assegurat que això és culpa de l'increment dels lloguers, la inflació "desbocada", l'estancament dels sous i la manca de recursos per als serveis públics. Els responsables de tot això és la "minoria que s'està enriquint" mentre la majoria s'empobreix. Pellicer ha repassat els beneficis de grans empreses, com Mercadona o La Caixa. Precisament sobre La Caixa, propietària dels terrenys en els quals s'ha de fer el Hard Rock, el diputat cupaire ha avisat que el projecte es consolida amb l'acord amb el PSC per als pressupostos.

"Creixen les desigualtats socials mentre una minoria s'enriqueix, i el seu Govern no posa límits als poderosos", ha dit. Pellicer ha assegurat que els pressupostos que ha presentat la consellera Mas són insuficients i no reverteixen les desigualtats ni la precarietat. "No s'han pres seriosament les nostres propostes de treball i de diàleg", ha reblat. Pellicer ha anat més enllà, i ha acusat Aragonès prioritzar les majories i no el model de país basat en polítiques d'esquerres. "Ha renunciat a enfrontar-se als poderosos, ha estat dur amb els de baix i tou amb els de dalt", ha remarcat. I per acabar, amb dard inclòs a Salvador Illa, la CUP ha dit que Aragonès "és 'l'home de Pedro Sánchez a Catalunya".