Ja fa temps que corre pels passadissos polítics catalans un vell relat. Un relat que explica que el Constitucional es divideix en tres grups el "heavy, l'hiperheavy i el gore". Tots tres, però, contra les intencions de formalitzar una nova relació amb l'Estat amb Catalunya. De nou, el sector més falcó, el sector "gore" dels membres del vigia de la constitucionalitat s'ha sortit amb la seva i ha triturat el darrer esborrany de sentència.

Els tres magistrats de perfil més conservador del Tribunal Constitucional (TC) rebutgen, per tova, l'última proposta de resolució sobre l'Estatut elaborada pel magistrat conservador Guillermo Jiménez, segons apunten fonts de l'alt tribunal. Jiménez, que va rebre l'encàrrec de la presidenta Maria Emilia Casas de redactar un text en quinze dies, ja va veure com els seus propis companys de bancada desestimaven les tres propostes "a la carta" que va redactar per buscar una majoria conservadora.

El seu últim text deixaria sense efecte una vintena d'articles de l'Estatut, però encara és insuficient pels magistrats més escorats a la dreta, que consideren que cal retallar una cinquantena de punts.

Ni nació, ni català

Jiménez va presentar aquest dilluns als magistrats un nou text que consideraria inconstitucionals les apel·lacions a Catalunya com a 'nació', els símbols nacionals i les referències al deure dels ciutadans de conèixer el català, a més de la distribució territorial en vegueries.

El seu text eleva a més d'una vintena el nombre d'articles que serien declarats inconstitucionals, però pel sector gore encara no n'hi ha prou. Els tres magistrats que conformen l'ala dura del TC: Vicente Conde, Javier Delgado i Jorge Rodríguez Zapata no han  volgut ni sentir-ne parlar.

Tots tres formen el sector més conservador del TC en el que es considera ja un bloc diferenciat dels tres magistrats del centre del taulell que van ser fotografiats junts a la Maestranza: el ponent conservador Guillermo Jiménez, el progressista díscol Manuel Aragón, i el també conservador Ramon Rodríguez Arribas. A l'ala progressista hi ha la presidenta Maria Emilia Casas, l'última ponent Elisa Pérez Vera, el magistrat Eugeni Gay i Pascual Sala.

L'última proposta de Jiménez recull els preceptes que va incloure en les tres sentències "a la carta" que va redactar en les tres primeres setmanes com a ponent, i hi inclou l'argumentació jurídica que deixaria sense efecte la vintena d'articles. El ponent conservador busca a través de reunions trobar complicitats amb Conde, Delgado i Rodríguez Zapata, però les concessions a l'ala dura l'allunyarien també dels postulats de Manuel Aragón i Rodríguez Arribas.

L'ala dura considera que la sentència de l'Estatut hauria de deixar sense efecte una cinquantena d'articles, mentre que els magistrats progressistes no estan disposats a votar una ponència que consideren excessivament restrictiva.

De moment la presidenta del TC no ha convocat (ni està previst que ho faci per aquesta setmana) el ple on se celebraria la votació de la ponència de Jiménez, però està disposada a fer-ho en el moment en què li demani. Segons fonts del TC, Jiménez no té previst tirar la carta fins que no tingui assegurada una majoria que doni el vist i plau definitiu a la sentència de l'Estatut.