Aquest Barça se'n sortirà?

El Barça se'n sortirà? Aquesta és la pregunta que han respost en els últims mesos set veus entrevistades per Nació en el marc d'un especial per tractar l'actual situació esportiva i econòmica del club, que seguirà recollint opinions de l'entorn blaugrana en les setmanes vinents. L'anunci de l'adeu de Xavi Hernández a finals de temporada va obrir un període d'incertesa, incrementada per les turbulències constants a les arques del club i a nivell institucional, que mereixia ser posada a debat.

Tres mesos després, la situació és lleugerament diferent, tot i que persisteixen els problemes. El Barça va fer una gran eliminatòria als vuitens de final de la Champions i encadena una bona ratxa de resultats a la Lliga -amb tímides millores en el joc-, però segueix molt lluny de poder competir per algun títol. L'entrenador manté per ara la decisió de marxar quan acabi el curs, però des de la junta directiva desitgen que continuï davant la impossibilitat constatada d'aconseguir l'entrenador ideal -Luis Enrique encapçala la llista de preferits, però no preveu deixar el PSG. 

"Paciència" amb un equip liderat per la Masia

Precisament contra els francesos enfronten aquest dimecres els blaugranes una eliminatòria de Champions que marcarà el present i el futur del club. Si se supera, el camí s'aplanarà per a tothom, inclosos Joan Laporta i Xavi. Si es cau amb dignitat, se salvaran els mobles. I si la derrota és dolorosa, tornaran els fantasmes del passat. "El Barça se'n sortirà perquè és indestructible", deia Carles Rexach en l'entrevista amb aquest diari. Així doncs, el termòmetre de la resiliència del club torna a posar-se a prova.

Esportivament, el Barça ha passat ja probablement els pitjors moments de l'actual segle. No cal anar gaire lluny per recordar dues eliminacions consecutives a la fase de grups de la Champions i el purgatori de l'Europa League, on també es va fracassar. Ara bé, és innegable que l'escenari encara no és el més propici. Hi ha un equip plagat de joves amb un futur prometedor però, com és plenament normal, necessiten paciència.

"L'afició blaugrana tradicionalment és respectuosa amb el temps, perquè per naturalesa ha viscut moltes situacions en què no ha estat guanyador", apuntava Ricard Torquemada en la conversa amb aquest diari. En la mateixa línia es movia l'exfutbolista i analista de futbol Gerard Autet, que demanava "un punt de pausa" i aprofitar el moment d'incertesa per "rebaixar les expectatives". A la vegada, hi ha consens entre tots els entrevistats en què la clau és mantenir la confiança amb els joves de la Masia. Pau Cubarsí o Lamine Yamal han estat els grans exponents d'aquesta idea en l'actual curs.

"Decisions importants" en l'àrea econòmica

El projecte esportiu és primordial per Laporta. El president és un home de futbol, el viu amb intensitat i no se n'ha amagat mai. Però en la indústria actual, el rendiment esportiu està lligat a l'estabilitat econòmica. I el llegat de Josep Maria Bartomeu ha dificultat moltíssim el primer tram de mandat de l'actual president. "El Barça ha de prendre mesures importants i, si ho fa, se'n sortirà", deia l'empresari Jaume Roures en la conversa amb Nació.

"Cada vegada parlo amb més gent que diu que l'únic camí és el de convertir-se en societat anònima en els pròxims anys. No sé si seria millor o pitjor. Igual hi ha una fórmula híbrida perquè la propietat no quedi en mans d'una sola persona" posava sobre la taula Sique Rodríguez en l'entrevista amb aquest diari. El club va preguntar fa uns mesos als socis quin model de propietat preferien, tot i que els resultats no van arribar a fer-se públics.

La proposta que Roures va explicar en la conversa amb aquest diari és que els socis sacrifiquin el 25% de la propietat, amb una sortida del club a borsa que creu que implicaria un gran ingrés econòmic a la vegada que suposaria una millor manera de gestionar el club. "Calen decisions, i si no es prenen el Barça continuarà sent un malalt crònic. I els malalts crònics tenen tres coses dolentes: que estan malalts, que són crònics i que poden acabar malament", afegia.

En la mateixa línia es movia Marc Menchén, periodista especialitzat en l'economia al món del futbol, que també demanava una "reflexió serena" sobre la possible entrada d'inversors al club que, en la mateixa línia que Roures, creu que evitaria la "inestabilitat del canvi de governança". Menchén defensa un model similar al del Bayern de Múnic, amb empreses del país que generin la confiança del soci, però que tinguin el valor d'exposar-se a l'"escarni mediàtic". En tot cas, les diferents veus entrevistades per aquest diari coincideixen que és un debat difícil d'abordar i en el qual entren en joc factors econòmics, però també de romanticisme cap al club.