EL BARÇA, AL DIVAN

Xavi Torres: «És incomprensible que Xavi no hagi anat a veure Guardiola»

El periodista de TV3 creu que el Barça necessita un entrenador "talibà del cruyffisme" i lamenta que el llegat de Bartomeu condicioni el mandat de Laporta: "Les seves bestialitats van deixar el club arruïnat"

02 de febrer del 2024
Actualitzat el 17 d'abril a les 18:26h


Xavi Torres (Barcelona, 1967) és un dels periodistes que millor coneix el Barça i el seu entorn. Ferm defensor del cruyffisme, no pot entendre el futbol sense el binomi Johan-Pep, com ell mateix els anomena. No té cap dubte que és el model de joc que ara ha de recuperar el Barça, després que XaviHernández no ho hagi aconseguit, tot i que es mostra convençut que aquesta era la seva voluntat.

En aquesta conversaals Jardins de l'Escola Industrial de l'Eixample de Barcelona -on es va retirar del futbol, explica-, el periodista de TV3 es mulla i considera que l'entrenador terrassenc ha comès l'error de distanciar-se de Guardiola, de la mateixa manera que creu que no ha aconseguit transmetre el cruyffisme als seus jugadors. Als despatxos, defensa la voluntat de JoanLaporta "d'arriscar per intentar guanyar ara", i lamenta que el llegat de Josep Maria Bartomeu condicioni el mandat de l'actual president: "Les seves bestialitats van deixar arruïnat un club que tenia 222 milions d'euros al banc".

Xavi Torres és el primer protagonista de "El Barça, al divan", una sèrie d'entrevistes que Nació farà en els pròxims mesos a veus autoritzades del barcelonisme per entendre què ha passat en els últims anys al club i quin és el camí que li espera en el futur.

És adequat l'adeu en diferit de Xavi en la situació actual de l'equip?

És una fórmula estranya, com a mínim, dir que plegues en aquestes condicions. L'havíem vist amb Guardiola o Luis Enrique, però sempre venien després de períodes molt exitosos. En aquest cas és una temporada amb una Lliga i una Supercopa d'Espanya, però no amb un futbol gaire vistós que el mateix Xavi reconeix que no era el seu i que, per tant, s'havia de canviar. Això és el que ha intentat aquest any, no se n'ha sortit i ha decidit plegar.

És complicat ara valorar-ho, però veurem si acaba tenint èxit. No soc molt optimista. Penso que si la seva intenció era plegar i no pot més, ho hauria d'haver fet ara. Si la seva intenció és plegar, però té energia i pensa que encara hi ha coses per fer, li diu a la directiva que plegarà i no cal que es faci públic. Ara bé, estic convençut que no hi haurà una distensió general que faci que un equip que no juga bé de cop passi a fer-ho. Crec que amb un sol partit -el de l'Osasuna- ja hem vist que no. La idea de Xavi de "ho dic, tot es destensa i tot serà meravellós", crec que no passarà.

A l'entrenador no li hem vist gaire autocrítica. Quin ha estat el gran error a la banqueta?

Tots teníem unes expectatives sobre Xavi perquè l'havíem vist jugar i pensàvem que allò es traslladaria a la banqueta i que aquell missatge quallaria en els jugadors. Indiscutiblement, això no ha passat. El primer mig any recupera anímicament l'equip i el posa en segon lloc a la Lliga amb una plantilla justeta. El segon any guanya la Lliga i la Supercopa d'Espanya amb un futbol que és irreconeixible dins l'escenari de cruyffisme en el qual ell se situa. El tercer any vol fer un gir cap al talent i no se'n surt.

El principal problema és aquest: veu el futbol amb els ulls del Johan, però no ha aconseguit traslladar això als seus jugadors. El Barça no es reconeix sota els paràmetres del cruyffisme i això a Xavi li fa mal, perquè no tinc cap dubte que ell se sent del Johan. Ell voldria que el cruyffisme tingués una tercera baula: Johan, Pep, Xavi. Per ara, la història dirà que no ho ha aconseguit. Aquesta és la principal frustració que ha tingut: no traslladar al camp el que ell té al cap. Això també li ha generat una preocupació que ha fet que estigués molt pendent de moltes coses, per exemple de la premsa o del que ell anomena entorn, i molt menys del joc. I crec que si s'hagués centrat, hauria actuat diferent en roda de premsa, on no coincideix el que diu i el que la majoria de la gent veu.
 

Xavi Torres porta dècades informant del Barça a TV3. Foto: Hugo Fernández


Per tant, no és una renúncia de Xavi a Cruyff, sinó que es tracta de no saber aplicar la seva idea.

Sí, perquè també és molt difícil. El Johan va tenir uns 250 jugadors, dels quals més del 90% s'han dedicat al futbol. Entrenadors, segons entrenadors, preparadors, físics, directors tècnics. Quants han estat capaços de traslladar la idea del cruyfisme? El Pep, el Txiki des de la direcció esportiva, i ja costa trobar gent de molt èxit. En el cas del Pep, ara molts dels seus jugadors estan entrant al terreny de l'entrenament. Quants han triomfat? Cap, encara. Això demostra que la idea original del Laureano Ruiz, del Johan i ara del Pep és molt difícil de traslladar.

"Xavi veu el futbol amb els ulls de Cruyff, però no ha aconseguit traslladar-ho als seus jugadors"

Molts dels conceptes són contraculturals, és molt fàcil defensar-se i molt difícil atacar. És molt fàcil ser poruc i molt difícil ser creatiu. I és molt fàcil jugar amb tot el camp per córrer o només en camp contrari. No és fàcil i a Xavi li agafa aquesta experiència massa aviat. Probablement sortint ara, reflexionant sobre què ha passat, treballant en altres clubs i trobant els problemes i intentant solucionar-los, tingui una segona oportunitat a can Barça en la qual es podria acostar molt més la seva idea al terreny de joc.

Assegura que Xavi no havia anat a veure Guardiola i que s'havia distanciat. Per què s'ha produït això?

És un distanciament del Xavi al Pep, i no al revés. En l'entorn de Xavi sempre ha preocupat Guardiola, ja quan era jugador. Xavi va substituir Guardiola, allà hi va haver un moment de crisi en què Xavi i el seu entorn van estar a punt de marxar al Milan i la seva mare ho acaba parant. L'ombra del Pep era molt allargada. Va passar llavors, i ha passat exactament el mateix ara a la banqueta. Hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments pels quals s'han allunyat.

Qualsevol persona al món ha de tenir humilitat. El Pep anava a veure el Johan i no li feia mal la panxa. Ets jove, comences, vas a veure la persona que et pot ajudar. Ara no hi ha el Johan i segurament Xavi hi aniria a parlar. És cert que és diferent perquè el Pep entrena un altre equip que teòricament competeix contra tu, però el Pep és generós i ha rebut personatges com el Cholo Simeone. Doncs si l'entrenador de l'Atlètic de Madrid va anar allà és incomprensible que Xavi, en una situació d'emergència, no hi vagi. És el més normal, no estranyaria ningú.

"L'ombra de Guardiola és molt allargada: li va passar a Xavi com a jugador i li ha passat ara a la banqueta"

Tampoc han ajudat tots aquests episodis de "vull Cancelo, vull Gündogan, vull Bernardo Silva" quan tenien contracte amb el Manchester City. Arriba un moment que carrega. És una pena, perquè el Guardiola si una cosa té és que és generós i clarivident. I segur que l'hagués ajudat, no en tinc cap dubte.

Com ha de ser el nou entrenador del Barça?

Ha de ser una persona que ideològicament s'acosti al futbol que ens agrada. La idea del Johan va esdevenir un fet cultural amb Guardiola. I això ha fet que ara el meravellós debat que s'estableix al voltant del joc, que passa en molt pocs lloc del món, és perquè hi ha hagut molta pedagogia. A més, cada vegada que el Barça s'ha apropat al mètode cruyffista ha guanyat: ho hem vist amb les lligues del Johan, l'èxit del Pep, el triplet de Luis Enrique amb matisos. Cada vegada que s'hi ha allunyat, s'ha deixat de guanyar: ho hem vist ara, amb el Robson, amb el Tata Martino, i amb la degeneració post-Guardiola.

Cal un entrenador talibà d'aquestes idees, amb experiència i personalitat. I que tingui ganes de triomfar en un escenari en què ara no pots fitxar com antigament. Abans volies Laudrup, Koeman i Stoichkov, i els portaves. Volies Henry o Ronaldinho, i el portaves. Ara no es pot. Doncs ara més que mai has de creure en el mètode, que et dona solucions a tots els problemes futbolístics i, evidentment, també en la Masia.
 

Torres, aquest divendres a l'Escola Industrial de Barcelona. Foto: Hugo Fernández

Qui ho pot fer avui dia això?

Jo fitxaria Roberto De Zerbi, l'entrenador del Brighton. Reuneix totes les característiques. Em diran que no compleix la cultura Barça, però és un home intel·ligent i ja li explicaran.

Al Barça hi ha més pressió i exigència del seu entorn que a la resta de clubs del món?

Som una selva de centenars de periodistes al voltant de la informació del Barça. És una cosa que només passa aquí i, com a molt, al Reial Madrid. No hi ha enlloc que hi hagi tants programes d'un club, tantes pàgines per omplir els diaris. És indiscutible, però és bo i democràtic. Que al voltant del Barça passi això em sembla positiu des de tots els punts de vista. Allò que "tots hem de pensar de la mateixa manera" no ho he entès mai. El debat et fa créixer.

"Roberto De Zerbi, del Brighton, compleix totes les característiques per entrenar el Barça"

Ara bé, sobre el paper que diu Xavi que ha tingut la premsa en la seva decisió de plegar, no ho puc entendre de cap de les maneres. Ell ha nascut aquí, coneix el club, coneix els mitjans, coneix els professionals, coneix els entorns i també coneix el seu, que sembla que tothom té entorns i ell no, però sí que en té. No entenc per què perd tantes hores en nosaltres. Centra't en la feina, focalitza't en millorar el joc i perd totes les energies en el futbol i deixa la premsa. Al final, nosaltres fem la nostra feina i si Xavi guanya cada partit ho explicarem. Si a Xavi li va bé la vida, a nosaltres també. Si el Barça guanya, venem més diaris i ens escolten més a la televisió i a la ràdio. No som un enemic.

Laporta ha apostat per un projecte a curt termini d'èxit immediat. Ha estat un encert?

El factor econòmic és decisiu en un club de futbol, però no és essencial. Es pot guanyar la Champions sense ser el club que més ingressa. Però si l'àmbit esportiu no funciona, la resta no funciona. Laporta així ho entén i prefereix arriscar per intentar guanyar, i a partir d'allà solucionar la resta d'àrees, que ser conservador i primer arreglar l'economia sense guanyar res amb el pensament que ja arribarà el dia de guanyar. Jo soc sempre d'extrems i hauria fet el mateix. És veritat que hi ha fitxatges equivocats i cars, però qui no arrisca no pisca. Crec que arriscar en l'àrea esportiva per intentar solucionar després l'econòmica és una bona fórmula.
 

Xavi Torres periodista esportiu Foto: Hugo Fernández


L'ombra del nefast llegat de Bartomeu condicionarà tot el mandat de Laporta?

Tant de bo que no i que hi hagi un moment que es pugui fer net, però fa pinta que sí que serà així. Allò va deixar una crisi econòmica, esportiva i ètica bestial. S'està intentant solucionar a poc a poc i no ha de ser fàcil. És tan bèstia com que fa quatre dies el Barça tenia 222 milions d'euros al banc del fitxatge de Neymar pel PSG. Com és possible que unes temporades després el Barça estigui arruïnat? De ser els més rics als més arruïnats. Unes bestialitats precisament en l'àrea esportiva han estat el que han deixat el club sense diners.

El trauma de Messi encara pesa en l'estat d'ànim del club i la seva massa social?

Messi va ser la solució i el problema durant molts anys. Sortia al camp i tot allò que alguns denunciàvem ho tapava a base de gols. Però cal no oblidar que amb Messi el Barça perd per 2-8 contra el Bayern de Múnic i perd amb golejades a Liverpool, a París, a Roma i a Torí. La degeneració va anar a poc a poc, també afectant Messi. I sense l'argentí, l'any passat es guanya la Lliga.

"Les bestialitats de Bartomeu han fet que el Barça passi de ser ric a estar arruïnat en quatre dies"

A Messi és impossible no trobar-lo a faltar, però ja s'ha acabat. Ara el que cal és tornar a allò que t'ha fet tenir èxit durant molt temps, que és tenir una idea futbolística molt clara, un treball indiscutible de qualitat en la Masia i un seguiment a l'exterior que tingui una nova fórmula a través de jugadors joves. No té sentit anar a buscar veterans que venen a acabar les seves carreres. Si es té això clar, es tornarà a guanyar.

El Barça se'n sortirà?

Sí, com se n'ha sortit tota la vida de tots els problemes. Se'n va sortir Gamper i després les juntes del Barça en la construcció del Camp Nou que va arruinar el club i va haver-hi dècades en què no es guanyava res. Se'n va sortir després del desastre de Gaspart i està patint més després dels desastres de la sortida de Guardiola, amb Rosell i el final de la carrera esportiva de Messi. Se'n sortirà, no en tinc cap mena de dubte.