La crisi esportiva del Barça no s'explica sense el drama econòmic que comença Josep Maria Bartomeu a partir de la nefasta gestió de l'adeu de Neymar i que ja fa gairebé una dècada que s'allarga. Qui l'ha seguida profundament és el periodista Marc Menchén, especialitzat en l'àmbit econòmic al món de l'esport i director i fundador de 2Playbook, una plataforma de negocis per a professionals de l'esport que també s'ha convertit en mitjà de comunicació.
En aquesta entrevista, Menchén analitza la situació econòmica del club, que creu que no ha millorat des de l'arribada de Joan Laporta a la presidència perquè "ha pecat de creure que allò del 2003 tornaria a funcionar". El periodista també aposta per la venda de futbolistes com la "via ràpida" per quadrar els comptes i aposta per un canvi de model de propietat en què els socis en cedeixin una part minoritària però mantinguin el control social, a l'estil Bayern deMúnic.
Marc Menchén és el segon protagonista de "El Barça, al divan", una sèrie d'entrevistes que Nació farà en els pròxims mesos a veus autoritzades del barcelonisme per entendre què ha passat en els últims anys al club i quin és el camí que li espera en el futur.
Fins a quin punt de gravetat arriba la tragèdia econòmica que deixa Bartomeu i es troba Laporta?
Hi ha un mix de factors. La gestió Bartomeu dels últims quatre anys a partir de la sortida de Neymar és un factor clau, però també hi ha la pandèmia. El Barça va ser probablement el club que més va patir-ne les conseqüències, perquè els clubs grans són els que més van notar el tancament de l'estadi per la falta de generar venda d'entrades. A més, al Barça se li suma un negoci vinculat al turisme que era el del Museu, i significaven al voltant de 50 milions d'euros addicionals.
La junta de Laporta hereva una situació molt dolenta per dos factors: amb la junta de Bartomeu s'havia entrat en una dinàmica de necessitat de vendre jugadors cada estiu i amb la pandèmia es produeix una caiguda dramàtica dels ingressos. L'actual president es troba amb un forat operatiu d'entre 100 i 150 milions d'euros que havies de cobrir amb la venda de futbolistes, però que es perd amb la pandèmia.
El Barça s'arriscava a la desaparició si no arreglava els comptes?
Crec que no a la desaparició, però sí que a una irrellevància esportiva important. Ara, però, el mercat futbolístic torna a estar actiu i igual que en els últims tres anys s'han venut actius no esportius, ara en la dinàmica de mercat de traspassos el Barça té els actius suficients per solucionar la situació econòmica d'una tacada amb la venda de futbolistes aquest estiu.
Marc Menchén qüestiona l'estratègia econòmica de la junta de Laporta. Foto: Hugo Fernández
Amb les dades que aporta el club, la situació econòmica del Barça és ara millor que fa tres anys?
La situació en conjunt no és millor perquè per accelerar una recuperació econòmica i esportiva s'han venut una sèrie d'actius del club que ja no són 100% del Barça, i algunes operacions fins i tot no s'han acabat de materialitzar. Ara bé, sí que és millor pel que fa a l'estructura d'ingressos i despeses, perquè s'ha reduït la massa salarial del club a uns nivells més correctes.
"El Barça no s'arriscava a la desaparició, però sí a la irrellevància esportiva"
Des del punt de vista esportiu Laporta va prioritzar el retorn a l'èxit immediat. A nivell econòmic era la millor opció?
Crec que no. Fins i tot hi ha un primer tram de mandat, abans que plegues Ferran Reverter -antic CEO del club-, en què sembla que el club assumeix que la prioritat no era esportiva, sinó que primer calia resoldre la situació econòmica. Però el problema és que arriba aquell mercat d'hivern en què el Barça està a l'Europa League i no es pot acomiadar Koeman i es fan els primers fitxatges. En aquell moment es contradiuen els arguments que van justificar l'adeu de Leo Messi.
Crec que la junta actual ha pecat de pensar que aquell cercle virtuós que va funcionar el 2003 podria tornar a repetir-se. És a dir, que si s'assoleix l'èxit esportiu immediatament s'aconseguirà un creixement comercial tan gran que es podrà absorbir de sobres la despesa extra que s'està assumint. Però el problema és que el 2003 això era molt assequible, perquè el club estava infraexplotat en l'àmbit comercial i es va apuntar a un creixement molt ràpid del futbol, i ara això ja no hi és.
El Barça a nivell comercial sí que té una marca potent en els últims anys, amb un negoci de patrocinis i d'estadi molt important. Per tant, el marge de creixement que et pot donar l'èxit esportiu és mínim en comparació a la inversió que cal fer per poder aconseguir aquests èxits. A banda, crec que el 2021 la gent estava més predisposada a acceptar que tocaven un any o dos de fer dieta i renunciar a lluitar pels títols pel bé dels comptes. Ara, Laporta es troba que s'ha fet una aposta esportiva que no ha sortit del tot bé i no es pot invertir en jugadors perquè no dona per més. S'està com el 2021, però amb menys actius a nom del club i amb les despeses que encara són superiors als ingressos pel fet de jugar a Montjuïc.
"La via ràpida del Barça per quadrar comptes és vendre jugadors amb mercat, cosa que abans no tenia"
Si aquest èxit immediat no acaba arribant, les palanques s'acabaran convertint en una trampa?
Es giraran en contra si no es poden generar nous ingressos, però penso que en aquest sentit el nou Camp Nou ajudarà molt. Ara bé, el club s'està comprometent molt a nivell de negoci. Per exemple, amb la palanca de Sixth Street el Barça ja té 40 milions d'euros menys a l'any d'ingressos per televisió, i que sí que ingressa el seu rival immediat al mercat nacional que és el Reial Madrid. Passa el mateix amb grans clubs de l'elit, que no tenen una posició de sortida de -40 milions d'euros durant un període de 25 anys, que és l'acord del Barça amb Sixth Street.
Quina és la manera més eficaç perquè el Barça aconsegueixi diners en la situació actual?
Hi ha dues opcions: continuar venent actius estratègics o anar a buscar la via tradicional de vendre jugadors. És la manera més ràpida i ara mateix el Barça sí que té actius amb un valor notable, bé perquè són de la Masia i no han tingut cap cost o bé perquè són traspassos pràcticament amortitzats. Es poden col·locar perquè el mercat de fitxatges torna a estar a l'alça. Però el gran problema és quants jugadors volen sortir ara, sigui pel valor dels seus contractes o perquè estan a gust a Barcelona, com Lewandowski o Gündogan.
El periodista aposta per un canvi en el model de propietat del Barça. Foto: Hugo Fernández
Amb tota aquesta enginyeria financera pel mig es pot dir que l'absoluta propietat del club és dels socis?
No, perquè hi ha una empresa que té el 25% dels drets audiovisuals dels partits de la Lliga i que és un 5% dels ingressos que es tenen com a club. També per Barça Vision, que és un projecte que inclou la part del contingut digital i eSports. Hi ha una part d'actius del Barça que ja són propietat de tercers.
"La propietat ja no és 100% dels socis, perquè hi ha actius del club que estan en mans de tercers"
Laporta negava rotundament fa uns dies que el Barça pogués convertir-se en societat anònima, però fa uns mesos el club preguntava sobre el model de propietat en una enquesta. El club s'encamina cap a un canvi de model?
Seria bo que s'hi encaminés. La part social del club crec que serà sempre 100% dels socis, però la dimensió i la competitivitat que està agafant la indústria del futbol ha de fer repensar el model. S'ha demostrat que el club per si sol és incapaç de dotar-se d'una governança adequada pels reptes que requereix la indústria futbolística del segle XXI.
Em refereixo a un tema de confecció de l'organigrama i d'una selecció independent de professionals no vinculada a l'entorn de les persones que manen, igual que a un tema de fiscalització de la gestió. Està provat que un soci és incapaç de separar la valoració de la gestió esportiva de l'empresarial i corporativa. I a més, és un cop d'any amb una assemblea de compromissaris, no hi ha més mecanismes. Fins i tot la comissió econòmica del club no deixa de ser elegida per la junta directiva.
Això passaria perquè la propietat, doncs, no fos 100% dels socis?
Però realment pel soci, què canvia? Al soci, entre tenir el 100% i el 75% de la propietat, crec honestament que és impossible que percebi cap canvi pel que fa al seu sentiment de pertinença del club. A més, crec que el percentatge de socis que tenen aquest sentiment és molt baix, i que bona part només és soci com el peatge que han de pagar per tenir dret a un abonament al Camp Nou.
Per tant, assumint que a la majoria de socis no els impactaria perdre aquest 25% de propietat només passaria que en la presa de decisions hi ha una part minoritària de tercers que tenen veu i vot. Però que també tenen un coneixement més gran que el soci a l'hora d'opinar o pel fet que han posat diners no es deixaran influenciar per la situació esportiva. Es pot discutir si és la millor solució, però sense dubte que el club seguiria sent propietat dels seus socis. I em remeto al Bayern de Múnic, que té més socis del Barça i cuida la part social, però té accionistes que fan una bona gestió independentment de les diferents juntes directives.
"El soci no pot percebre cap canvi entre tenir el 100% o el 75% de propietat"
El Barça se'n sortirà?
Sí, la situació econòmica del club es pot redreçar de manera ràpida si es venen els jugadors. L'entrada d'inversos al club ha de fer-se des d'una reflexió serena, no pensant en la situació actual, sinó en la posició en el llarg termini en la indústria del futbol. Arriba un moment que els interessos de la junta directiva no són els mateixos que el del club, i per això cal un tercer estable que eviti la inestabilitat del canvi de governança. Qui haurien de ser aquests inversors és un altre tema, però crec que seria ideal que fossin empreses d'aquí, com fa el mateix Bayern. Ara, cal trobar-les i que estiguin disposades a exposar-se a l'escarni mediàtic.