Cada quatre anys, quan arriben els Jocs Olímpics d'estiu, s'atura el món. Durant vora un mes tothom s'enganxa a les competicions d'atletisme, natació o bàsquet i segueix amb atenció les històries d'esportistes fins llavors quasi desconeguts. Una situació ben diferent de la dels Jocs Olímpics d'hivern. Celebrats en anys alterns als d'estiu, passen per sota del radar i generen poc interès -com a mínim a Catalunya-. Jordi Merino, president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, corrobora la tesi i ho il·lustra dient que són uns jocs "més d'estar per casa". Formalitzant-ho, explica que els esports són més minoritaris i tenen menys seguiment, a més, els patrocinadors són de menys renom i l'impacte publicitari de tot plegat és més baix. Un exemple són els preus dels hotels de la demarcació on se celebren els Jocs. Als d'estiu es disparen i als d'hivern es mantenen més raonables.

Ara bé, tot varia en funció del context. David Samper, president de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), remarca que "als Estats Units, el Canadà, o al nord d'Europa tot s'atura quan comencen els jocs d'hivern". Merino afegeix que "la cultura mediterrània és més procliu als jocs en equip i al carrer". Malgrat que matisa que Catalunya és un bon país pels esports d'hivern "per la gran quantitat de neu que hi ha" i per "l'aposta important de les institucions traduïda en diversos centres de tecnificacions". La FCEH té 12.000 llicències. Samper el contradiu en el diagnòstic general. "Falten esportistes referents i suport de les institucions per tirar endavant esdeveniments".

Sigui com sigui, avui comença una nova edició dels Jocs Olímpics d'hivern. Disputats a Milà-Cortina (Itàlia), seran un esdeveniment amb molt protagonisme català. Fins a onze esportistes formen part de la delegació espanyola -més de la meitat- i alguns tenen opció de medalla. En el cas d'aconseguir-la d'or, seria la primera d'un esportista català. A banda, l'edició d'enguany dels Jocs serà la més gran de la història, tant pel nombre d’esportistes i països participants, com per la quantitat de disciplines i proves disputades.

Totes les mirades en un esquiador

En clau catalana, hi ha un esquiador que atrau totes les mirades. És el banyolí Oriol Cardona, que debuta en uns Jocs Olímpics en la disciplina d'esprint individual d'esquí de muntanya -també d'estrena en uns jocs-. És l'actual campió del món de la disciplina i el seu entorn ho deixa clar: "És un dels favorits a les medalles".

En un esglaó més baix, però també en esprint individual d'esquí de muntanya, debutaran als Jocs, Maria Costa (Santpedor) i Ot Ferrer (Berga). Per ells -més joves que Cardona- l'objectiu és gaudir de l'experiència, però sense descartar les opcions de medalla. Fonts del seu entorn destaquen "l'ambició" d'ambdós. Els tres esquiadors catalans tenen una cosa en comú, s'han format al centre de tecnificació d'esquí de Catalunya.

Un altre debutant és Bernat Sellés (Llers de Cerdanya). Ho farà en dues proves d'esquí de fons i descarta l'opció de medalla. Explica que fa un any i mig que és a l'elit de l'esquí de fons i ni tan sols s'hi pot dedicar professionalment. Comparteix amb Jaume Pueyo (Badalona) i Marc Colell (la Seu d'Urgell), també esquiadors de fons, joves i que faran la prova en equip, l'objectiu de quedar entre els trenta primers. El darrer esquiador català que competirà ho fa la modalitat d'esquí alpí i és un perfil més veterà. Quim Salarich (Tona) té una llarga trajectòria i enguany competirà als segons Jocs Olímpics de la seva carrera. "Arriba en un punt bo de maduresa", explica Samper.

L'alumna i la mestra

Catalunya també té representació a la disciplina de snowboard. El nom més conegut és el de Queralt Castellet (Sabadell). Amb un perfil veterà -36 anys- seran els seus sisens jocs i ja va assaborir la plata als de 2022. "És qui ha obert camí, si existeix la Nora és perquè ha tingut el referent de la Queralt", detalla Samper. Parla de Nora Cornell (Girona) que amb vint anys debutarà en uns Jocs Olímpics amb uns objectius diferents dels de Castellet. De moment porta la humilitat per bandera, i en una entrevista recent ja va deixar clares les seves intencions. "Seria un orgull fer la meitat del que ha fet la Queralt".

La participació catalana es tanca amb dos esports que es disputen sobre gel. Nil Llop competirà a la modalitat de velocitat -500 metres- de patinatge sobre gel. La seva és una història peculiar. Nascut al Prat de Llobregat va començar fent carrera al patinatge sobre rodes i va fer la transició al gel arran del projecte dels Jocs Olímpics d'hivern de Barcelona. Amb setze anys va patir un greu accident xocant contra un arbre que el va deixar diversos mesos sense poder caminar i un cop recuperat, va quedar-se a les portes de participar en els jocs de Beijing de 2022 en ser desqualificat per tocar un con. Ara, amb vint-i-tres anys, debutarà a Itàlia.

L'últim català també competeix sobre gel i té una història singular. Tomas Guarino és un patinador artístic nascut a Barcelona i format al Club Esportiu Gel i Neu de la Vall d'Aran. El 2015 va marxar a Madrid, entre altres motius, per la dificultat de practicar esports de gel a Catalunya. La pista de gel de Vielha no té mesures olímpiques i se li quedava petita. Guarino debutarà als vint-i-sis anys en uns Jocs Olímpics, amb una actuació inspirada en la pel·lícula Gru, el meu dolent preferit. Samper reivindica el "mèrit" dels esportistes catalans que han triomfat als esports de gel malgrat les condicions, mentre confia en "l'ambició" de tots ells perquè facin un bon paper en els Jocs Olímpics d'hivern.