Per circumstàncies evidents, és habitual que els equips de futbol referents de cada país siguin la capital. Passa amb el Barça a Catalunya, igual que amb el Reial Madrid a l'Estat. També és una tònica que es reprodueix en països com el Regne Unit, amb grans equips a Londres; a Portugal amb el Benfica i l'Sporting de Lisboa; o als Països Baixos amb l'Ajax d'Amsterdam.
Però hi ha excepcions. I probablement la més evident és la que implica el rival del Barça aquest dimecres a la Champions. Els blaugrana viatgen fins a Dortmund per enfrontar-se al Borussia, un dels dos grans del país juntament amb el Bayern de Múnic, qui precisament ja va perdre contra els catalans en aquesta lligueta de nou format de l'actual temporada.
El cas insòlit de Berlín
Amb el binomi Bayern-Dortmund, la realitat és que la capital Berlín mai ha tingut un moment massa evident de domini en el futbol alemany. En l'actualitat el club de futbol més potent és l'Union Berlin, però que tot just té com a major èxit una copa de la República Democràtica Alemanya que va guanyar als anys seixanta.
De fet, l'Union Berlin es troba en el millor moment de la seva història. El 2019 va aconseguir l'ascens a la Bundesliga per primer cop i la temporada passada fins i tot va disputar la Champions després de quedar en quarta posició a la primera divisió alemanya. El seu rival directe és l'Herta de Berlín, ara a segona divisió, però que té el millor palmarès d'un equip de la capital alemanya, amb dues lligues als anys trenta del segle passat.
Roma, lluny de Milà i Torí
El cas italià presenta alguns matisos. La Roma i la Lazio són els dos equips grans de la capital, i tenen un palmarès important. Els primers tenen diverses copes i lligues guanyades principalment als anys vuitanta, mentre que els segons també tenen dos títols nacionals guanyats el segle passat. Però uns quants graons per sobre hi ha els dos equips de Milà i la Juventus de Torí, els únics tres conjunts del país que han guanyat la Champions, sumant un total de dotze títols.
Els històrics suecs, fora de la capital
Potser un exemple amb certes similituds és el de Suècia. L'AIK d'Estocolm compta amb sis lligues nacionals i fins i tot va guanyar quatre Copes Intertoto de la UEFA els anys vuitanta. Però els equips històrics del país es troben fora de la capital. El Malmö i el Göteborg són els equips més llorejats en les competicions domèstiques i a nivell europeu els primers van arribar a una final de la Champions i els segons tenen dues copes de la UEFA.
El futbol escocès, lluny d'Edimburg
Viatjar a Escòcia és sinònim de trobar-se amb camps de futbol en què el públic està a sobre i ho dona tot. Però la capital Edimburg no hi pinta massa, ja que els equips històrics del país són el Celtic i el Rangers, una de les rivalitats més boniques del futbol amb escenari a Glasgow. Entre tots dos sumen 109 lligues nacionals, mentre que la resta d'equips només en tenen 21. El Celtic fins i tot té una Copa d'Europa i és un habitual a la competició.
El catàleg d'equips turcs oblida la capital
L'últim exemple el trobem a Turquia. També és tot un infern visitar els estadis dels equips que arriben a competicions europees, però cap d'ells es troba a la capital Ankara. De fet, el club més important d'aquesta ciutat es troba actualment a la tercera divisió. I és que, probablement per la proximitat a Europa, el referent del futbol turc és Istanbul. El Galatasaray, el Fenerbaçhe i el Besiktas sumen 59 lligues de les 68 disputades, i tots tres tenen presència habitual en competicions europees.
París, líder ara; a la cua històricament
No hi ha cap dubte que el París Saint-Germain és ara el millor equip de futbol de França. Llavors, per què figura en aquest rànquing? Doncs mereix una menció especial perquè abans de l'arribada del capital de Qatar, la capital francesa estava lluny de poder competir amb l'Olympique de Marsella, qui històricament és el club gran de França. Bona mostra d'això és que és l'únic del país que ha guanyat una Champions, un mèrit que encara li manca al PSG si vol aspirar al tron del futbol francès.