Sentiments contraposats a can Barça a les portes de l'inici de la temporada. Els blaugrana debuten a la Lliga aquest dissabte contra el València, en el que serà el primer examen oficial del projecte d'Hansi Flick. La gira pels Estats Units va deixar bones sensacions, inclosa la victòria al Clàssic contra el Reial Madrid. Ara bé, la contundent derrota al Trofeu Gamper contra el Mònaco ha fet aflorar de nou els dubtes.
Amb tot, la plantilla tampoc està tancada. S'esperava un estiu de molts moviments després de l'adeu de Xavi Hernández a la banqueta, però està costant molt més del que es volia. Mentre la pilota torna a rodar, la direcció tècnica intenta tancar alguna incorporació més que afegeixi el plus de qualitat que va fallar la temporada passada, i vendre jugadors per alliberar massa salarial. Però, avui dia, quines són les fortaleses, les debilitats, les amenaces i les oportunitats del Barça?
Fortaleses: una generació d'or de la Masia
Amb molts jugadors de vacances per l'Eurocopa, la Copa Amèrica i els Jocs Olímpics, s'ha tornat a posar en evidència que la Masia sempre hi és i que té un paper fonamental en la forma d'entendre el futbol al Barça. Noms com Marc Casadó i Marc Bernal han estat dels més destacats a la gira nord-americana, i cal sumar-los a altres futbolistes consolidats al primer equip malgrat la seva joventut, com Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Fermín López. Alejandro Balde, Eric García, Ronald Araujo i Gavi -aquests dos últims, lesionats en el primer tram del curs-, també formats a la Masia, continuaran tenint un paper protagonista.
Debilitats: una plantilla curta i amb figures desgastades
Si no hi ha un gir dels esdeveniments en els dies que resten de mercat, el que està clar és que Flick comptarà amb una plantilla curta, fins i tot més que la temporada passada. El Barça ha patit les baixes de João Cancelo, João Félix, Marcos Alonso, Sergi Roberto, Oriol Romeu i Marc Guiu. Si bé alguns d'ells eren suplents, no han tingut cap substitut, fet que reflecteix que els efectius han disminuït. Amb les perspectives de mercat actual, tot fa pensar que aquesta manca de reserves es pal·liaran, altre cop, amb el que surti de la Masia.
Però no és només una plantilla amb pocs efectius. La clau serà quin és el rendiment que demostrin al terreny de joc. Pel que s'ha vist a la pretemporada, Robert Lewandowski no està en el seu millor moment de forma malgrat que va acabar bé la passada temporada. Futbolistes a priori intocables -un dels més esmentats en aquest sentit és Araujo- ja no ho són tant i podrien veure com se'ls hi obre la portada de sortida si no hi ha un canvi de forma (i d'actitud). Aquest dilluns al Trofeu Gamper, amb un públic majoritàriament replet de turistes, ja xiulava un moment de mal joc i poca intensitat de l'equip.
Amenaces: un mercat ferotge i enrocat
Però més enllà del que es vegi en la primera presa de contacte al terreny de joc, la temporada del Barça pot venir molt marcada per aquests últims quinze dies de mercat de fitxatges. A ningú se li escapa que Deco s'està trobant amb molts problemes i que resten moltes carpetes obertes que ja s'haurien d'haver tancat. Joan Laporta animava l'optimisme amb Nico Williams després de l'Eurocopa, però amb el pas dels dies l'operació s'ha anat apagant. Que el futbolista hagi rebut el dorsal 10 amb l'Athletic Club deixa molt complicada l'opció que vesteixi de blaugrana, malgrat que el president s'ha arremangat i s'ha situat en el primer pla de la negociació.
Així doncs, a mitjans d'agost, els únics fitxatges oficialment han estat Pau Víctor -una altra de les sensacions de la pretemporada- i Dani Olmo. El terrassenc està destinat a ser un dels engranatges de la proposta futbolística de Flick, que el coneix bé des que es van trobar com a rivals a la Bundesliga. Però la sensació, altre cop, és que fa falta alguna cosa més. El sistema del tècnic alemany necessita dos migcampistes de perfil defensiu i, en aquests moments, no n'hi ha cap en nòmina. Només alguns com Gündoğan o Gavi podrien fer un bon paper, però la seva millor versió necessita més protagonisme en atac.
Però el marge de maniobra en les incorporacions està molt limitat. Primerament, perquè el club encara pateix una situació econòmica molt delicada mentre es continuen activant palanques. I, en segon lloc, perquè els jugadors que tenen mercat i que eren candidats a deixar diners aquest estiu no volen marxar o bé, com Araujo o Ansu, s'han lesionat. Noms com Frenkie de Jong o Raphinha havien de prestar-se a abandonar Barcelona si es vol donar entrada a un perfil defensiu al mig o a un extrem trencador a l'atac. El cas de l'holandès és particularment delicat, perquè té la fitxa més alta de l'equip i el seu rendiment continua sense convèncer.
Oportunitats: un retorn necessari al Camp Nou
Davant un escenari que es preveu complicat esportivament, hi ha un factor que obre un nou cicle al Barça: el retorn al Camp Nou. En l'aspecte econòmic és una oportunitat d'or que cal aprofitar -tal com està fent el Reial Madrid amb el nou Santiago Bernabéu- però esportivament és un incentiu anímic que no es pot obviar. La temporada passada el primer equip ja va trobar a faltar una part de l'afició que no ha pogut o volgut anar a Montjuïc, i ho seguirà patint almenys fins a mitja temporada. Un estadi amb 90.000 persones sempre és un punt afegit per intentar batre un rival que, amb l'arribada de Kylian Mbappé, va més fort que mai.