Pogačar, Vingegaard, Seixas, Evenepoel, Lipowitz, Ayuso, Van der Poel, Pedersen, Philipsen... i fins a 184 dels millors ciclistes del món han protagonitzat la prèvia del Tour de França. La Sagrada Família, poques setmanes després que el Papa en beneís la torre de Jesús, s'ha convertit en l'escenari de l'espectacular presentació en el marc del Grand Départ. D'aquesta manera, la prova ciclista més important del món ha allargat l'anunci internacional del monument més icònic de Barcelona.
Modernisme i ciclisme
El Tour fa anys que presenta els equips participants dos dies abans de l'inici de la competició oficial. Darrerament, especialment quan marxa de França, les ciutats aposten per escenaris icònics. A Florència els ciclistes van sortir de la Galeria Uffizi mentre que a Bilbao es va apostar pel Museu Guggenheim.
A Barcelona, la Grande Boucle s'ha vinculat al modernisme. Els ciclistes han sortit de l'Hospital de Sant Pau -projectat per Lluís Domènech i Montaner- i, després de recórrer els 800 metres de l'avinguda Gaudí, han arribat fins a la Sagrada Família.
Allà, sota els peus d'una torre de Jesús recentment beneïda per Lleó XIV, els periodistes Carlos de Andrés, Jordi Basté i Elisenda Pineda han estat els encarregats de presentar els 184 ciclistes d'un total de 23 equips. Evidentment, els més esperats eren l'UAE de l'eslovè Tadej Pogačar i el Visma | Lease a Bike del danès Jonas Vingegaard. Els dominadors de les sis últimes edicions que, si no hi ha una sorpresa majúscula, ocuparan els dos primers esglaons del podi a París.
“Treballarem un per l'altre”, ha assegurat abans de la presentació Remco Evenepoel, líder d'un equip Red Bull-Bora on també hi ha un altre dels favorits a pujar al podi: Florian Lipowitz. El seu principal rival per a la tercera posició és el francès Paul Seixas.
- Un ciclista tirant un bidó al públic
- Hugo Fernández
“19 anys i 41 anys d'espera sobre les espatlles”, titulava des de la sala de premsa un periodista francès. I és que el jove ciclista ha passat en dos anys de proclamar-se campió del món júnior a ser un dels pocs que ha intentat seguir el ritme a Pogačar en algunes proves. La pressió és màxima: l'últim guanyador local del Tour va ser Bernard Hinault el 1985 i l'esperança a l'hexàgon és que aquesta sequera acabi quan l'eslovè deixi d'arrasar. Evenepoel, per cert, ha assumit que l'objectiu és el podi i la contrarellotge individual: Vingegaard i el quatre vegades guanyador del Tour juguen a una altra divisió.
“Tenim molt bon equip: tant per a la muntanya com per a la contrarellotge d'aquest dissabte”, ha assegurat el ciclista danès que enguany ja ha guanyat el Giro d'Itàlia i ha aconseguit el trio de grans voltes. El Visma i l'UAE són els dos transatlàntics del ciclisme i fa anys que acaparen bona part de les victòries. “Haver guanyat dues proves, entre les quals Catalunya, ens fa estar contents, però el Tour és la prova més important de l'any i, per tant, busquem la victòria”, ha afirmat un Vingegaard que porta una setmana entrenant a les carreteres del nostre país.
“No crec que Vingegaard sigui l'únic que estarà al meu nivell, però estic segur que la lluita serà apassionant”, ha explicat el campió eslovè des del Recinte Modernista de Sant Pau. Lluïa un look impactant -cabell ben curt i tenyit de ros-, el mallot de campió del món i la normalitat de ser el centre de totes les mirades. “M'agrada molt Barcelona i Catalunya, però preferiria ser-hi de vacances", ha conclòs el quatre vegades guanyador del Tour, que combina el fet de ser el millor ciclista del món -i possiblement de la història- amb la sensació que no nota cap mena de pressió. Més tímid es mostrava el seu coéquipier Isaac del Toro: “Ser a la sortida del Tour és un somni fet realitat i més fer-ho al millor equip del món”, ha afegit el jove mexicà, una altra de les revelacions del pilot internacional.
Pogačar guanya en aplaudiments
Tots els experts tenen clar que -si no hi ha una caiguda o defalliment- Pogačar guanyarà el Tour 2026. També ho té clar el públic si tenim en compte els aplaudiments i els crits d'ànims. Vingegaard és el segon màxim favorit en aquesta classificació popular i, a partir d'aquí, ja és més difícil determinar-ho.
Malgrat que avui el públic francès encara no era majoritari, Seixas ha arrencat més passions a la Sagrada Família que Evenepoel. I entre els outsiders, cal destacar tres noms: el nord-americà Seep Kuss -molt vinculat al Berguedà-, el britànic Tom Pidcock -un ciclista que no deixa indiferent a ningú- i el colombià Egán Bernal, especialment entre els seus compatriotes.
- Tadej Pogačar, entrevistat després de la presentació dels equips
- Arnau Urgell
Un altre gran anunci de Barcelona
La benedicció de la torre de Jesús -més enllà del fet religiós- es va convertir en un gran espot publicitari de Barcelona culminat amb la figura d'Antoni Gaudí creada per centenars de drons. Poques setmanes després, el Tour ha suposat un nou anunci d'una ciutat ja saturada pel turisme.
La cerimònia, de fet, s'ha concebut, segons el mateix consistori, com un “gran espectacle televisiu amb essència barcelonina que transformarà la desfilada esportiva en un viatge col·lectiu”. Amb la direcció artística de Martí Torras Mayneris, l'esdeveniment ha aplegat un mosaic de la cultura catalana: des de Sílvia Pérez Cruz fins als Castellers de Vilafranca passant per Cor de Teatre, l'Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya i Doctor Prats, autors de la cançó -en català- del Gran Départ: Energia.
