Barcelona i Catalunya acullen el Grand Départ de la 113a edició del Tour de França. Hi haurà fins a tres etapes que recorreran íntegrament territori català. La primera serà una contrarellotge per equips amb un format singular que farà que el primer mallot groc molt probablement sigui un dels grans favorits a la classificació final.
Precisament, totes les apostes marquen el nom de l'eslovè Tadej Pogačar que buscarà la cinquena Grande Boucle. Jonas Vingegaard tornarà al seu principal rival en un Tour amb un cartell de luxe per la presència de Paul Seixas, Remco Evenepoel i Florian Lipowitz, així com dels joves Isaac del Toro i Juan Ayuso. A continuació, 10 claus del Tour amb la participació d'Isaac Vilalta, periodista especialitzat de Catalunya Ràdio i fundador de la revista Volata, i de Lluís Arias, impulsor del popular pòdcast L'etapa reina.
1. Pogačar, gran favorit
No hi ha pràcticament ningú que no aposti per Tadej Pogačar com a gran favorit per guanyar el cinquè Tour. “En tres setmanes pot passar de tot, però en condicions normals hauria de guanyar”, explica el periodista Isaac Vilalta. De fet, el 2026 és pràcticament perfecte: tres monuments -la primera Milà-Sanremo, el tercer Tour de Flandes i la quarta Lieja-Bastonya-Lieja-, l'Strade Bianche així com les voltes de Suïssa i Romandia. L'únic dia que no va guanyar: un segon lloc a la mítica París-Roubaix.
2. Jonas Vingegaard, a l'espera de l'oportunitat
El danès Jonas Vingegaard és l'altre gran dominador recent del Tour. Dues victòries -2022 i 2023- i dos segons llocs -2021, 2024 i 2025-, de la nèmesi de Pogačar. Si l'eslovè falla, el líder del Visma | Lease a Bike es convertiria en el gran favorit. “Arriba millor que mai”, apunta Vilalta. Aquesta primavera no només ha guanyat el Giro d'Itàlia -i la Volta Catalunya- sinó que ha esquivat caigudes i malalties que l'havien afectat la preparació de les últimes rondes franceses. “Disputarà el Tour sense pressió, ja té les tres grans”, afegeix Arias.
3. La primera gran volta de l'esperança francesa
Bernard Hinault va ser l'últim francès en guanyar un Tour un llunyà 1985. Però aquesta maledicció s'hauria de trencar més d'hora que tard. I la gran esperança és Paul Seixas, un jove de només 19 anys que en dos anys ha passat de ser campió del món júnior a explotar com una de les estrelles del pilot. El 2026 ha estat impressionant -victòria a l'Itzulia i a la Fletxa Valona i segona posició a la Lieja-Bastonya-Lieja i a l'Strade Bianche, només per darrere de Pogačar-. Els pronòstics el situen com el tercer gran favorit, però amb un interrogant: com respondrà en la primera volta de tres setmanes?
4. La lluita pel tercer lloc
A banda de Seixas, hi ha dos grans noms per aspirar a la tercera posició al podi de París: Remco Evenepoel i Florian Lipowitz. Caldrà veure si els dos líders Red Bull-Bora-Hansgrohe es complementen o competeixen, en un equip de gran nivell amb un guanyador del Giro: Jai Hindley. El jove mexicà Isaac del Toro -gregari de Pogačar- o l'alacantí Juan Ayuso -que va deixar l'equip UAE per ser líder del potent Lidl-Trek són alguns dels altres aspirants als llocs d'honor. “Ayuso pot ser el tapat. Ningú parla d'ell, però pot aspirar al top-5”, assegura el presentador de L'etapa reina.
5. Els catalans del Tour
El ciclisme masculí del país -a diferència del femení amb Paula Blasi- no té cap estrella amb opcions a brillar a les grans voltes. A més, l'absència per lesió de Marc Soler -gregari de Pogačar- evitarà que el vilanoví es pugui deixar veure a les etapes catalanes. Hi haurà dos catalans: Joel Nicolau i Abel Balderstone del Caja Rural. De la mateixa esquadra convidada hi haurà Alex Molenaar, ciclista que corre amb llicència neerlandesa, però és fill de catalana i està molt vinculat a la Garrotxa. A més, l'alacantí Juan Ayuso va néixer a Barcelona. En canvi, no hi seran ni Roger Adrià -sonava com un dels possibles vuit del Movistar- ni Roger Camprubí, flamant campió estatal i primer reserva de l'equip suís Pinarello-Q36.5. El barceloní, per cert, ha participat juntament amb Nicolau i Carlos Verona -madrileny establert a Andorra- a la roda de premsa per a joves ciclistes d'aquest dimecres.
- Marcel Camprubí, Joel Nicolau i Carlos Verona, a la roda de premsa d'aquest dimecres al Palau Sant Jordi
- Hugo Fernández
6. El Tour amb les millors xifres de la història
Pogačar, Vingegaard, Seixas, Evenepoel i Lipowitz suposen un cartell de luxe -malgrat absències per lesió com Wout van Aert, Oscar Onley, quart el 2025, i Mikel Landa-. És difícil de dir si és el millor cartell de la història, però el periodista Isaac Vilalta sí que té clar que tindrà les “millors xifres”. “És l'esport que més endavant va en l'àmbit tecnològic i científic”, explica, un fet que se suma a la competitivitat de coincidir en el temps dos dels millors ciclistes de la història.
7. Una primera etapa molt atractiva
Barcelona viurà el dissabte 4 de juliol una primera etapa singular. Una contrarellotge per equips que passarà per les icones turístiques de la ciutat, però que tindrà també molt interès esportiu. En aquest sentit, l'organització ha optat per un format innovador: la victòria serà col·lectiva, però els temps seran individuals. “M'agrada que el Tour estreni aquest format a Catalunya”, apunta Arias. D'aquesta manera, els grans líders de la general optaran al primer mallot groc del Tour. “Pogačar i Evenepoel tenen moltes opcions de guanyar”, assegura Vilalta.
8. Tres etapes amb moviment
Quan el Tour comença a França, les etapes inicials acostumen a ser de tempteig. En canvi, quan el Grand Départ viatja més enllà de l'hexàgon, en moltes ocasions no hi ha treva inicial. Tot apunta que així serà a Catalunya i els favorits ja es deixaran veure. A banda de la contrarellotge per equips, la segona etapa acabarà amb una doble ascensió al castell de Montjuïc que serà decisiva -més després de l'eliminació del pas per Collserola per la pesta porcina- mentre que la tercera acabarà amb un final en alt als Angles, al Capcir. “Ens imaginàvem el Tour pujant a Collserola per Molins i ens hem quedat sense”, explica el presentador del pòdcast de ciclisme en català de referència. Tot i això, han organitzat una “festa de 12 hores”, malgrat que el gran grup només passarà un minut per aquesta ciutat del nord del Baix Llobregat.
9. El Tour, una altra Copa Amèrica?
Barcelona fa dècades que aposta pels grans esdeveniments. El Tour és el darrer exemple -amb una aportació pública de 9,6 milions d'euros-, però recentment també destaca la Copa Amèrica. Isaac Vilalta, periodista especialitzat en ciclisme, admet que aquestes apostes li generen “grans contradiccions”, però considera que les dues competicions esportives no es poden comparar. “El ciclisme té una gran tradició històrica al nostre país”, argumenta. “És l'esport popular per excel·lència”, afegeix. En aquest sentit, no només és gratuït sinó que permet als afeccionats entrenar per les mateixes carreteres que els professionals -i a vegades trobar-se'ls-. “El gaudirem moltíssim, però ens genera una contradicció total”, admet Arias.
10. Catalunya i el Tour, un bon tàndem?
El lema publicitari està molt ben trobat, però realment Catalunya i el Tour formen un bon tàndem? Isaac Vilalta considera que “hi ha bones condicions per ser-ho”, però que hi estem molt lluny. En aquest sentit, com va explicar la periodista Olga Ábalos a Catalunya Ràdio, s'han dissenyat unes etapes molt difícils de practicar com a cicloturistes. Més enllà de la frenada de carrils bici a Barcelona, Vilalta considera que cal canviar les fesomies de les ciutats, però també dels pobles. “Amb poca inversió, hi ha molts antics camins que permetrien unir pobles i que la bicicleta passi a ser el mitjà de transport per anar a treballar o estudiar”, conclou. “Tenim una infraestructura desastrosa, els carrils bici són com una gimcana”, assegura el presentador de L'etapa reina. Això sí, considera que els conductors catalans, en general, són molt més respectuosos.
