El Barça ha quedat eliminat de la Champions fent una bona eliminatòria contra l'Atlètic de Madrid, com també la va fer l'any passat contra l'Inter de Milà. Al final, el resultat és el mateix. Més enllà de mèrits o justícia futbolística, arguments sempre fràgils quan hi ha errors i mala punteria al terreny de joc, els blaugrana se'n tornen a casa per mirar de refermar un títol de Lliga que sembla encarrilat i que caldrà valorar com es mereix.
No és descabellat pensar que l'equip pot arribar a ser el millor d'Europa, és a dir, del món. Lamine Yamal només té 18 anys i ja és capaç de posar-se l'equip a l'esquena, Pedri ocupa el podi dels millors migcampistes del món amb 23 anys, el fitxatge de Joan Garcia ha estat un encert, i la Masia continua proveint futbolistes de garanties. Però no n'hi ha prou i el Barça ha tornat a perdre. Amb honor, amb dignitat, competint fins al final, amb tot en contra. Però cap a casa.
És important no caure en la perillosa tendència -tan catalana- de celebrar derrotes. Tampoc de pensar que els èxits arribaran amb el temps -quan l'actual equip sumi més partits a les cames i més experiència-, sense resoldre els problemes en forma de plantilla curta, cansament en els moments decisius, problemes en la pressió, defensa erràtica i davanters que han perdut el gol quan era més necessari que mai. Les ovacions per haver-ho intentat fins al final estan bé, però guanyar deu ser la bomba.
L'aposta és clara i s'ha de mantenir, i Flick és l'entrenador adequat. Futbol d'atac, alegre i vertiginós quan toca, defensa avançada i assumint riscos. La base hi és, però també és cert que l'equip necessita un "9". Lewandowski quedarà com un dels millors davanters del segle XXI i ha donat un rendiment excel·lent tenint en compte la seva edat, però cal trobar-li un relleu de garanties. I Ferran, malgrat el bon partit de dimarts, tampoc pot ser el davanter titular d'un equip campió.
El periodista Oriol Jové, amb la seva prolífica base de dades, explicava que l'equip afrontava l'eliminatòria amb l'onze més joves de la història del club, i això no ha anat en detriment de la competitivitat, però cal atendre les necessitats i pensar que la Champions no arribarà només perquè l'equip s'ho mereix. La recepta està inventada i és una base de la Masia amb jugadors decisius en posicions determinants. El repte és encertar-la aquest estiu.
Deco, això sí, no tindrà l'as a la màniga de l'Atlètic, que de la mà del fons d'inversió Apollo, màxim accionista del club, va fitxar Lookman per 30 milions d'euros al mercat d'hivern mentre el Barça repescava el lateral Cancelo. De diners no n'hi falten, al club matalasser, malgrat la llagrimeta i el victimisme que sovint esgrimeix per justificar una aposta futbolística pobra i un palmarès limitat. Mèrits a banda, l'Atlètic va celebrar una victòria i el Barça no es pot acostumar a celebrar derrotes. Lamine i la resta es mereixen alguna cosa més.