Després de quedar-se fora de la cita olímpica de Londres 2012, Helena Casas (Vila-seca, 1988) es va fixar l’objectiu de ser Rio de Janeiro 2016 i ho ha aconseguit. “Començar a treballar després del no de Londres 2012 va ser clau”, confessa Casas. El camí no ha estat gens senzill, però els canvis de preparació i de mentalitat van donar els seus fruïts. Amb un rendiment creixent i sense fer massa fressa, Casas, juntament amb la seva companya Tania Calvo, han assolit la classificació olímpica. La ciclista de Vilaseca ha fet història i es convertirà en la primera dona de l’Estat que participa en una prova de velocitat per equips. També competirà en individual i Keirin.

- Rio ja és a la cantonada.... Com viu la seva proximitat?

- Estic molt il·lusionada i motivada perquè s’aproximen els Jocs. Amb moltes ganes d’estar allà, viure l’experiència, l’ambient i competir el millor possible.

- S’havia imaginat mai la seva participació en uns Jocs Olímpics?

- No era el meu somni de petita. Tot va començar com un joc. Al 2007 vaig entrar a la selecció. Pequín 2008 era molt d’hora. Veus la gent del teu entorn, de la selecció, que hi va i sí que et començaves a imaginar com seria. Londres 2012 ja es converteix en un objectiu, però el sistema de classificació és una mica injust pels europeus i no va poder ser. Des de Londres anar a Rio ja era un objectiu que tenia molt marcat.

- A Londres es devia quedar amb aquella espina de no anar-hi...

- Limiten les participacions per continent i això perjudica els europeus, que tenen un nivell més alt. Si no et classifiques per equips és complicat. Llavors quedava l’opció individual i havíem recollit molts punts en la fase per equips. Vam ser el primer equip reserva. També hi hagut la part positiva ja que he tingut tot aquest temps per millorar i poder estar a Rio.

- No es rendeix i segueix endavant...

- Després de veure els Jocs per televisió va venir el Campionat d’Espanya, vaig continuar tot l’estiu entrenant. Començar a treballar després del "no" de Londres va ser clau. El primer any ja vam ser medalla en la prova per equips... i van anar venint els resultats.

- Podem dir doncs que la no classificació per Londres va ser un punt d’inflexió?

- Sí. Quan es vam quedar fora de Londres van canviar moltes coses: la preparació, la mentalitat... Van començar a venir resultats i ens vam situar entre les millors del món. El 2013 vam entrar en el Pla Ado, que fins llavors mai hi havíem estat.

  - Els primers èxits us comencen a obrir les portes cap a Rio...

- Exacte. Vaig tenir un quart lloc de velocitat, diferents medalles... Això va ser motivació per continuar i sense adonar-nos ja ets a la fase de classificació. Vam arribar a un nivell competitiu per estar a Rio. El primer any va anar bé i vam quedar cinquenes, però aquest segon ha estat encara millor amb un quart lloc. Totes dues hem millorat individualment i això s’ha notat en la prova per equips.

- En quin moment veu que els Jocs ja no es poden escapar?

- Durant aquests dos anys no hi hagut cap moment que estigués molt clar. Fins que no s’ha tancat el rànquing després del Mundial d’aquest any, no hi havia res segur. Si hi havia alguna prova en què ens desqualificaven i no puntuàvem...  Veus que hi ha avantatge, que si tot va bé pots estar a dins, però també has de comptar que hi pot haver algun error.

- Què ha canviat de l’Helena de la no classificació per Londres 2012 a la d’ara?

- He evolucionat físicament i psicològicament. Arribo amb més experiència i una preparació més específica enfocada en les proves de velocitat i amb més temps d’entrenament.

- Un cop classificada, quin és l’objectiu?

- Doncs l’objectiu és el diploma olímpic. Pels resultats que hem anat tenint és bastant factible. Dels tres equips que estàvem més igualats, que eren Gran Bretanya, França i nosaltres, hem estat els més regulars. No hem tingut cap competició dolenta que ens hagi pogut afectar negativament.

- Competirà en tres proves: velocitat per equips, velocitat individual i Keirin. En quines es desenvolupa millor?

- Primer és el prova per equips, que és on tenim més possibilitats. De les dues individuals el Keirin és la que tindria més opcions.

- Estudia Psicologia. Fins a quin punt és important en el ciclisme en pista?

- La ment humana en qualsevol àmbit és tan o més important que el cos. Hi ha molts cops que és el cap el que mou al cos quan aquest no té forces. En el ciclisme en pista també és un aspecte important i l’estem treballant.

- El velòdrom de Rio no s’ha inaugurat fins fa poc...

- Sabíem que era l’última instal·lació que faltava per acabar. Ho hem viscut amb desconcert per veure el que passaria. Al final molt al límit, però ho han aconseguit. Pels comentaris que he sentit està ben acabada.

- A Catalunya quina és la situació del velòdroms?

- No estan a l’alçada del que és Catalunya. A Barcelona n’hi ha un de fusta, però no està cobert. Si li posessin sostre es podria entrenar a l’hivern sense que el factor ambiental afectés. Espero algun dia poder veure-ho. A Palma, hi ha l’únic velòdrom cobert i de fusta de tot l'Estat.

- Tu ets la pionera del ciclisme en pista català. No vas tenir referents...

- No. De les noies estatals vaig ser de les primeres anar a copes del món. Va ser com començar en un desert. A poc a poc s’ha anat cultivant alguna cosa. 

- La teva presència pot obrir les portes a les futures generacions?

- Per a les generacions que venen si tenen un referent dins el mateix país obre portes. Això fa que pensin si ella ha pogut jo també. Crec que pot arribar a motivar les generacions futures que pugen. Si nosaltres amb els mitjans que tenim ho hem pogut aprofitar...