El 13 de juliol de 1924 a París és una data marcada en color vermell per l’esport olímpic femení català. La tenista Rosa Torras es va convertir en la primera dona de casa nostra a participar en uns Jocs Olímpics. Torras, juntament, amb la també tenista Lili Álvarez, van ser les dues úniques representants femenines d’una delegació espanyola formada per 111 esportistes.
 
Nascuda en l’ambient burgès de la Barcelona de principis del segle XX, Torras va rebre una educació allunyada dels estereotips de la societat de l’època. El seu pare, ben aviat, li va permetre vestir-se amb pantalons, pentinar-se amb el cabell curt i, més endavant, fumar cigarretes. Així ho explica Albert Armengol en un article publicat a La Vanguardia l’any 1986: “Su padre la educó al margen de la gazmoñería impuesta a toda mujer, le autorizó a lucir siempre pantalones, peinarse a lo ‘garçon’ y fumar cigarrillos al extremo de larguísimas boquillas”.
 
La catalana va començar jugant a tenis amb el Reial Barcelona Lawn-Tennis Club –un dels clubs més antics de l’Estat– i va aconseguir bons resultats en competicions espanyoles i internacionals, que li van obrir la porta a participar en els Jocs Olímpics de París 1924.
 
La Reial Associació de Lawn-Tennis d’Espanya va realitzar una campanya per aconseguir el finançament dels seus tenistes. El president, José Vidal Ribas Vidal, que també era tresorer del COE, va promoure el Manifest de París, un document destinat a sensibilitzar la població per recaptar fons per a la participació olímpica espanyola. “Ribas Güell emitió cartas personalizadas a los clubes de tenis españoles, que enviaron los fondos recaudados al tesorero de la R.A.L.T.E. con sede en el número 1 de la calle Pelayo. La iniciativa logró una recaudación de 18.958,80 pesetas”, va detallar el responsable del Tennis Professional de la Federació, Pedro Hernández.
 
Un cop obtinguts els diners necessaris, tots els tenistes van sortir en direcció París des l’Estació de França de Barcelona i es van instal·lar a l’Hotel Deux Mondes situat a l’Avinguda de l’Òpera. La competició va tenir lloc a les pistes de terra batuda de l’Stade Olympique Ives-du-Manoir de Colombes.

Una actuació condicionada per una bronquitis
 
Torras va prendre part en tres categories diferents. En individuals, va passar la primera ronda després d’imposar-se a la italiana Giula Pereilli (6-4, 4-6, 8-6), però a la segona va caure contra l’americana Marion Jessup (2-6, 0-6). En dobles, la catalana i Lili Álvarez van perdre enfront de les franceses Marguerite Billout i Yvonne Bourgeois (6-2, 3-6, 4-6). Finalment, en dobles mixtos juntament amb Ricardo Saprissa van ser eliminats pels italians Umberto Morpugo i Giulia Perelli (6-3, 10-8).
 
L’actuació de la catalana va quedar condicionada per una bronquitis i no va poder desplegar el seu millor joc. La tenista no va voler abandonar la competició i, tot i estar molt minvada físicament, va completar sencers tots els seus enfrontaments. Cada dos jocs s’asseia a la cadira, es posava una tovallola i inhalava vapors d’eucaliptus per poder continuar.
 
La participació olímpica de Torras va ser un punt i a part en l’esport femení català. Fins als Jocs de 1960 celebrats a Roma, cap dona de casa nostra va tornar a competir en unes olimpíades.