Lluís Canut (Barcelona, 1957) es jubila després de quaranta anys explicant en primera persona alguns dels episodis més bonics i més durs de la història del Barça. El periodista de TV3 va anunciar recentment que pateix Parkinson, però la malaltia no l'ha apartat de la professió. Fa tot just uns dies va estrenar el documental de 3Cat El Fitxatge, que reconstrueix la història de l'arribada de Johan Cruyff al club blaugrana.
En aquesta entrevista amb Nació, Canut es mostra crític amb Joan Laporta i assegura que "cada cop s'assembla més a Núñez" mentre que creu que una moció de censura "està justificada i té possibilitats de guanyar". Per altra banda, lamenta que de Hansi Flick només s'han sentit "tòpics" i lamenta la gestió que s'ha fet de l'adeu de Xavi: "És un mite i no s'ho mereixia".
Acaba de publicar el documental El Fitxatge, sobre l'arribada de Cruyff al Barça. Què tenia l'holandès que va revolucionar no només un club sinó un país sencer?
Destacaria sobretot la seva rebel·lia. Va ser l'arribada del futbol amb colors perquè, de fet, va coincidir amb el canvi de les televisions del blanc i negre al color. També tenia un aspecte de figura de pop-star, de ser el Mick Jagger del futbol. Tot plegat li donava una àuria de modernitat a la qual aquí no estàvem acostumats, ja que vivíem sota els efectes d'una dictadura que encara no sabíem que s'estava acabant.
El que va aportar Cruyff i també la seva dona van ser l'entrada a l'era de la modernitat. Tots volíem ser Cruyff. I ara, el que hem volgut explicar és com un home que ve d'un país molt avançat, modern i progressista decideix venir a un país sota els efectes d'una dictadura. I també perquè, sent una estrella del futbol mundial, tria un club que llavors era perdedor, amb un cicle de 14 anys sense una Lliga.
En aquest projecte tracten la història política del fitxatge. És l'exemple més clar que la política és inseparable del futbol?
Són inseparables perquè el futbol té una incidència social brutal. És el gran fenomen de masses del segle XX i, de moment, del XXI. I és lògic que els polítics vulguin apoderar-se del futbol per alinear la gent. De fet, les majors exaltacions del nacionalisme es viuen quan juguen les seleccions als Mundials o les Eurocopes. Sembla que qualsevol persona ha de ser de l'equip del seu país, sents els comentaristes que parlen en primera persona del plural... És la demostració clara que la política, com tantes altres coses, no està al marge d'aquest fenomen que és el futbol.
A vostè l'han titllat de nuñista, però ara presenta un documental sobre Cruyff. Se sent més identificat amb algú dels dos?
Jo soc culer. I el que no combrego és amb aquestes divisions que volen etiquetar la gent. No soc ni nuñista ni cruyffista perquè he tingut la sort de tenir molt bona relació amb els dos personatges. I qui no ha tingut aquesta sort, és qui etiqueta. M'agradaria recordar que a mi em van escalfar els morenos, la guàrdia de Núñez a la primera època de president. Em van fotre un cop de puny a la sortida del Palau Blaugrana. I anys després vaig organitzar i presentar l'homenatge del Johan al Camp Nou. O sigui que ni nuñista ni cruyffista, sinó barcelonista.
"Jo no soc ni nuñista ni cruyffista, sinó culer. I m'agrada un Barça en concòrdia i sense etiquetes"
M'agrada que al Barça hi hagi concòrdia i, per això, no m'hi trobaran en aquestes separacions interessades. Com a anècdota, el punt de llibre de la biografia de Cruyff que tinc és el recordatori del funeral de Núñez. Vaig dir: "A quin millor lloc ho puc guardar?" Doncs per si algun dia acaben totes aquestes punyeteres divisions. Sobretot perquè quan Núñez i Cruyff van anar plegats, allò va ser un Barça imbatible.
D'aquells moments que va viure amb aquests personatges i amb d'altres, amb quin es queda?
Bé, a mi sempre em perseguirà allò dels plors de Núñez. És una història que no va ser cap casualitat, perquè crec que ell mateix va ser l'inventor d'aquella estratègia de dir que dimiteix, però que després no marxa. I avui dia encara és el mateix que han fet Xavi o Pedro Sánchez.
Xavi és un defensor del model cruyffista, però Deco el qüestionava fa uns mesos. El Barça pot guanyar d'altres maneres?
Guanyar es pot guanyar de moltes maneres. El que passa és que algunes són més vistoses. És obvi que l'estil de joc del Barça és més brillant que, per exemple, el catenaccio italià. Però el club tampoc és l'inventor d'aquest model, sinó que s'inspira en el futbol total de l'holandès Rinus Michels. El Barça l'aplica amb Cruyff com a jugador, ell el remodela com a entrenador i més endavant Guardiola també fa noves aportacions. I recordant sempre que tenia a Messi. Al final, el més important és arribar com més aviat millor a la porteria contrària. Aquí ens hem obsessionat amb la possessió, però la clau és jugar a sorprendre el contrari. Recordo el 2-6 al Bernabéu, per exemple, en què el Barça fa la majoria dels gols al contraatac.
"Xavi no se n'ha sortit perquè les expectatives eren massa altes"
Per què creu que no se n'ha sortit el ja exentrenador?
Les expectatives eren massa altes. Vivim atrapats en un somni que ja s'arrossega del Barça de Guardiola, però que també és el de Messi, el d'Iniesta o el del mateix Xavi. I tot això és impossible de tornar a clonar. En definitiva, els sistemes els fan bons els jugadors. I si no els tens, ja pots jugar la tàctica que vulguis, que no aconseguiràs jugar de la manera que vols.
Quina opinió en té sobre Hansi Flick?
Abans de tot, em sembla vergonyós que es fitxi un entrenador i no es faci ni una punyetera roda de premsa per amagar el president i que no surti a donar explicacions del tema Xavi i dels avals dels directius. Però, pel que he escoltat, de Flick tot m'han semblat autèntics tòpics. Diu que li agrada el futbol d'atac. I a qui no li agrada? Diu que li agrada el planter. I a qui no li agrada la Masia, i molt més en la situació actual? És com quan anaves a la mili i a la cartilla hi deia que "el valor: se li suposa". Doncs a aquest home igual. El mateix que quan els entrenadors prometen honradesa. Si no ets honrat, comencem malament.
Parlava abans de Laporta. Què li ha semblat la gestió del cas Xavi?
Doncs, molt malament. Perquè independentment de si Xavi ha aconseguit o no els objectius, és un mite del Barça i no es mereix una sortida com aquesta. Ni tampoc se la mereixia Messi ni Koeman. Per tot això crec que la figura de Laporta ha quedat bastant tocada. I té molt poc a veure aquest president amb el de la primera etapa.
"De Flick només s'han dit tòpics. Li agrada el futbol d'atac i el planter. I a qui no?"
Molta gent el considera el millor president de la història del Barça.
Bé, jo diria que és el president del millor Barça de la història, que és diferent. Però no el millor president de la història.
En tot cas, el desenllaç d'aquest segon mandat podria tacar el llegat del primer?
Malauradament, el futbol no té memòria. I si l'última cosa que fas, no va bé, s'oblida tot el que ha passat enrere. Laporta va representar fa vint anys una figura que era necessària després de molts anys de nuñisme. I va ser un líder fantàstic d'una nova generació de barcelonistes, amb dirigents com Rosell, Soriano, Ingla o Bartomeu, preparats i disposats a dedicar els millors anys de la seva vida al Barça. Després, els personalismes van disgregar aquell grup i el final del primer mandat de Laporta ja va acabar envoltat de gent amiga que no li fes ombra i no li discutís res de les seves decisions.
Això últim és el que està passant a l'actual junta directiva?
Però és que ara això s'ha convertit en una oligarquia de Laporta i els seus amics i familiars. Es tracta d'un club 100% presidencialista. A Núñez li criticaven, i amb raó, que no escoltava ningú i que era l'amo absolut. Doncs, amb Laporta està passant tres quarts del mateix. Cada vegada s'assembla més a Núñez. No criticaré ningú per plorar, perquè cadascú expressa els seus sentiments com vol. Però darrerament ha agafat una tendència a deixar anar els sentiments i a no permetre que se li discuteixin les decisions.
"Una moció de censura contra Laporta està justificada i té possibilitats de guanyar"
Fa uns dies Víctor Font li demanava que fes un pas al costat.
Bé, el que hauria d'haver fet Víctor Font és presentar una moció de censura. No sé quin resultat hi podria haver, tenint en compte el que va passar el 2008. Llavors, un desconegut al panorama barcelonista com Oriol Giralt va plantejar una moció de censura sense haver-hi ni molts menys els motius que hi poden haver ara al voltant de la figura del president i de l'actual junta. I va treure el resultat que va treure. La moció no va prosperar perquè els estatuts demanen una victòria per les dues terceres parts del cens, però Giralt va superar el 60% dels vots. Demanar un pas al costat a Laporta em sembla una resposta molt tova a la situació dramàtica per la qual passa el club.
Creu que una moció de censura està justificada?
Crec que sí, justificada i amb possibilitats de guanyar. Per molt menys, l'Elefant Blau va presentar una moció de censura contra Núñez pocs mesos després d'haver arrasat a les urnes. Qualsevol soci del Barça està legitimat per poder-ho fer, forma part del joc democràtic.