Poques persones poden dir que han treballat als engranatges esportius del Barça durant gairebé mig segle. Paco Seirul·lo (Salamanca, 1945), sí. Va començar a la secció d'atletisme i va passar per la d'handbol fins que va conèixer Johann Cruyff i va convertir-se en preparador físic del primer equip. Era el seu càrrec, però no la seva única feina. Seirul·lo és un teòric de l'estil de futbol blaugrana i recull els seus coneixements en el llibre ADN Barça (Roca Editorial).
En aquesta entrevista amb Nació l'endemà de la debacle a la Champions, Seirul·lo defensa que el model "no pot morir mai" perquè es basa en "enaltir" les qualitats dels futbolistes i situa la Masia com a imprescindible: "Qui no hi ha viscut, té problemes per adaptar-se al joc del Barça". Sobre l'equip actual, considera que Xavi ha fet una bona feina a la banqueta i defensa la seva continuïtat, mentre que creu que no es pot carregar als errors individuals l'eliminació contra el PSG. Seirul·lo també recorda el seu acomiadament, l'últim d'un membre del Dream Team: "Jo volia continuar, però he viscut una vida meravellosa al club i no tinc cap retret".
Pep Guardiola diu que ADN Barça no és un llibre de futbol sinó el llibre del futbol. Per què?
És un llibre que condensa 40 anys de feina i que intenta que la figura de l'ideòleg del concepte, que és Johan Cruyff, tingui un reconeixement. Crec que estava obligat, després de tant temps al club, deixar establerta la feina que hem fet en la formació dels jugadors i dels grups de futbol formatiu, on s'ensenya a jugar al futbol com el Barça. No vull ser un il·luminat dient coses irreals, sinó explicant el que realment hem fet. Vull donar alguna cosa a canvi de tot el que he rebut del club.
Tenir ADN Barça representa molts valors. El de guanyar també?
És clar, és el fonament principal. Però no a qualsevol preu, sinó fent una sèrie de coses concretes i amb un gran respecte al reglament. No és guanyar sigui com sigui, sinó amb un respecte al joc perquè t'acabi tornant el que li dones.
Amb ADN Barça penso en Cruyff, Guardiola i Messi. Qui més el representa?
Són les tres figures tops. Però tot aquell jugador que vulgui jugar el futbol, que hagi viscut a la Masia -no només estar-hi- i que compleixi amb els preceptes de l'ADN Barça el pot representar. És igual si arriben o no al primer equip si, vagin on vagin, defensen l'estil que s'ensenya aquí.
Xavi és ADN Barça?
És clar. Tot i que li falta una essència, que és viure a la Masia. Ell va estar-hi de tant en tant, però no va viure-hi. I és una cosa que significa molt, perquè vol dir compartir la vida de futbolista, però també la social. I et formes en uns termes que, a través de la formació i de dormir al costat d'altres companys que viuen i senten el mateix, s'impregna tot. Xavi i altres jugadors que han passat per la Masia no s'han trobat en aquesta tessitura i han triomfat, i altres que sí que hi han viscut no han pogut arribar al primer equip.
"L'eliminació del Barça a la Champions no és per un error individual; això no passa al futbol"
De Xavi ha dit que el sorprèn que fos entrenador perquè no es preocupava pels aspectes tàctics. Què el diferencia amb Guardiola?
No conec el Xavi entrenador i se'm fa molt difícil comparar-lo amb Guardiola. Cadascú té la seva personalitat i fan les coses segons el que senten. En Pep, sigui a l'equip que sigui, sempre fa les coses en coherència amb les idees de l'ADN Barça. I de Xavi no ho sé, perquè no he treballat amb ell a la banqueta. Però insisteix-ho, viure el Barça des de la Masia no és el mateix que fer-ho des de casa teva.
Li ha agradat l'etapa de Xavi a la banqueta?
Sí, per descomptat, ho està fent bé.
Vol que sigui l'entrenador del Barça la pròxima temporada?
Sí, per què no? Ell coneix bé l'estructura del club i ha conviscut amb gent que ha estat molt temps a la Masia. Sap el que es fa allà i és una cosa molt necessària. Xavi confia en els jugadors de la Masia i els dona oportunitats, com no pot ser d'altra manera.
Les errades d'Araujo i Cancelo van marcar l'eliminació contra el PSG. Al Barça l'han condemnat els errors individuals o el joc col·lectiu?
Al futbol mai es pot dir que una sola cosa és la causant d'una altra. Cada cop que passa una cosa al joc, és a dir, cada cop que la pilota es mou d'una banda a l'altra, canvia tot l'entorn del partit. Un sol fet no implica que es deteriori o es millori el joc que s'estava fent fins ara. Han de passar moltes coses per fer un gol, no només una. No es pot dir que la culpa la tingui un que no hauria d'haver fet falta. L'àrbitre podria haver mostrat una groga en comptes d'una vermella. Les accions del joc són imprevisibles i tenen una anàlisi molt complexa. Per aquestes coses el futbol és tan atractiu, perquè la història sempre és diferent i mai passa res igual.
Vostè ha vist passar molts jugadors pel Barça. A banda de Guardiola, qui més té clar que seria un gran entrenador?
L'únic que era evident que seria un entrenador des que va néixer és Pep Guardiola. Perquè quan era cadet ja manava els seus companys, al juvenil era el líder i el capità, al Barça B va ser-hi molt poc però va demostrar que pràcticament podia ser l'entrenador i, quan va arribar al primer equip, feia de jugador-entrenador. És cert que hi ha hagut altres grans jugadors, sobretot els que s'ubiquen al mig del camp, que poden arribar a ser entrenadors perquè entenen els conceptes d'atac i defensa i veuen el joc de manera més global. I aquesta és una idea que ajuda molts els entrenadors a l'hora de situar els futbolistes en un entorn específic on siguin capaços d'explotar al màxim les seves qualitats.
Penso en què Xavi tenia al costat Iniesta i Busquets, per exemple.
Sí... crec que Busquets té més característiques d'entrenador perquè li agrada més manar, en el bon sentit de la paraula. En canvi, l'Andrés el veig com un entrenador complaent, que convenç els futbolistes amb una manera de jugar. Ara bé, després cadascú va pel seu costat i no soc ningú per decidir què han de fer.
I a Messi?
No... no s'hi posarà.
"L'únic futbolista que estava clar que seria entrenador des que va néixer és Pep Guardiola"
Ell sempre ha dit que tornarà al Barça. El veu com a director esportiu o en una altra posició als despatxos?
Crec que el futbol li ha donat tant i ell se sent tan satisfet, que tot el que faci després de retirar-se serà minvar la seva aura de grandíssim jugador.
Aquests mesos s'ha parlat molt de la pressió de l'entorn. Vostè que ha treballat molts anys al club, creu que és un fet únic del Barça?
No ho sé perquè no he estat a cap altre equip del món. Pel que jo he viscut en aquest club sí que hi ha pressió, però penso que és com en qualsevol altre lloc. En tot cas, sí que puc dir que quan en un vestidor hi ha una tensió competitiva important és quan apareixen els grans campions i les grans històries.
Un altre dels debats és el del model. Deco, figura de pes al Barça actual, deia que està caducat i cal renovar-lo. Què en pensa?
El model de futbol del Barça és enaltir les qualitats específiques de cada futbolista i això no pot morir mai. El problema és que s'ha entès que s'ha de jugar al 4-3-3, però no que hi ha unes tasques generals de l'entrenament que s'han de fer d'una determinada manera. És a dir, el Barça ha de jugar amb un 4-3-3, però els futbolistes han de tenir una sèrie d'hàbits que defineixen realment l'essència del joc, no el fet de jugar amb un sistema concret. Perquè ja s'han jugat tots els sistemes possibles. El que té valor és com cada jugador es relaciona amb la resta cada cop que li arriba la pilota. La pilota dissenya el sistema, no els jugadors.
El 4-3-3 és l'únic sistema del model Barça?
És que la forma de passar-nos la pilota en el 4-3-3 afavoreix la forma de jugar del Barça. En Johan ens va proposar aquest sistema per ocupar l'espai de manera racional i treballar sempre en relació amb on estava la pilota. El problema és que després no s'ha seguit amb aquesta idea, sinó que s'ha tornat al joc tradicional de les línies. Cadascú té unes funcions concretes i això oblida part de la idea de joc del Barça.
"Veig Busquets o Iniesta com a entrenadors. Messi no s'hi posarà"
Precisament és un dels mèrits de Cruyff que tots els jugadors de la Masia es formin amb la mateixa idea futbolística.
Sense cap mena de dubte. Si es miren els jugadors que han estat a les mans d'en Johan i després els que han estat amb en Pep, han sigut gairebé tots grandíssims professionals i ara alguns d'ells estan sent entrenadors. Perquè són capaços de concebre el joc d'una determinada manera i són capaços de reinterpretar-lo al seu estil. Al llibre intento donar les bases fonaments de l'estil perquè s'identifiqui clarament qui juga i qui no amb l'ADN Barça.
L'ADN Barça es pot aprendre sense haver-se format al club?
El que està clar és que haver viscut a la Masia ajuda de manera molt clara. Allà dins acabes nodrint-te de tot el que passa. I els jugadors que en surten poden jugar al Barça i poden jugar en altres equips molt bons. Al revés, és més difícil. Molts jugadors que han vingut al primer equip han tingut problemes per adaptar-se. Amb ganes i temps suficient són capaços de fer coses que no interrompen el joc, però el sentiment i l'essència de l'estil està en els jugadors que han sentit la Masia i que s'han format al Barça.
M'agradaria parlar també de vostè. Amb què es queda de tants anys de feina al club?
Doncs que quan vaig a un lloc i em trobo amb algun jugador, ve i em fa una abraçada. És meravellós.
Com va viure el seu acomiadament?
Bé, la nova directiva va pensar que era el moment de prescindir de mi. I jo he estat gairebé 50 anys al club i quan els que arriben sembla que pensen que no puc aportar res, no tinc cap inconvenient en apartar-me. He viscut una vida meravellosa al Barça i no tinc cap retret per a ningú.
"Qui no ha viscut a la Masia, té problemes per adaptar-se al joc del Barça"
Tenia ganes de continuar?
Un any o dos més podria haver-hi estat. Més que res perquè havíem començat una història molt bonica al futbol base, amb l'àrea de metodologia que va crear Bartomeu. Vam entendre que els entrenadors que arribaven i es formaven al club necessitaven tenir uns coneixements concrets. El que fèiem era impregnar-los de què significa l'ADN Barça.
Aquesta àrea continua existint?
No ho sé, no estic massa al dia.