El Barça celebra 125 anys aquest divendres, en un acte al Liceu convertit en cerimònia d'aniversari, que també servirà de tribut a tants homes i dones que han construït la història del club, ple de moments de glòria i també de dificultat. Hem triat vint cares de presidents, entrenadors i futbolistes per resseguir aquests 125 anys.
Joan Gamper
El primer nom de la llista no podia ser cap altre que el de la persona gràcies a la qual avui dia existeix el Barça. Joan Gamper (Suïssa, 1877-Barcelona, 1930) és qui un 29 de novembre de 1899 va convocar al Gimnàs Solé tot aquell que volgués crear un club de futbol a Barcelona. També va ser el president del club en fins a cinc ocasions i la primera figura futbolística, ja que va marcar 120 gols en 51 partits (comptant amistosos) abans de fer pas als despatxos.
Josep Lluís Núñez
Del fundador al president més longeu. Els 22 anys de Josep Lluís Núñez (Barakaldo,1931-Barcelona, 2018) al capdavant del Barça van deixar-les de tots els colors. Més enllà dels sempre qüestionats negocis de Núñez, sota la seva presidència el Barça viu un creixement econòmic inèdit fins al moment i que té com a grans fites la construcció del Miniestadi i el Museu, a més de l'ampliació de la Masia per establir-la com a residència de futbolistes en formació. Durant el seu mandat, totes les seccions del club van aconseguir 140 títols i el patrimoni de l'entitat va augmentar notablement.
Joan Laporta
Per seguir el fil de Joan Laporta (Barcelona, 1962) es podria dir que ha aparegut al rescat en les dues ocasions en què el nuñisme començava a fer figa. Contra tot pronòstic, va arribar a la presidència el 2003 i gràcies al "cercle virtuós" -una forta inversió econòmica que es traduís en un èxit esportiu que maximitzés els beneficis- va ser el constructor del millor equip de la història del Barça i un dels millors de la història del futbol, el dels sis títols. El 2021 va tornar per salvar el club de la gestió de Bartomeu i encara batalla perquè l'entitat sobrevisqui a nivell econòmic i esportiu.
Agustí Montal
I és que el paper del president és indispensable perquè el Barça sigui referent al món. N'és un bon exemple Agustí Montal (Barcelona, 1934-2017), el president que va fitxar el Johan Cruyff futbolista, fet que, sense encara saber-ho, acabaria revolucionant el club per sempre més. A banda, Montal va defensar la identitat catalana del Barça entre el tardofranquisme i la transició. Gràcies a ell el club va recuperar el català als documents oficials, al carnet dels socis i a la megafonia de l'estadi malgrat les dificultats del moment. El Barça va exercir de vector del catalanisme, que no es podia expressar en dictadura.
Rinus Michels
Cruyff va ser la peça perfecta en l'engranatge del futbol total que proposava Rinus Michels (Amsterdam, 1928-Bèlgica, 2005). Ja havien coincidit a l'Ajax, convertint-lo en el millor equip del moment, i el seu llegat a Barcelona va més enllà de la seva etapa a la banqueta, ja que és clar culpable del conegut com a "estil Barça". Mèrit seu és també l'únic cop que el Barça ha endossat un 0-5 al Reial Madrid al Santiago Bernabéu.
Johan Cruyff
El Barça d'avui dia seria molt diferent si Johan Cruyff (Amsterdam, 1947-Barcelona, 2016) no hagués decidit acceptar aquella oferta i venir cap a Barcelona. L'holandès va convertir-se en un autèntic ídol de masses, va ser el protagonista de la primera Lliga del club en 14 anys i, el més important de tot, és l'ideòleg del joc que ha definit el Barça en els últims cinquanta anys. Com a entrenador va aconseguir la primera Copa d'Europa de la història del club, però es pot dir perfectament que les altres quatre no haguessin arribat mai sense la seva influència futbolística.
Pep Guardiola
Els fets han demostrat que el deixeble de Cruyff és Pep Guardiola (Santpedor, 1971). Més enllà de ser un dels protagonistes del Dream Team i d'haver aixecat 16 títols com a jugador, la seva obra mestra és la del Barça del sextet. Assolir la perfecció futbolística semblava impossible fins que el tècnic ho va aconseguir. L'únic lament és que l'aventura només va durar quatre temporades i ara Guardiola triomfa a Manchester, on ja s'hi haurà estat més de deu anys quan acabi contracte.
Leo Messi
L'estrella d'aquell sextet és Leo Messi (Argentina, 1987), el futbolista més important dels 125 anys del Barça i el millor jugador de la història. No hi ha adjectius per definir la llegenda de l'argentí, per això és més fàcil remetre's a les dades: 779 partits, 672 gols, 269 assistències, 41 títols d'equip i 57 títols individuals. Un futbolista irrepetible que ha batut absolutament tots els rècords amb una superioritat humiliant. El seu adeu dramàtic encara és una llosa que pesa en la menta de molts aficionats i un greuge que en algun moment mereix una reparació a l'altura.
Xavi Hernández
Seria injust oblidar-se d'altres culpables del millor Barça de la història. Un d'ells és Xavi Hernández (Terrassa, 1980), un dels millors migcampistes de la història i molt probablement el millor futbolista català que ha existit. 17 temporades portant la batuta del centre del camp blaugrana, amb una consistència i regularitat poc comparable. La seva intel·ligència dins del terreny de joc el situava com a predecessor de Guardiola a la banqueta, però per ara no se n'ha acabat de sortir.
Andrés Iniesta
Al costat de Xavi no hi podia haver ningú altre que Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 1984). Malgrat que les lesions el perseguien, el mag sempre era més ràpid i se'n sortia. Capaç d'adaptar-se a qualsevol posició d'atac al camp, el caracteritzava la seva capacitat de portar la pilota allà on calia amb agilitat i rapidesa. En la retina dels culers sempre quedarà l'Iniestazo a Stamford Bridge i el record d'un jugador que no hagués passat res si s'hagués endut una Pilota d'Or.
Carles Puyol
Si "esos locos bajitos" podien passar-s'ho bé al camp era gràcies a la fortalesa de Carles Puyol (La Pobla de Segur, 1978) a la defensa. El tauró podia tenir algunes limitacions físiques en la posició de central, però el seu caràcter incansable era capaç d'avantposar-se. El líder del Barça dels sis títols era capaç de posar tothom a lloc, fos de la manera que fos, recordant constantment que amb només qualitat no es va a cap lloc si no hi ha actitud. És un dels últims one club player del futbol modern.
Ronaldinho
El precedent d'aquell Barça històric tampoc s'explicaria sense l'era Ronaldinho (Brasil, 1980). L'arribada del brasiler el 2003 va suposar un nou canvi de mentalitat en l'aficionat blaugrana, altre cop decidit a abandonar el derrotisme. No ens quedaríem curts si assegurem que és el jugador amb més màgia que ha passat pel Camp Nou. També dels pocs que ha aconseguit posar els aficionats del Santiago Bernabéu a peu dret a aplaudir. El seu caràcter fora del camp també va generar les simpaties de tots els culers, però la seva vida més enllà de la pilota va tallar una carrera que podria haver estat encara més llegendària.
Alexia Putellas
La generació daurada d'aquell equip masculí ara és la que es viu al femení. El Barça també pot dir que és "més que un club" per ser el màxim exponent d'un canvi de mentalitat global pel que fa a l'esport femení. Una revolució que entra en una dimensió definitiva amb la irrupció d'Alexia Putellas (Mollet del Vallès, 1994). Si bé arriba al club amb 18 anys tot i haver-hi jugat en categories formatives, plasma a la perfecció l'estil Barça amb el seu tracte a la pilota. Però és que a banda té una capacitat de cara a la porteria que l'ha convertit en la tercera màxima golejadora de la història del Barça per darrere de Messi i César.
Aitana Bonmatí
Qui ja ha agafat el relleu és Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998). Si la Masia ja era la millor escola formativa de jugadors, què havia de fer pensar que no passaria el mateix amb jugadores? Doncs aquí ho tenen: ja són dues Pilotes d'Or d'una futbolista que representa la intel·ligència al terreny de joc com ningú. A banda, entén perfectament que la seva influència va més enllà de la pilota i mai li ha fet res posicionar-se. Un exemple molt clar és l'ús del català amb plena normalitat on sigui: en una roda de premsa o en una gala de premis sota la mirada de milions de persones.
Ronald Koeman
De les protagonistes del Dream Team femení a un dels líders del Dream Team masculí. Ronald Koeman (Països Baixos, 1963) és l'autor del gol més important de la història del Barça, una d'aquelles faltes potents i precises que eren especialitat de la casa de l'holandès. Era un defensa diferent, amb actitud ofensiva, i un autèntic líder al terreny de joc. Llegenda absoluta del Barça en un equip gloriós amb altres noms com Guardiola, Zubizarreta, Bakero, Laudrup, Stòitxkov o Romario.
Paulino Alcántara
Els precursors del futbol també mereixen una menció en aquesta llista de personalitats. Paulino Alcántara (Filipines, 1896-Barcelona, 1964) és el primer gran golejador de la història del club. De fet, va ostentar durant 80 anys el rècord de més gols amb la samarreta del Barça (269) fins que Messi va posar-se mans a l'obra. El primer gol al Camp de les Corts és del filipí, reconegut com el millor futbolista asiàtic de tots els temps. El seu record sempre quedarà tacat per la seva col·laboració amb el franquisme.
Ladislau Kubala
Al Camp Nou només hi ha dues estàtues, una és per a Cruyff i l'altra per a Ladislau Kubala (Budapest, 1927-Barcelona, 2002). La figura de l'hongarès és una d'aquelles que puntualment han transformat el club sencer. El major exemple és que va fer que l'estadi de les Corts es quedés petit i s'hagués de construir el Camp Nou. Una barreja de potència, agilitat i velocitat que va liderar la generació dels anys cinquanta acompanyat de César, Moreno, Manchón.
Antoni Ramallets
A la porteria d'aquell equip hi havia el mític Antoni Ramallets (Barcelona, 1924-Vilafranca del Penedès, 2013). El guardameta que jugava sense guants encara té el rècord de trofeus Zamora, només empatat amb Victor Valdés, l'únic porter del Barça que pot asseure's a la mateixa taula. Sense les seves actuacions, el Barça de les Cinc Copes no hauria estat possible.
Helenio Herrera
Menció especial a la banqueta del Barça mereix Helenio Herrera (Buenos Aires, 1910-Venècia, 1997), entrenador en aquella etapa de Kubala i Ramallets. Un d'aquells tècnics recordats amb afecte per la seva aposta per un joc vistós, d'aquell que agrada als culers, i que va servir de precedent per qui va venir darrere més aviat que pel seu èxit en el moment. Amb l'Inter de Milà va viure els millors anys com a entrenador gràcies a l'ultradefensiva tècnica del catenaccio.
Diego Armando Maradona
El pas de Diego Armando Maradona (Argentina, 1960-2020) pel Barça és històric i ha de ser recordat, però per motius no tan positius. L'argentí va arribar a Catalunya com el fitxatge més car de la història en aquell moment, però les dues temporades no van sortir bé. Una hepatitis i la greu lesió provocada per Goikotxea que gairebé el retiren van trucar les aspiracions del Pelusa, que es convertia amb llegenda de l'Argentina i del Nàpols després d'abandonar la capital catalana.