"Lo gegant, gegantessa, mulassa y ninoy ab llurs vestas ja molt usades". Aquesta és la primera citació d'un cabeçut que acompanya els Gegants d'Olot. Data de 1678 i la trobem a l'inventari de béns comunals. No és fins al 1760 que s'esmenta la paraula Lligamosques en els documents de la Confraria del Santíssim de l'església parroquial de Sant Esteve. Fa, doncs, gairebé 350 anys que es coneix l'existència del Cap de Lligamosques i més de 200 de la figura del cabeçut actual. Això el fa una de les figures de cabeçuts més antigues de Catalunya, juntament amb El Merma de Vic i El Berruga de Figueres.
Però més enllà d'endevinar la seva data de naixement, també costa descobrir la funció d'una figura creada per Ramon Amadeu. Des de sempre ha estat discutida entre la d'ordenar el públic que va a veure la faràndula olotina o atrapar les mosques amb la mel que se li untava al seu cap perquè així no molestessin les classes benestants.
Ara, en l'actualitat, després de Joan del Pozo i Manel Pallàs, Ferran Mayans és qui ostenta la responsabilitat i el càrrec de Cap de Lligamosques. Va començar-ho a fer el 2013 i aquest any ha vist com la figura ha agafat protagonisme, tant al cartell com en els gots de les Festes del Tura.
Més protagonista que mai.
Està bé perquè, al final, sempre és una figura que està oblidada, tot i que jo no ho crec. Cada vegada hi ha més gent que et saluda i et diu que als seus fills li agrada. Però sí que és veritat que moltes vegades es parla de gegants, cabeçuts i cavallets i el Cap de Lligamosques i el flabiolaire sempre queden al marge. Està bé reivindicar-los.
El Cap de Lligamosques sempre queda sol o apartat
Al final, veig que els geganters o els portadors de la faràndula ho viuen en grup i queden per sopar, etc. El Cap de Lligamosques no ho té això i és un paper diferent. Te l'has d'agafar d'una altra manera. No vol dir que sigui menys agraït, però sí que és menys divertit. No saltes, no balles i vas sol. M'agafo la figura com un acompanyament als gegants i intentar que tot funcioni al seu voltant.
Seria el policia dels Gegants?
Més que policia, si no potser un guia. Moltes pares potser encara tenen la mentalitat que el Cap de Lligamosques renyarà els seus fills si fan alguna cosa. Intento no ser així. Sí que si veig que hi ha alguna cosa que pot obstaculitzar, vaig allà i ho aparto. El Cap de Lligamosques és algú que vetlla per la faràndula.
Com va arribar a ser-ho?
Quan havia plegat dels cavallets, el Cap de Lligamosques era en Manel Planàs. Quan ell va plegar, i encara ara, no hi ha una manera establerta per decidir qui ho fa. No hi ha una llista. Per intentar de fer-ho de la manera més justa i transparent possible el que es va fer va ser que la gent que estava esperant per se geganter (la qual sí que formava part d'una llista) se'ls va trucar. Jo vaig dir que sí. La idea aquell moment era ser Cap de Lligamosques provisionalment i quan arribés el torn de ser geganter, ja veuríem. Però m'he sentit a gust, ja que al final és una cosa que requereix menys assaig, és diferent i et permet formar part del grup de la faràndula. I aquí m'he quedat.
"El mateix dret que he tingut jo, també l'ha de tenir una altra persona"
Hauria d'haver-hi alguna formalitat per ser Cap de Lligamosques?
Jo vaig agafar-ho com una cosa provisional i m'hi vaig acabar quedant. Com canviar-ho? No ho sé. No em semblaria malament que fos una figura compartida, però no trobaria sentit que cada dia fos una persona diferent. Des del meu punt de vista, ara no crec que hi hagi entre la societat olotina un clam que digui que m'he eternitzat en el càrrec, per tant, tampoc és un problema. Però també és veritat que el mateix dret que he tingut jo, també l'ha de tenir una altra persona. No sé si fer una llista i que s'hi apunti gent et soluciona un problema o te'n genera un de nou. És com tot en la faràndula, s'intenta fer el màxim de bé, però mai es tindrà tothom content.
Ja fa dotze anys que porta el Cap de Lligamosques. Ha notat que s'associa el paper a la seva persona?
Cada vegada més. Ara estic en una edat que molts dels meus amics ja tenen fills i els deien que era el Cap de Lligamosques abans que en Ferran. Nens pel carrer, alguna vegada, se'm queden mirant i parlen amb el pare o la mare. Si no tens res a fer, t'hi acostes i et presentes.
S'hi sent bé?
Sí. Ara estic coincidint amb geganters que són la mateixa gent que hi havia quan vaig entrar a cabeçuts. Quan ells ho vagin deixant, entenc que serà el moment de deixar el cap a algú altre.
Seria diferent si hi hagués una llista i algú que demanés de ser Cap de Lligamosques.
Estic convençut que hi ha gent que ho vol ser, però no hi ha la possibilitat d'apuntar-se. Tampoc voldria ser l'Ajuntament per decidir com s'ha de regular. No és una figura que requereixi assaig, però sí que és veritat que està bé que sigui una cosa reconeixible i que tinguis per mà tot el que has de fer. Tampoc crec que seria ideal que cada dia en sortís un de diferent.
"He intentat que el Cap de Lligamosques no fos una cosa molt rígida"
Quina és l'actitud que ha de tenir el Cap de Lligamosques. Quan es posa el cap, és una persona diferent?
Podríem dir que sí. Sobretot, es tracta d'estar atent. El que no pots fer és molestar els gegants o estar al mig del pas. Quan vaig començar, ningú em va dir què havia de fer o quin lloc a plaça havia d'ocupar. Al final, coneixes el paper i saps que has d'estar a prop dels Gegants. També he intentat que el Cap de Lligamosques no fos una cosa molt rígida. Si trobo un conegut, paro i saludo. No hi ha una cosa establerta.
Què sent en els tres tocs d'inici de les Festes?
No sé si dir-te que és el millor moment, però en tot cas, és el més emocionant, no només com a Cap de Lligamosques, sinó també com a olotí. Just l'hora abans de la cercavila a dins l'hospici hi ha un bullici de tot de gent que porta les figures de la ciutat. Hi ha molts nervis i tothom està pendent que sigui l'hora de començar. Surto per darrere, vaig a la porta, em poso d'acord amb el tambor de la cobla i s'obren les portes, sona la música i comencen cinc dies de festa.
Fa por el Cap de Lligamosques?
Hi ha de tot. Sempre que veig un nen, intento acostar-m'hi. Els que les hi fa més por són els que et veuen per primera vegada. En general, la reacció és bona. Els pares també expliquen que no faig res. Detecto més mainada que els agrada provocar-me i que els saludi que no pas que els hi faci por. Tampoc m'ho prenc com un personatge que hagi de fer por. Intento trobar un equilibri.
Se'l veu sovint a la plaça fent respectar la línia al públic.
Això és més teatre que la feina real que tinc. La Comissió de Festes, Protecció Civil o la Policia són qui s'encarrega de tenir la plaça com toca.
A plaça, els Gegants tenen un ball. Hi ha alguna mena de coreografia per al Cap de Lligamosques?
No. Però com que els Gegants volten sempre en una mateixa direcció, intento no molestar i anar-los seguint fent el mateix recorregut. Sí que a vegades em desentenc del ball i faig veure que vigilo o miro el públic. Sí que sempre al final del ball els acabo mirant com a admiració. És l'única cosa que tinc clara que he de fer sempre.
El Cap de Lligamosques no el veurem mai ballar o saltar.
L'únic dia que ens prenem aquesta llicència és l'últim dia a la cercavila de nit. Si veig els cabeçuts que passen al meu costat, m'afegeixo a la fila saltant o amb el flabiolaire imitem el ball que fan els gegants. Són moments puntuals i totalment improvisats.
El Cap de Lligamosques podria arribar a tenir més protagonisme?
No seria la primera vegada o la segona que algú té una idea que la posa en pràctica i triomfa. Petites innovacions se'n poden fer, però no crec que sigui el seu paper. No crec que si passés, seria una cosa buscada.
Té alguna anècdota? Ho ha passat malament alguna vegada?
Una vegada se'm va trencar el bastó. Abans el cap de Lligamosques anava amb una vara, des que el porto jo vaig amb un bastó de boix. Una vegada me'l van trepitjar i se'm va trencar. No he tingut gaires anècdotes dolentes.
Què li diria a qualsevol persona que volgués portar el Cap de Lligamosques?
Tot i que sigui una figura que la seva funció només és acompanyar, és igual d'important que les altres. Que ningú que li toqués ho veiés com un paper secundari. Si t'ho agafes amb ganes i t'ho creus, pots dir amb orgull que ets el Cap de Lligamosques. Quan m'ho diuen, contesto orgullós. La persona que ho vulgui fer, s'ho ha d'agafar amb la mateixa importància que les altres figures. També ha de trobar un equilibri: no ha de fer riure, ni tampoc ser odiat. Cada vegada trobo més pares i mares que em diuen que als seus fills la figura que els agrada més és el Cap de Lligamosques. Ara s'han fet figures i els nens hi tenen molt més contacte.
Hi ha mainada que busquen més el Cap de Lligamosques que els Gegants?
Sí, n'hi ha. Els pares deuen portar mesos explicant coses del Cap de Lligamosques i em venen a dir que els seus fills només parlen de mi. Per tant, al final, has d'intentar estar per la mainada i tractar-los amb l'equilibri que et tinguin respecte, però també s'ho passin bé quan estàs a prop. D'aquesta manera pots ser una figura agraïda i s'ho poden passar bé amb tu igual que qualsevol altra figura de la faràndula.