Tornar. Aquesta seria la paraula més repetida per als organitzadors de les Festes del Tura d'Olot. Després de tres anys, la festa major recuperarà el seu format habitual i sense perdre cap dels actes que la caracteritzen. 
[nointext]
A pocs dies per tornar al carrer, NacióGarrotxa parla amb els dos màxims responsables de la celebració, Agustí Arbós, regidor de Festes, i Jordi Serrat, director de les Festes del Tura. Asseguts a la plaça Major, punt neuràlgic de les Festes, reflexionen sobre les dificultats d'aquest 2022, el paper de la faràndula i el futur de la festa major. 
[intext1]
- Això ja està a tocar. Com ho porten?

J: Estem un xic més cansats del que tocaria abans de Festes, però amb ganes.

A: Moltes ganes. Queden els quatre serrells de l'última setmana. Aquests dies previs la Brigada fa una feinada i són un element clau que a vegades se'n parla poc.

- Com és l'organització d'unes Festes que es reactiven després de dos anys?

J: Pensàvem que serien més com les del 2019, però deu-n'hi-do com han canviat les coses, a nivell de preus i d'inèrcies. Per exemple, una ximpleria: hi ha molts més festivals i, per tant, això fa que hi hagi menys lavabos disponibles. Cada any és més complicat, però aquest ha estat sorprenent.

A: És un descans poder dir que organitzem unes festes úniques i fer-ho, perquè veníem de dos anys en què hem organitzat molts models diferents que encaixessin amb la pandèmia. Han estat dos anys complicats. Poder agafar aquest 2022 i des del principi plantejar unes festes normals, ha estat un descans. Gràcies a déu, ens acostem molt al format del 2019 i no perdem res del que és essencial.
[intext2]
- La pandèmia va xocar amb unes Festes del Tura que anaven a més amb un Firal nou i un escenari amb més projecció. La pandèmia va trencar la progressió de la festa major?

J: Més que trencar, ens va fer buscar altres vies. Fins i tot l'any passat quan vam fer les Festes mig confinades, ja vam apostar molt fort per la producció, per exemple, amb l'escenari que es va instal·lar al Parc Nou.
 
- Abans comentaven dificultats per organitzar les Festes. Creuen que es quedaran?

J: Són dificultats que ens hem trobat i potser no ens esperàvem, però cada any hi ha coses noves. Aquest any ens trobem en una nova situació econòmica o entitats molt tocades. L'any que ve potser ens trobarem amb una nova normativa que ens portarà més feina... cada any les Festes evolucionen molt.
[intext3]
- Com ha estat despertar les entitats?

A: Per sort tenim un teixit associatiu molt potent a la ciutat que, en línies generals, ha aguantat dos anys molt durs sense fer res. La veritat és que tot i l'aturada, han vist les Festes com una oportunitat per tornar a aportar alguna cosa a la ciutat i també per recuperar allò que tenien abans de la pandèmia. Per tant, crec que hi ha hagut un bon feedback per recuperar la normalitat a través dels actes que fan per les Festes del Tura i això n'estem molt contents perquè sense elles no seria el mateix. No perdem cap dels actes emblemàtics i, fins i tot, molts es milloren.

- Quines són les novetats d'aquest any?

A: Una seria el Seguici. El 2021 va anar molt bé traslladar-lo a la plaça Major i aquest any es mantindrà. És un cas d'un acte que canvia d'ubicació arran del que vam descobrir durant la pandèmia. A més, també hi ha la Turinada que passa a tenir dues feixes i recupera el format que tenia fa més de vint anys.

J: I també hi ha una aposta familiar. L'any passat ens va agradar oferir aquesta mena de concerts. Es tracta de crear públics i entendre que les Feses són per a tothom.

- Quina valoració en fan del cartell musical?

J: El valoro molt positivament i ens hi sentim molt còmodes. És un cartell molt eclèctic. Cada any fem apostes i hem de veure com funcionen a altres festivals com Lal'Ba o Habla de mi en presente que ara estan a tot arreu. A més tenim altres propostes que encara no han fet aquest salt, però que si la gent els descobreix, triomfaran.

[noticiadiari]10/26944[/noticiadiari]
- El 2019 es va posar la lupa en la paritat dalt dels escenaris.

J: Això no ens fa trastocar la programació. Aquell any vam comptar quants músics eren homes i quants dones, una cosa que no sé fins a quin punt això és massa discriminatori. Per nosaltres, el primer factor és la qualitat, però evidentment hi ha un sector de la població, que són les dones, que està discriminat des de fa anys i ho hem de tenir present. A vegades quan hi ha l'opció de triar et decantes cap a un lloc o cap a un altre. Aquest any, no tenim una nit feminista, ha coincidit que hi ha tres cantants dones en un mateix dia i un mateix escenari. També és veritat que ara és molt més fàcil perquè hi ha molts més grups amb integrants femenines. I això ens ajuda a complir aquesta paritat que no està pensada, però sí volguda.
 
- Com creuen que ha quedat la cultura popular després de dos anys aturada?

A: Hi ha diversos elements de la cultura popular. Per exemple, la faràndula crec que s'ha reforçat perquè els últims dos anys ens han demostrat que hi ha més ganes que mai de sentir-la. Però, sí que hi ha sectors com les sardanes que han quedat més tocats. Per això, aquest any tornem a apostar per les sardanes i en tenim gairebé cada dia de Festes.

J: La cultura popular és l'expressió de la comunitat en essència i la pandèmia ens ha fet reafirmar aquest sentit de comunitat. Hi ha moltes ganes de participar en molts actes que ens identifiquen com una comunitat. La cultura popular és un dels elements clau i correfocs, sardanes o altres han de tenir una força especial.

- Sembla que la pandèmia no marxarà fins que no tornin a haver-hi unes Festes del Tura normals...

A: Totalment. Sembla que a Olot només li falten les Festes amb normalitat i quan les tinguem, ja podrem tancar un capítol i obrir-ne un de nou.

- Sobre la faràndula, com veuen el paper que té durant les Festes del Tura? L'any passat es van fer més balls durant la pandèmia....

A: En el seu moment ja vam dir el 2021 que era una cosa molt extraordinària i que quan poguéssim recuperaríem el format habitual. No només perquè s'ha fet sempre així, que és la típica excusa que realment no vol dir res, però sí perquè considerem que aquell format tenia una funcionalitat clara. Per una banda, els balladors no poden ballar deu cops per Festes del Tura. Físicament, van fer un esforç molt gran. De manera extraordinària vam poder demanar aquest esforç, però no el podem demanar cada any. Per altra banda, també és bonic trobar-nos a la plaça drets. El públic també és part de l'espectacle i hi ha gent que només veus aquell dia. És aquell fet de trobar-nos tot junts i experimentar el que és la faràndula d'Olot. Creiem que hi ha prou balls perquè la gent pugui gaudir de la faràndula sense abusar.

- Per què creuen que la faràndula té tanta vitalitat a Olot?

J: Són unes figures estimades. No crec que sigui perquè els Gegants apareixen poc. És una figura que no està polititzada, que representa la ciutat, que és molt atractiva per als petits... té molts factors que la fan màgica i única. Ens representa sense tenir un contra. No hi ha uns contra gegants. En un equip de futbol hi ha un rival, aquí no, són els teus.

A: Evoquen a un sentiment de pertinença. Són un patrimoni clau per entendre la cultura olotina clàssica. Són elements que han tingut èxit sempre perquè han aguantat 500 anys. És un producte superperfeccionat perquè són molts segles d'evolució que han fet que siguin els gegants adequats perquè la gent se'ls senti seus.

- Quina reputació creuen que tenen les Festes del Tura fora la Garrotxa?

J: Per la feina que tinc em toca molt anar a fires professionals i les Festes estan molt ben considerades. Tenim també molt bona reputació en l'àmbit de producció, sobre com tractem els artistes i com està tot ideat. Professionalment, la reputació és a dalt de tot. A escala popular, també t'ho trobes. Crec que tenim una bona reputació i, de fet, tenim reconeixements que ho avalen: som l'única ciutat que té dos premis ARC per la música de la seva festa major. Crec que l'augment de festivals reforça el concepte de festa major. Hi ha molts festivals i molts s'assemblen massa entre ells, en canvi, a les Festes, a part de concerts, fem quaranta actes més que ho fan especial i únics. Que hi hagi tants festivals ha reforçat que les Festes sigui una cosa tan única.
 
- Es troben que a vegades hi ha iniciatives que xoquen amb les línies clau de les Festes del Tura (gratuïtat, que passin al centre i amb bona oferta musical)?

J: El fet de tenir un model tan ben definit ens fa abandonar les idees que no el segueixen. Tenim clar per a qui treballem, que és la ciutat, i tenim clar els eixos de les Festes. No busquem que siguin unes festes internacionals i la innovació sempre passa pels eixos que tenim marcats.

- Sobre la innovació, hi ha idees noves i coses a millorar?

A: N'hi ha moltes, com tot. Ens agradaria en els pròxims anys anar incorporant millores que tenim clares. Un exemple que ja hem impulsat és el plàstic dels gots: és el moment d'abandonar el plàstic i apostar per un altre material biodegradable. La supervivència de les Festes també dependrà de la capacitat d'adaptació que tinguem amb tots els elements que estiguin enfocats cap als objectius de desenvolupament sostenible. No pot ser que les Festes es quedin encallades com una despesa energètica fora de control. Tenim la responsabilitat d'anar-nos adaptant a tot això perquè els actes puguin viure molts anys.

J: Treballem per unes Festes per a la gent d'Olot i no tota la gent d'Olot ve a les Festes. També és un objectiu que tothom trobi el seu bocí de festes. Seria fantàstic que tots els olotins tinguessin aquest bocí, però tenim un llarg camí a recórrer.

- Quin missatge donarien als olotins?

A: Són tres anys des del 2019. Cal que tothom es doni una oportunitat i un descans per sortir al carrer a gaudir de les Festes. Després d'aquests anys, ens mereixem aquest respir i poder agafar aire, poder-se trobar i dir que hem passat tot això, però gràcies a Déu ens podem tornar a trobar com a ciutat per agafar forces i sortir-nos-en.

J: Que la gent es deixi sorprendre i gaudir de tot el que hi ha. Que d'una manera tranquil·la i des de la diversió participin del que és ser ciutadà d'Olot.

[noticiadiari]10/26902[/noticiadiari]