Opinió

Com reduir el risc d’inundació a Olot?

«A Olot, el risc d’inundació es podria reduir substancialment impulsant mesures efectives»

Josep Maria Mallarach
30 de desembre de 2024, 09:21
Actualitzat: 9:21h

Els gravíssims impactes que la inundació va causar a l’Horta Sud de València van commoure tothom i van propiciar la reflexió sobre el caràcter irresponsable i temerari que suposa urbanitzar àrees inundables. No només al País Valencià, sinó també a casa nostra, on segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el 15% de les àrees urbanitzades tenen aquest risc. Tanmateix, com que Olot és, amb diferència, la població garrotxina que més superfície ha urbanitzat en àrees inundables, escau ara comentar què es podria fer per reduir el risc d’inundació, de manera que quan caigui un xàfec excepcionalment intens causi els mínims danys humans i materials.

Factors de risc d’inundació a Olot

El risc d'inundació a Olot és ben conegut. Des de l’any 1978 l’Ajuntament d’Olot disposa de cartografies detallades (1:5000) de les àrees afectades pels aiguats del 18-10-1940 i del 10-10-1977, els dos més grans del segle XX. Unes cartografies que l’ACA ha modelitzat digitalment, que han anunciat que seran actualitzades a inicis de 2025. L’any 1940 l’aiguat va causar morts, va destruir indústries i va inundar habitatges no sols de ran de riu sinó dels nous eixamples que s’havien fet al sud de la ciutat, fins a arribar a la Plaça Clarà. Al costat del pont medieval de Santa Magdalena encara es poden veure les marques que indiquen la cota que va assolir l’aigua en aquella revinguda. Es pot repetir un esdeveniment com aquell? I podria encara ser pitjor? La resposta ha de ser afirmativa, per quatre raons que exposem tot seguit:

Urbanització d’àrees inundables: Des de 1940 la superfície urbana d’Olot s’ha multiplicat i ha ocupat terrenys inundables, sobretot a les ribes de cotes més baixes, entorn dels carrers Paraguai, Uruguai. Ha augmentat, doncs, la superfície urbana en situació de risc, amb coneixement de causa.

Impermeabilització del sòl en la majoria de les superfícies que s’han urbanitzat. La reducció de la capacitat d'infiltració del sòl augmenta l'escorriment superficial. Aquest fenomen no és exclusiu d’Olot sinó que també s’ha produït a la Vall d’en Bas i les Preses, aigües amunt d’Olot.

Compactació dels sòls de la capçalera a causa de l’ús de maquinària agrícola pesada des dels anys 1960. En sòls agraris argilosos de la Plana d’en Bas, de la Pinya i de les Preses, etc. s’han compactat per sota del nivell llaurat, amb una notable reducció de la capacitat d’infiltració que tenien abans.

Canvi climàtic: els models climàtics preveuen que augmenti la intensitat i la freqüència d’episodis de precipitacions extrems (com les DANES) amb pluges que poden superar els 500 mm en 24 hores.

La prudència demana, doncs, que Olot es prepari per a una inundació més forta que la del 1940. Com podria fer-ho? Les estratègies preventives més efectives serien les següents:

Mesures per reduir el risc d'inundació

- Revisar el planejament urbanístic d’Olot, la Vall d'en Bas i Les Preses, per evitar noves construccions en zones inundables, modificar les infraestructures hidràuliques contraproduents, augmentar la permeabilitat on sigui possible, fomentar la retenció d’aigua i desplaçar els edificis amb major risc cap a zones segures. L’execució d’aquestes mesures haurien d’anar de bracet amb campanyes informatives i de conscienciació entre la població.

- Modificar els ponts insuficients: el del Prat de la Mandra i el de Colom. El darrer podria esdevenir una simple passarel·la per als vianants.

- Augmentar la secció de la llera del Fluvià als indrets on s’estreny més, substituint edificis i murs de formigó i per vegetació riberenca ben adaptada.

- Condicionar àrees de laminació allà on sigui possible, de desenes d’hectàrees de superfície, per retenir una part de l'aigua de les revingudes i alliberar-la lentament. Això comportaria renaturalitzar sectors, recuperar zones humides que actuarien com esponges durant les crescudes, per exemple al Pla de Llacs-La Moixina, als petits meandres del Fluvià als Tossols, les Tries, etc. i també al pas de Codella (la Vall d’en Bas).

- Incrementar les superfícies permeables dins el nucli urbà, en els parcs, places i aparcaments amb paviments drenants. I crear dipòsits subterranis per retenir aigües pluvials on sigui possible.

Conclusió

Els xàfecs excepcionals són fenòmens naturals, i és previsible que augmentin. Ara bé, les catàstrofes no són naturals, sinó la conseqüència d’un cúmul de decisions imprudents, temeràries, que al llarg dels anys han fet augmentar el risc en barris sencers de les nostres ciutats. A Olot, el risc d’inundació es podria reduir substancialment impulsant mesures efectives, algunes de les quals s’haurien de coordinar amb l’ACA i els municipis que té aigües amunt. Les actuacions necessàries per reduir el risc d’inundació s’haurien de veure com una oportunitat per millorar la sostenibilitat, la bellesa i la resiliència del nostre territori, sobretot de les ribes fluvials i les seves àrees naturals d’inundació.

El més llegit